L’any del 50è aniversari d’Star Trek està ple d’actes, efemèrides i records als quals val la pena treure la pols. Però entre tots els productes, llibres i celebracions n’hi ha una de molt especial. Parlem del documental For the love of Spock dirigit per Adam Nimoy que és ni més ni menys que el fill de Leonard Nimoy, és a dir, del Sr. Spock membre il·lustre de la tripulació original de l’USS Enterprise. El film no només se centra en el mític personatge del planeta Volcà sinó que també s’endinsa en la persona que hi ha darrere les orelles punxagudes i els alts i baixos dels Nimoy, una família que ha passat tota una vida amb el nom d’Spock instal·lat a casa. La cinta es va estrenar al nostre país al Festival de Sitges i es pot adquirir en versió digital a iTunes.
Per què va pensar calia fer un documental sobre la figura d’Spock?
La primera raó és que ja havia fet un documental amb el meu pare sobre la seva vida a Boston. Va créixer com a fill d’immigrants russos i en aquell moment, a l’any 2013, amb les càmeres i tots els records vam passar un temps genial junts. Vam connectar moltíssim i vaig pensar que havíem de repetir-ho perquè volia tenir una altre experiència similar amb el meu pare. Al novembre del 2014, quan ja tenia el documental al cap, el meu pare em va recordar que dos anys més tard se celebrava el 50è aniversari de la sèrie original així que va concloure que seria una excel·lent idea. Estava entusiasmat en col·laborar amb mi per aquesta celebració.
Tenien en ment els fans des del principi, doncs…
I tant! Sabíem que hi hauria un munt de celebracions però volíem fer alguna cosa nosaltres. Lamentablement el meu pare va morir el febrer del 2015 i tot va canviar ja que ell tenia en ment fer exclusivament un documental sobre el Sr. Spock. Era un home molt humil i no volia que fos “el show de Leonard Nimoy” però quan va morir immediatament tant el meu productor Dave Zappone com jo vam creure que calia anar més enllà. Calia parlar de l’artista i que tot plegat servís per repassar la seva carrera.
Leonar Nimoy va ser actor però també cantant, director de cine, fotògraf, poeta…
La gent només recorda les orelles i les celles…
La idea sempre va ser mostrar qui és l’home darrere les orelles. Però vam pensar que també seria interessant incloure-hi la meva història ja que molts directors poden fer una documental sobre Leonard Nimoy però ningú ho podrà explicar des de la meva perspectiva. Haver estat part de la seva vida fa que el film sigui únic i diferent.
No li preocupava que fos molt endogàmic?
Estava molt preocupat pel fet d’incloure la meva pròpia història però vam acabar deixant clar que el film havia de tenir tres parts. La primera era el Sr. Spock, la segona la figura del meu pare i l’última la meva experiència i els reptes de viure en una família amb un famós. Ser el fill d’aquesta persona. Això ens ha generat molts conflictes al llarg de les nostres vides. Al final, però, em vaig sentir còmode explicant aquesta història perquè afortunadament va acabar bé per a nosaltres. Teníem una molt bona relació els últims anys.
Què és el millor i el pitjor de viure sota el sostre d’una celebrity?
El millor és que tothom està content de conèixer-te. Vaig pel món i veig imatges de l’Spock per tot arreu i és meravellós. Ni jo ni la meva germana diem mai de qui som fills i a vegades estem comprant un cafè o agafant un avió al costat d’un anunci gegant amb la cara de l’Spock. Nosaltres tenim un secret interior i és que coneixem l’Spock personalment i aquest és un sentiment extraordinari.
I el costat fosc?
La vida familiar no va ser fàcil quan era jove. També era complicat estar en públic. Tothom volia tenir una mica de Leonard Nimoy ja fos una foto, un autògraf o parlar amb ell una estona. Nosaltres, la seva família, també volíem una mica de Leonard Nimoy però d’una altra manera. Jo tenia una altra vida, vaig estudiar dret i anava pel meu propi camí. El tema és que quan creixes sent el fill d’una persona famosa notes l’escalf i l’amor que li professen i n’ets part t’agradi o no. Ara bé, quan et fas gran veus que tot allò no és per tu. És ell. És la seva vida! I jo he de fer la meva. És un conflicte complicat i difícil d’entendre. El meu repte és crear-me a mi mateix al marge del Sr. Spock.
Això el va apartar de tot l’univers Star Trek…
És clar, per això vaig estudiar dret. Era una cosa que el meu pare no podia fer però jo sí. Ell era un artista i molt bo pels negocis però no era gaire bon estudiant i, per tant, mai podria ser un bon advocat. Malgrat tot, anys després d’entrar a la universitat, vaig adonar-me que el que ell feia era molt més interessant. Era art i cultura i per això vaig voler tornar a l’univers del cine. I ell em va donar un cop de mà. He estat a la indústria de la televisió durant anys i he dirigit un munt de sèries. Algunes molt bones i altres molt dolentes… D’aquí va sortir l’experiència per fer For the love of Spock. És la meva primera pel·lícula!
Al documental hi ha moments de llagrimeta i moments hilarants. Buscaven aquest contrast?
Sí, volíem que hi hagués de tot i sobretot no acabar el film amb tot el pati de butaques plorant al cine. Fins i tot en això vaig segur els consells del meu pare que sempre deia que en fer una pel·lícula has de tenir molt clar quin és el missatge perquè això ajudarà a prendre millors decisions, encara que siguin petits detalls. De fet, el fill del creador d’Star Trek Rod Roddenberry va fer un documental sobre el seu pare i va tardar 9 anys en acabar-lo.
El creador d’Spock és, en efecte, Gene Roddenberry però quant de Leonard Nimoy hi ha en el personatge?
És una barreja. Està clar que Gene Roddenberry és el creador d’Spock i sempre ho deixem molt clarr però el meu pare va aportar molt al personatge. Ell va tenir la idea de la salutació vulcaniana i el pinçament nerviós, (nerve pich). Ell li va donar la vida i el seu conflicte intern de control de les emocions. A més, tenia una connexió especial amb el personatge que altres actors difícilment podien tenir. L’Spock és un outsider i el meu pare també ho era. Era fill d’immigrants russos nascut als anys 30. Volia ser part de la cultura americana de la mateixa manera que el Sr. Spock vol ser part de la tripulació humana de l’Enterprise. Tenien vides paral·leles!
Parlant de la relació amb els humans… Hi havia molta rivalitat entre Leonard Nimoy (Sr. Spock) i William Shatner (Capità Kirk)? Tenia por el capità de quedar eclipsat pel seu primer oficial?
És una molt bona pregunta… En William Shatner ha publicat un llibre aquest any sobre la seva amistat de 50 anys amb el meu pare i és molt honest en la part del conflictes… Perquè va haver-hi conflictes. Molts. Però també va haver-hi molta tendresa i bons moments. Van néixer amb quatre o cinc dies de diferència. Eren com germans i això ja se sap que pot portar certa rivalitat. Jo mateix li vaig preguntar al meu pare sobre el tema i la veritat és que no n’hem parlat gaire en públic. Quan vaig revisar la sèrie original per fer el documental li vaig preguntar com podia ser que hi hagués hagut tensió entre ells quan a la pantalla feien tan bona parella. Ell em va dir: “Érem professionals. Quan la càmera començava a gravar deixaven qualsevol conflicte personal i problema de banda. Ens concentràvem en ser Kirk i Spock”.
A la pantalla mai es va veure aquest conflicte…
La feina és fantàstica. Excepcional. I és que no pots tenir un Spock sense un Kirk.
L’Spock necessita en Kirk pel seu rol introspectiu i reservat
Un Ying-Yang galàctic!
Efectivament. Un contrast que enriqueix Star Trek.
Leonard Nimoy es va tornar a posar les orelles punxagudes per la nova saga de J.J. Abrams. Com s’ho va prendre?
Estava molt orgullós. Encantat de prendre-hi part. És l’únic personatge que ha estat des del primer episodi pilot fins el final amb els nous films. Se sentia profundament honorat d’haver viscut una vida al costat d’Star Trek. Li va encantar treballar amb J.J. Abrams i també el fet que Zachary Quinto continués amb el paper. Estava molt segur que seria un excel·lent Spock i el faria evolucionar i portant-lo a noves fronteres.
Al film del 2009 l’Spock original (Nimoy) li diu al nou Spock (Quinto): “Deixa de banda la lògica, fes el que sentis que has de fer”. Tot un epitafi i un tancament del cercle…
M’encanta aquella escena perquè a vegades l’Spock fa el que ha de fer i no sempre el que es lògic. Per això és tan interessant que li digui a una versió jove d’ell mateix que encara no ha hagut d’experimentar el dubte com la versió veterana sí ha hagut de fer. A tothom li va entusiasmar i tot l’equip estava encantat que el meu pare fos part d’aquest relleu. Era important per a ells tenir la seva benedicció en fer evolucionar la saga.
Mai es va cansar de ser Spock?
Mai. Malgrat això, va publicar un llibre que es deia I’m not Spock i això va irritar alguns fans però no volia ni molt menys renegar del personatge. El que deia és que deia és que estava una mica cansat que la gent confongués l’actor amb el personatge. Ell era Leonard Nimoy, de Boston, no del planeta Volcà. Ell té una vida i el seu personatge una altra. Va passar-se mitja vida demanant perdó per posar Jo no sóc Spock com a títol del llibre.
Però després del llibre va tornar a ser Spock a les pel·lícules. Els fans es devien calmar…
Les pel·lícules van venir perquè es va estrenar Star Wars. El meu pare sempre va defensar aquesta teoria. Quan va veure Star Wars li va dir a la meva mare “en breu rebrem una trucada de Paramount”.
El seu pare mai es va cansar d’Spock i Star Trek. I vostè? Està una mica fart del tema?
I ara! Si estem fent aquesta entrevista no és perquè jo sigui una espècie d’ambaixador de Leonard Nimoy, l’estem fent perquè vull parlar i promocionar el meu film. Tinc el meu propi projecte i la meva pròpia contribució a Star Trek. M’he guanyat el meu lloc a la taula. Jo mai no anava a les convencions. No volia anar-hi com a “fill de”. Ara sí que hi vaig perquè tinc una pel·lícula que mostrar. He creat un projecte del qual estic molt orgullós.
Té previst seguir fent pel·lícules, sèries, documentals?
A Hollywood has d’anar allà on se’t presenten les oportunitats. Ara les oportunitats per mi i el meu equip estan al costat d’Star Trek i estem preparant un altre documental sobre Star Trek: Deep Space 9. Espero que l’any que ve també el podeu veure al Festival de Sitges perquè m’encanta aquest certamen. Sento que pertanyo a aquest món i buscaré qualsevol excusa per tornar. Ah, i també tinc una projecte amb la NASA sobre el programa espacial als Estats Units. Tindrà a veure amb la missió a Mart que serà un projecte mundial ja que la càpsula espacial serà desenvolupada per l’Agència Espacial Europea. Així que espero poder fer aquest documental també i tornar aquí també d’aquí dos anys…
