Ens endinsem en el país tailandès per parlar de dues pel·lícules per episodis que en el seu moment van crear rebombori per la seva qualitat a l’hora de narrar les seves diferents històries de terror i per posar-nos la pell de gallina a cada fotograma que veiem. Un conjunt d’històries que brillaven amb llum pròpia i ens feien sentir la mateixa por que els nostres protagonistes. El temps ha anat passant, però aquestes dues obres han envellit amb orgull.
El terror al país tailandès és un dels gèneres més coneguts i més utilitzats a l’hora de crear nous projectes, però si alguna cosa està clara, és que Phobia no segueix cap tòpic o cap camí conegut fins aleshores dins el que és el terror a Tailàndia, i passa a donar una volta de 180 graus al tema dels fantasmes i els esperits i d’altres monstres als que sempre hem tingut molt respecte. A més, tenim proves d’aquest gran èxit de crítica i públic mirant els grans resultats a taquilla que va tenir al seu país.
Dit això fem un petit repàs a la trama de cadascuna de les històries d’ambdós llargmetratges i destacarem la millor tant de la primera part com de la segona. Als amants del terror us encantarà aquest viatge pel terror tailandès.
Phobia
La primera part consta de quatre històries, totes sobre el tema dels esperits i de la màgia negra, fent-nos viatjar a diferents parts del país per passar una mala estona i deixar-nos sense alè. Les quatre històries estan dirigides per quatre dels directors amb més talent de Tailàndia.
La primera història s’anomena Loneliness, i ens explica la vida d’una noia que arran d’un accident queda atrapada al seu apartament sense poder fer res i esperant a recuperar-se. Durant el transcurs dels dies que passa a casa seva, comença a parlar amb un desconegut a través del seu mòbil, i comencen a succeir una sèrie de fets molt estranys. Una primera història plena d’intriga, que juga molt bé amb la tensió d’un lloc tancat i sap treure profit de cadascun dels elements del pis. L’actriu fa una molt bona interpretació i la il·luminació juga un paper clau.
El segon curt s’anomena The deadly charm, on un estudiant utilitza màgia negra per poder venjar-se d’aquells que el van amenaçar i maltractar. Una història de venjança que fa posar els pèls de punta i on les morts de cadascun dels personatges és tan violenta com les de la saga Destino Final. Àgil i dinàmic, aquest sembla un autèntic conte maquiavèl·lic sobre les conseqüències del bullying escolar.
La tercera part de la pel·lícula, anomenada The middle man, ens relata una acampada d’un grup d’amics que es veurà afectada per un accident fent ràfting, després del qual, començaran a tenir una paranoia molt acusada. Potser la més fluixa de les quatre històries que composen aquesta primera part, ja que aquí passa el que tots esperem i el grau de sorpresa es bastant baix.
La quarta part, The last flight, és per a mi la més interessant de les quatre parts, on una hostessa de vol ha de fer un viatge totalment sola en un avió on ha de prendre cura del cadàver d’una princesa morta des de fa relativament poc. El vol es començarà a convertir en un malson per ella quan la paranoia que el cadàver encara està viu recorri la seva ment i comenci a tenir visions terrorífiques. Unes visions que la portaran fins als límits del seu seny i que obrirà una difícil situació, ja que ningú en aquest avió la creurà quan expliqui el que ha estat passant. Una direcció ferma i una actuació a l’alçada composen aquesta molt bona història.
Phobia 2
Molt millor que la primera part i amb unes idees renovades a la vegada que millorant molts dels aspectes de la seva antecessora, Phobia 2 és un dels millors exemples a l’hora de dur a terme una pel·lícula per episodis de terror i de fer una seqüela. Segurament una de les millors de l’última dècada en aquest sentit.
Novice és el títol d’una inquietant batalla entre un noi i el seu passat després de cometre un delicte. Un noi que es transforma en monjo budista com a càstig i que haurà de lluitar a més amb un esperit malèfic que es troba al monestir on intenta recuperar-se. Amb una localització pertorbadora i molt inquietant, un monestir al mig d’un frondós bosc, l’acció es tornarà molt obscura a mesura que passin els minuts, fins a un final que ens deixarà amb la pell de gallina.
Ward és un relat on un noi que ha patit un accident de trànsit que passa la nit en un hospital després d’una intervenció per curar-lo. Durant la seva primera nit a l’hospital començarà a tafanejar el seu company d’habitació, un home d’avançada edat que està a punt de morir. Aquest avi rebrà la visita de familiars i amics, accentuant el dubte de les intencions de tots ells. A més, per si fos poc, les visions fantasmals i l’assetjament se succeiran mentre ell intenta no perdre el seny. Una realització potent la d’aquesta història que té unes cotes de qualitat altes.
Backpackers és la meva preferida de les 9 històries, amb un guió inesperat i un desenvolupament sorprenent. Després de la seva graduació, una parella de joves japonesos decideix viatjar a Tailàndia. Amb sort, aconsegueixen que un camió els porti al següent destí del viatge. Tot sembla perfecte fins que comencen a sentir sorolls estranys a la zona de càrrega del camió. El que trobaran a la part posterior va més enllà del que mai haguessin pogut imaginar. Una potent trama que està carregada de detalls i d’unes actuacions que ens faran patir com si nosaltres mateixos estiguéssim dins la pantalla. Una fotografia genial, una plànols totalment inquietants i uns efectes molt treballats fan d’aquest relat el millor per a mi de les dues pel·lícules. D’una alta qualitat i una possible història per fer un llargmetratge.
Salvage, la penúltima crònica del terror que ens trobem, passa al lloc de feina de la nostra protagonista, una dona que es guanya la vida reparant vehicles, a vegades després d’accidents mortals i amb un passat terrible. Aquest serà l’entorn en el qual es mourà, on una nit després de tancar el negoci, desapareixerà el seu fill i es donarà compte que els morts hi han tingut molt a veure.
In the end (i mai millor dit) és l’escollida per acabar aquest repàs a les millors històries de terror dels últims anys al sud est asiàtic. Cinema dins del cinema ja que se’ns relata com quatre cineastes filmen una pel·lícula de terror (quina ironia i quin gest de complicitat per part dels nostres directors), però abans d’acabar el rodatge la seva actriu principal mor. Tot i així, l’equip voldrà completar la pel·lícula, estigui ella viva o morta… No és ni la millor ni la pitjor manera d’acabar, simplement una forma més, ja que realment aquesta és la que menys aporta d’aquesta segona part de Phobia.
Dues de les millors pel·lícules que podeu veure del sud-est asiàtic i segurament les millors pel·lícules del país tailandès. Un país amb una elevada producció de cinema, però que té una carència molt gran d’idees des de fa uns anys. Aquesta doncs, va ser una alenada d’aire fresc i terrorífic que ens va deixar a tots bocabadats al 2008 i 2009, i va demostrar que a Tailàndia hi ha molt talent encara per descobrir. El pas a la següent generació de cineastes ja ha començat.
