La 22a edició del Festival de Cinema Asiàtic de Vic (Nits Orientals) ha estat una edició de consolidació, donant un nou impuls a un format competitiu i internacional. Stuntman ha estat la gran protagonista, obtenint el Gran Premi del Jurat i el Premi de la Crítica. Mentre que la cinta índia Pyre s’ha guanyat els cors del públic i s’ha endut el Gat de la Sort, a més d’una menció especial del jurat. Els directors convidats, especialment els germans Albert i Herbert Leung (directors de Stuntman) i Vinod Kapri (director de Pyre), han aportat carisma i context a les projeccions i han establert ponts amb el públic vigatà.
Amb un programa intens i divers que inclou des d’animació infantil a sessions plenes d’acció i drama, aquesta edició ha incidit en la varietat de gèneres representant a tots els països asiàtics. També ha recuperat la vitalitat del cinema de Hong Kong i ha reforçat la presència d’estrenes internacionals com Behind the Shadows, Victory, Like a Rolling Stone o A Story About Fire.
L’ambient va ser enriquit amb activitats paral·leles: homenatges, gastronomia, activitats com el ball del drac i del lleó xinès i interaccions entre públic i artistes locals i internacionals.
La seva selecció reflecteix perfectament l’esperit del festival: grans dosis d’acció (Stuntman, Victory, The Prosecutor), drama costumista (Pyre), empoderament femení (Like a Rolling Stone) o animació poètica (A Story About Fire). Aquesta barreja de gènere i formats tan variats ha estat el veritable motor d’una edició que deixa molt bon sabor de boca.
Un festival en plena forma
Entre el 15 i el 20 de juliol s’hi han projectat 41 films, més d’una vintena en estrena nacional, internacional o mundial, i hi han assistit prop de 13.500 persones. Les dues sales de l’Atlàntida, seu diürna del certamen, han registrat la millor entrada de la seva història en aquest context, amb projeccions com Pyre (amb la presència del director i productor), les matinals de Les Nits més petites o l’homenatge a Shin Chan, que van omplir la platea de la sala gran. Però no només les sessions estrella han funcionat: “fins i tot a hores com les dues del migdia, amb pel·lícules com A Story About Fire o FAQ, que han funcionat molt bé”, explicava Quim Crusellas, director del certamen.
La Bassa dels Hermanos, seu de les Nits a l’aire lliure, va tornar a esdevenir un escenari festiu. Cada vespre s’hi van aplegar al voltant de 1.000 persones per gaudir de sopars temàtics, exhibicions i cinema sota les estrelles. Divendres i dissabte van ser especialment reeixits, amb prop de 1.300 espectadors cada nit.
Les 5 perles de les Nits Orientals
The Prosecutor (Donnie Yen i Ho Pong Mak)
Basada lliurement en un cas real de 2016 a Hong Kong, The Prosecutor segueix a Fok Chi‑ho (Donnie Yen), un antic policia que abandona la força per formar-se com a fiscal al Departament de Justícia. El seu primer cas involucra Ma Ka‑kit, un jove acusat de tràfic de drogues que es declara culpable, pressionat per un entorn corrupte. Fok, convençut de la seva innocència, inica una investigació paral·lela que posa en risc no només la seva carrera, sinó també la seva vida, enfrontant-se als poders criminal i judicial que volen silencis i pactes ràpids.
La trama combina tàctiques judicials, persecucions i escenes d’acció físicament impecables, mostrant com Fok lluita des de dins el sistema per portar la veritat a la llum. Clàssic i contundent, el film combina tensió, acció i crítica social amb una posada en escena sòbria. Tot i alguns tòpics, és un thriller ben construït i amb personalitat pròpia. Donnie Yen canvia els cops per les paraules en aquest drama judicial intens.
Es tracta d’un exercici de cinema mainstream ben resolt, pensat per fusionar el missatge social amb el carisma clàssic de Donnie Yen. Tot i que té algunes imperfeccions pel que fa al guió i una certa rigidesa narrativa que poden desinflar l’embolcall de denúncia; la força dramàtica de l’actuació i la qualitat indiscutible de l’acció el converteixen en un dels plats estrella (si no el millor) de l’autor.
Nota: 7,5/10
Like a Rolling Stone (Yin Lichuan)
La pel·lícula s’inspira en la història real de Su Min i segueix Li Hong (Yong Mei), una dona xinesa que ha dedicat dècades de la seva vida a la família i viu atrapada en un matrimoni opressiu. Als 56 anys decideix obtenir el carnet de conduir i emprendre un viatge en solitari per la Xina —una ruta que li permet redescobrir-se i, finalment, trencar amb les expectatives que la societat li imposa.
Aquesta obra destaca pel seu missatge feminista i per la seva sensibilitat i honestedat emocional. Yin Lichuan construeix una narració centrada en l’empoderament femení, amb un equip majoritàriament femení i una protagonista que encarna la lluita silenciosa de moltes dones xineses. L’actuació de Yong Mei com a Li Hong és intensa, mesurada i profundament convincent, capaç de transmetre tot un món interior sense grans artificis. Una cinta que transmet moltes emocions fortes amb un potent discurs i que provoca una sensació de valentia i alliberament.
Tot i això, la pel·lícula pot resultar unidimensional argumentalment: cada escena sembla dissenyada per reforçar el missatge, amb pocs moments de respir ni matisos que escapin del discurs central. Aquesta amplitud d’intensitat pot ressentir-se en el ritme narratiu: la major part del film transcorre en espais reduïts, en escenes quotidianes, fins que en els últims minuts inicia el viatge propi, provocant reaccions a l’audiència que reflecteixen una tensió acumulada.
En conjunt, Like a Rolling Stone és una pel·lícula necessària que trasllada una història íntima al camp públic, obrint un diàleg sociocultural sobre dones i llibertat personal. Més enllà de les seves limitacions formals, la força del relat i l’actuació central la converteixen en una de les propostes més rellevants i potents del cinema contemporani xinès.
Nota: 8/10
Stuntman (Albert i Herbert Leung)
Lok, un especialista d’escenes d’acció en hores baixes, rep una inesperada oferta per coordinar les seqüències d’un film d’alt pressupost. En un món cada cop més dominat pels efectes digitals, haurà de demostrar que l’ofici d’especialista encara té molt a dir. Però, entre l’adrenalina i les ferides, Lok també haurà d’afrontar fantasmes personals i la pressió d’un sistema que ja no necessita herois físics.
Stuntman és una carta d’amor al cinema d’acció de Hong Kong, però també una elegia melancòlica sobre un ofici en extinció. Els germans Leung retraten amb tendresa i força la figura del doble d’acció com a heroi invisible del set de rodatge: Lok, un especialista veterà que veu com el seu món s’ensorra en un context dominat pels efectes digitals i l’oblit de l’artesania. La pel·lícula funciona com una reconstrucció de la història del cinema hongkonguès des de l’angle menys glamurós —el dels qui literalment es juguen la pell—, i ho fa sense perdre el ritme ni la potència visual, amb escenes d’acció rodades amb una puresa i realisme que remeten directament a l’època daurada del gènere.
Més enllà de l’adrenalina i la nostàlgia, Stuntman també és una reflexió sobre la identitat, el sacrifici i la supervivència artística. La interpretació del protagonista, matisada i vulnerable, transmet el conflicte intern d’un home atrapat entre l’orgull professional i la pèrdua de rellevància. La direcció manté una posada en escena senzilla però efectiva, amb alguns tocs d’humor negre i una dosi justa de sentimentalisme. Si bé el guió no s’escapa de certs clixés del relat de redempció, la sinceritat del seu enfocament i la complicitat amb el públic aficionat al cinema d’acció fan que sigui una obra valuosa, tant com a homenatge com a manifest de resistència artística.
Nota: 7/10
Victory (Park Beom-su)
Situada a Geoje l’any 1999, Victory explica com dues adolescents, Pil‑sun (Lee Hye‑ri) i Mi‑na (Park Se‑wan), formen un grup sota el nom “Millennium Girls”: una combinació de club de dansa i equip de cheerleaders per tal d’animar el deprimit equip de futbol local. A mesura que el grup creix, no només transformen l’ambient escolar, sinó que també inspiren un moviment comunitari per recuperar l’esperit del poble. El film alterna escenes de coreografia amb drames familiars. A més, el pare de Pil‑sun s’enfronta a condicions laborals abusives a la indústria naval local.
Park Beom‑su construeix una narrativa vibrant i emotiva, combinant l’energia del cinema juvenil amb temes socials reals. Lee Hye‑ri aporta credibilitat i encant a Pil‑sun, una líder amb aptituds de hip‑hop i sensibilitat dramàtica. La química del repartiment, especialment entre Pil‑sun i Mi‑na, i la seva evolució com a lideratge femení són el nucli emocional del film. Les escenes de ball i cheerleaders es mostren amb coreografies precises i un sentit de comunitat que infon esperit i cohesió a la narració.
La pel·lícula juga amb convencions del gènere esportiu (expectatives, rivalitats, ruptura, redempció) però ho fa amb intel·ligència. Subverteix el tòpic romàntic relegant-lo a segon terme, mentre prioritza els vincles entre els personatges i la lluita social. El contrast entre l’èpica de la gimnàstica escolar i la realitat dura dels obrers navals connecta el somni amb la resiliència real. Alguns moments poden semblar lleugerament previsibles, i certa coerció emocional lleu pot minvar el ritme, però en conjunt el resultat és una pel·lícula optimista, sincera i contagiosament esperançadora. No revoluciona el gènere, però emociona de manera honesta i eficaç.
Nota: 7/10
A Story About Fire (Wenyu Li)
Basada en un mite de l’ètnia Qiang de la Xina sud‐occidental, A Story About Fire narra l’aventura de Ran Bi Wa, un simi criat per humans que enceta una travessia cap a la Muntanya Sagrat per descobrir el secret de la “calor”. Acompanyat de Doggy, una lloba aliada, ha de superar monstres, ferro glaç i laberints. En arribar, roba una pedra de foc i, sacrificant‐se en flames, emergeix com a humà, completant assimilat un cicle ancestral de transformació. El film utilitza una estètica delicada d’animació 2D inspirada en la tinta tradicional xinesa, tenyida en blancs i grisos evocadors.
Li Wenyu fa el seu debut de llargmetratge amb una proposta poètica que mescla llegenda i sensibilitat visual. Amb recursos limitats, però ben mesurats, construeix un relat simbòlic sobre la recerca d’identitat, els vincles de la convivència i el poder del sacrifici. L’ús de la narració en vuit capítols dóna ritme i estructura al viatge emocional del protagonista, però també dóna espai a la reflexió silenciosa. La música folk i el silenci juguen un paper clau en la immersió emotiva. Potser pot semblar auster per a alguns públics, però la seva coherència artística i la seva capacitat de traslladar significats sense diàlegs elaborats la converteixen en una obra d’una gran puresa narrativa.
Delicada i valenta, aquesta petita joia es nodreix de silenci i imatge. No és per tothom, però per qui connecti amb el seu simbolisme serà un viatge emocional molt intens. Una metàfora visual sobre el foc interior. Amb una animació artesanal i una sensibilitat extrema, A Story About Fire és una d’aquelles obres que colpegen suaument però profundament. El seu ritme pausat i la manca de diàlegs exigeixen una mirada atenta, però el premi és una experiència íntima i commovedora. L’ús del color, el so i el moviment es converteix en un llenguatge propi que parla directament a l’emoció. Una obra petita però potent, que brilla per la seva capacitat de dir molt amb molt poc.
Nota: 7/10
Valoracions del col·laborador i fotògraf Àngel Ortuño
Jaat (Gopichand Malineni)
Amb una premissa motivacional encara més senzilla que a John Wick, un militar acabarà amb tots els malvats que es troba pel camí. Hiperviolència, escenes d’acció impossibles i humor. Festivalera total.
Puntuació: 7/10
Second Life (Suiqiang Huo)
La Liang pareix un fill mentre està a la presó per haver matat un capo d’una banda. Anys després adopta un jove que diu ser el seu fill perdut el qual té una missió. Acció i comèdia que va forjant la relació mare-fill.
Puntuació: 7/10
Baby Assassins: Nice Days (Yûgo Sakamoto)
Tercera pel·lícula de la saga amb aquesta estranya i adorable parella d’assassines. La química entre elles i com són de peculiars, li dona un toc únic. Tot això ben amanit amb espectaculars coreografies d’hòsties i trets.
Puntuació: 7/10
Madoigwa no Totto-chan (Shinnosuke Yakuwa)
Animació preciosista basada en una història real succeïda just abans de la Segona Guerra Mundial. Drama bonic i emotiu. Tot i ser una mica previsible, és un viatge interessant per gaudir-lo.
Puntuació: 8/10
Panda Plan (Luan Zhang)
Jackie Chan fent de Jackie Chan, en una pel·lícula divertida i familiar. És tot el que pots esperar d’ell, un retorn a les clàssiques pel·lícules d’acció de Hong Kong, però una mica més light i adaptada a temps actuals.
Puntuació: 7/10
