Una màgia estranyament agradable

- Advertisement -

Després de ser Sherlock, Khan (Star Trek) i gairebé guanyar un Oscar per The Imitation Game, l’actor britànic Benedict Cumberbatch entra per la porta gran a l’olimp dels superherois de Marvel. Dr. Strange és a la vegada una pel·lícula amb innovacions respecte tot l’univers cinematogràfic de la popular marca de còmics però no deixa de ser un producte més… Ben empaquetat, ben pensat i sàviament venut però, en el fons, un producte més. Sent cruels podríem dir fàcilment que Dr. Strange és la suma d’Iroman + Incepcion. Sent generosos podríem dir que un dels films més arriscats de dels últims anys de Disney/Marvel.

Anem per parts i comencem per la història. Un cirurgià perd la seva eina de treball (les mans) i desesperat troba l’ajuda d’una guru de la màgia (una poc lluïda Tilda Swinton) que li ensenya tot un ventall de nous trucs, universos, paral·lels i realitats impossibles que a l’espectador li costaran tant d’entendre com al propi protagonista. Aquí radica la novetat i la part arriscada del film. Mostrar infinits universos, portals a segons quines dimensions és sens dubte un repte que el director Scott Derrickson resol amb solvència i amb imaginació. Ara bé, no tothom sortirà convençut de segons quins moments surrealistes, psicodèlics i calidoscòpics que planteja el film. Visualment l’espectacle està garantit. El CGI (imatges generades per ordinador) funciona i la sensació en moltes ocasions és la d’estar en una muntanya russa de colors, formes i plecs. Si no hi hagués el precedent la la citada Incepcion cauria rendit davant del desplegament de recursos i laberints òptics que ofereix el film però Crhistopher Nolan ja ho va fer i el seu equip d’efectes especials ja va guanyar l’Oscar per deformar i doblegat la realitat l’any 2010.

- Advertisement -

landscape-1460535455-doctor-strange-trailer-incursion

- Advertisement -

Deixant la part tècnica de banda, tot el pes del film recau en el protagonista. Tant, que els secundaris queden massa eclipsats i poc definits. Començant per “la companya de feina” (Rachel McAdams) i sobretot el dolent de la funció (Mads Mikkelsen) i la mestra (Tilda Swinton). Tots tres (més els dos últims) es veuen certament desaprofitats i gairebé caricaturitzats. Una llàstima tenint en compte el potencial que tots dos han demostrat en altres projectes.

marvels-doctor-strange-teaser-trailer

Un té la sensació que se’ls hi ha tret poc suc en benefici de Benedict Cumberbatch que no té problemes en carregar-se el pes del film a l’esquena i omplir la pantalla amb la seva sempre benvinguda presència. És un film fet perquè es llueixi i ho fa. On més brilla és en els moments còmics amb picades d’ullet al seu magnífic Sherlock. L’humor (que recorda força al de Tony Stark/Ironman) és de les part més ben trobades de la pel·lícula i ajuda a que l’experiència sigui més planera. I això és imprescindible quan el guió i la història en si és força previsible i no especialment brillant. Com a mínim no “ens colen” altres superherois ni aprofiten l’avinentesa per vendre nous productes de la franquícia Marvel com van fer descaradament a Captain America: Civil War. Per això cal esperar als títols de crèdit… i com us podeu imaginar no puc dir res més.

Veredicte

El millor: El sentit de l’humor ironmanià i els efectes visuals.

El pitjor: La poca definició dels secundaris i la mediocritat del guió.

Nota: 6,5

- Advertisement -
JR Armadàs
JR Armadàs
Nascut als anys 80 (amb tot el que això comporta) Joan Ramon Armadàs és Llicenciat en Dret i Periodisme per la UPF. Ha treballat en premsa local a Sant Cugat i en premsa internacional com a corresponsal al Regne Unit i la Xina. Com a escriptor ha publicat tres novel·les, diversos relats curts i ha estat editor d'Edicions Xandri durant 6 anys. En l'àmbit cinematogràfic ha escrit i dirigit una pel·lícula i sis curtmetratges i és el co-director del Sant Cugat Fantàstic i La setmana del Cinema en Català. També ha fet de cap de premsa d'unes quantes pel·lícules catalanes. Des del 2016 és el capità d'aquest vaixell periodístic i cultural anomenat 'El Cinèfil'.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

spot_img

Articles més recents