Ja fa quasi un mes de la pre-estrena de The Politician al Serielizados Fest. Des de llavors, som molts els que hem pogut gaudir de l’última sèrie de Ryan Murphy. Es tracta de tot un compendi del món del showrunner americà: inclusivitat, mala baba, música i, com no, Jessica Lange. La campanya de la plataforma de streaming ja va inaugurar a la seva manera la campanya per aquestes segones eleccions nacionals cobrint el mobiliari urbà amb una de les frases més cèlebres de Jose Luís Rodríguez-Zapatero, la qual ens recordava com hem arribat fins a on som avui. Si un cop vista aquesta obra protagonitzada per l’estel·lar Ben Platt en el paper de Payton Hobbart, has perdut la fe en la política, espera a veure com els partits imiten algunes de les tàctiques més populars descrites a The Politician per intentar guanyar aquestes eleccions.
-
La historia està condemnada a repetir-se
En Payton es regeix per aquesta màxima, així que porta tota la vida estudiant biografies dels presidents d’Estats Units més exitosos; analitza estadísticament, què els ha fet triomfar i aprèn de les seves tàctiques. El candidat perfecte és nascut en una família pobra però adoptat per una parella de multimilionaris, ideal per apel·lar tant a les altes esferes com al proletariat (equidistància en aquestes qüestions, sobretot!), i es vol assegurar un lloc a la universitat que ha vist passar més caps d’estat de la historia, i us asseguro que no estic parlant de la Carlos III.
-
Envolta’t d’un equip de persones de confiança
Posa una Alice a la teva vida! El teu equip d’assessors t’hauria d’adorar com un déu, incondicionalment. Només així estaràs segur/a que t’estan donant un bon consell, fins i tot quan et contradiuen. Assegura’t que no et traeixin al més pur estil barons organitzant reunions secretes on ets l’única persona que no hi ha estat convidada. El pitjor que et pot passar és que t’intentin assassinar políticament o, en el cas de la sèrie, literalment.
-
Tria una llista electoral ben diversa
A The Politician, Skye aspira a ser la primera vicepresidenta negra, lesbiana i de gènere no-binari del seu institut i, com no, els candidats se la rifen. Però si no pots incorporar una mà dreta amb aquests atributs, tria a algú que representi una minoria per guanyar-te la simpatia d’aquest segment de votants; tant pot ser un representant de la comunitat haitiana com un català. Tanmateix, és important que no es noti que t’aprofites d’ells. No està gens bé utilitzar a persones amb càncer —com el cas d’Infinity, a la sèrie— que pateixi de mobilitat reduïda o els falti un ull a causa d’una bala de goma amb finalitats electorals, no creieu?
-
No deixis que la realitat faci malbé un bon titular
Atrapa al vol qualsevol oportunitat que sorgeixi per fer campanya, mai saps quan poden venir mal dades. Des de la mort d’un amic fins a un embaràs, cap esdeveniment vital és prou privat ni poc ètic com per no trobar la manera d’encaixar-lo en la campanya i treure’n rèdit electoral.
-
Be water my friend. El tsunami no és l’únic que flueix
Un bon polític ha d’estar preparat per a qualsevol gir de guió. Donar-li la volta a la truita no significa només un eslògan carca per blanquejar els estralls de l’última crisis econòmica, sinó poder improvisar i reaccionar a temps en casos de crisi; fins i tot quan això vol dir trencar alguns ous pel camí, no?
La flexibilitat també serveix com a element de persuasió. Payton és capaç de detectar els problemes de cadascun dels seus electors, i adapta i modela el seu discurs per tal que encaixi amb el que l’interlocutor vol sentir. En aquest procés, és important trobar la persona més convincent per transmetre el missatge adequat i parlar-los en el seu idioma, sigui a través d’una samarreta que sembli recent robada a un politoxicòman o tenint la capacitat d’adaptar el llenguatge al teu públic objectiu sense acabar recreant el mem del Sr. Burns intentant encaixar amb un grup de joves.
-
Les xarxes socials poden ser el teu millor aliat
És increïble com n’és de fàcil canviar la percepció de la imatge d’en Payton a través de les xarxes socials. Un post o una piulada a temps sens dubte tenen la capacitat de capgirar completament els resultats del pròxim CIS, especialment quan et dirigeixes a una generació que no deixa anar al mòbil ni tan sols per anar a fer les seves necessitats. Tanmateix, tampoc és recomanable abusar del poder vitalitzador d’internet, o et poden enxampar realitzant actes de contrapropaganda considerats un xic il·legals. O, almenys, no tan il·legals com ho son la resta d’activitats del teu partit.
-
Malgrat tot, no existeix cap fórmula per convèncer al votant mig
Tal com ens ha ensenyat de manera explícitament gràfica The Politician, a l’hora de la veritat l’única gran decisió que vol prendre l’adolescent mig és escollir el lloc idoni on cascàrsela sense que el molestin. Tenint en compte que la pubertat del votant mig sol estirar-se en el temps fins a la infinitat, ningú s’hauria d’estranyar si el dia 17 es desperta i, en mirar els resultats, li venen unes ganes infinites de vomitar.
