És la batalla política ‘de moda’. D’entre els afers polítics que es fan i es desfan, enguany hi ha sobre la taula la fixació d’una quota de llengua catalana a les plataformes de vídeo a la carta. Això vol dir la garantia LEGAL que hi haurà una presència mínima de català (i altres llengües cooficials) tant en producció original com en doblatge i subtitulació. Anem a analitzar punt per punt els passos que cal donar per arribar a aquesta situació.
Actualment està sobre la taula una reforma de la Llei (espanyola) de l’Audiovisual. Aquesta norma s’ha de cenyir a la directiva europea que fixa que un 30% del catàleg de plataformes ha d’estar reservat al cinema europeu. L’esborrany de la llei espanyola matisa que la meitat d’aquest 30% ha de ser obra feta a Espanya. L’objectiu, era doncs, que la meitat d’aquesta meitat (un 7,5%) fos producció en llengües cooficials. Aquí comença l’estira-i-arronsa sobre el percentatge final que s’ha de blindar per a les llengües cooficials. Finalment segons l’acord arribat entre ERC i PSOE el numero màgic és el 6%. L’acord polític (fet a canvi del suport d’ERC als pressupostos de Pedro Sánchez) també inclou una partida extra de 10,5 milions d’euros per incentivar la creació de produccions en català, gallec o basc.
Una altra victòria pel català és el fet que l’acord polític estableix que, si una pel·lícula o sèrie està disponible doblada o subtitulada en una llengua cooficial, aquesta també s’haurà d’incloure al catàleg de la plataforma. Això obre la porta a la inclusió de centenars de pel·lícules que al llarg dels anys s’han anat doblant o subtitulant en català.
De moment, per això, la llei encara no està escrita. Espanya té temps fins a finals d’any per a tenir-la llesta, ja que és l’únic país de la Unió Europea que encara no ha fet els deures de transposar la directiva comunitària. Serà llavors quan es vegi fixada aquesta quota en una norma. I, posteriorment, caldrà establir uns mecanismes de control efectiu que garanteixin que els percentatges mínims es compleixen.
