5 films asiàtics de terror que no et pots perdre

- Advertisement -

El gènere de terror oriental podria incloure’s com un subgènere a part, ja que dista molt del tradicional que coneixem, molt influenciat per la cultura occidental. Moltes de les històries que els orientals transmeten a les seves pel·lícules van més enllà del que és conegut i se submergeixen en un terror psicològic que difereix de tot enteniment humà racional. Això passa especialment en el J-Horror, una classificació que rep el cinema de terror japonès conformat per ens, el paranormal, l’esoterisme i per veure’s embolicat en una dimensió desconeguda.

A més, aquestes històries es nodreixen d’un component extra, solen presentar personatges i basar-se en llegendes de la seva pròpia cultura, amb la qual cosa en alguns films no podem arribar a entendre al 100% el seu contingut per desconeixement de la seva religió o folklore, però això les fa especials. És més, moltes de les produccions americanes no deixen de ser remakes de pel·lícules orientals, ja que produeixen grans blockbusters però flaquegen en aquest gènere i sempre tenen la mirada posada en el que passa a orient.

- Advertisement -

- Advertisement -

El naixement d’aquest gènere va ser durant el període Edo i Meji (a finals del segle XIX i principis del XX). Als habitants dels pobles, per entretenir-los, se’ls explicaven històries de fantasmes anomenades kaidan, que solien tenir el seu origen en les seves pròpies creences i pobles, per això els tenien por i respecte. De mica en mica va anar evolucionant i va trobar nous formats per difondre’s, com al cinema o fins i tot als videojocs, sent productors d’alguns dels més temibles que existeixen: Resident Evil, Silent Hill o Fatal Frame (que a més, la majoria compten amb adaptacions cinematogràfiques).

En aquest recull, no anomenaré les més conegudes com Ringu (1998) o Ju-on (La Maledicció, 2000), més aviat una selecció d’algunes joies que han passat una mica desapercebudes fora de les seves fronteres. A més, dir que no tot el terror oriental neix al Japó, Corea del Sud és també un gran productor (amb els anys s’ha convertit en el meu país oriental favorit per la qualitat visual, tècnica i narrativa de totes les seves produccions, això sí, són molt llargues, el tempo en orient va molt més pausat).

Audition (Takashi Miike, Japón, 1999)

Aquest cineasta és el més prolífic de la seva regió i podria dir-se del món, ja que cada any produeix mínim dues pel·lícules, això sí, no totes gaudeixen d’una qualitat suprema, d’altres són molt estranyes i incomprensibles, però de tant en tant en neix una de digna d’esmentar i recordar, com és el cas d’aquesta pel·lícula de culte que s’endinsa en el drama i el thriller a nivell psicològic, i mostra un guió sorprenent i original.

A priori, la història se centra en un vidu d’uns quaranta anys que decideix convocar un càsting per a una pel·lícula, la qual no existeix ha que ho fa per buscar nova esposa. No obstant això, això és pur atrezzo, perquè Takashi ens submergeix en una sèrie de seqüències on regna la venjança i sobretot la tortura, amb unes imatges altament gràfiques i perfectament executades.

Shutter (Banjong Pisanthanukun & Parkpoom Wongpoom, Tailandia, 2004)

Un país que poques vegades destaca per les seves pel·lícules és Tailàndia. Té entre les seves produccions una de les més aterridores de la història, aquí es mastega la tensió, es transmet l’estrès per cada porus. L’ambientació és lúgubre, se situa en el paranormal, fantasmal i descobreix la fotografia des d’un altre punt de vista. El seu final és tan impactant i esgarrifós que deixarà l’espectador assegut una bona estona fins que ho vagi assimilant. No mostra res de nou, però la seva atmosfera la fa única i imprescindible.

Una nit una parella atropella accidentalment un misteriós vianant. Ràpidament i consternats tornen a casa i continuen amb la seva vida. No obstant això, una sèrie de fenòmens misteriosos convertiran les seves vides en un malson. A ella l’assetgen terribles somnis, mentre que a ell, se li comencen a aparèixer espectres a les seves fotografies.

- Advertisement -

Why Don’t You Play in Hell? (Sion Sono, Japón, 2013)

Juntament amb Miike és un altre dels directors que estan constantment treballant i creant cinema. És un mestre a l’hora de crear terror, però també fantasia (Love & Peace n’és un clar exemple) o la comèdia. Potser aquesta no és una obra d’art però té un fort component gore, els seus últims minuts són una festa de sang, massacres, violència injustificada i absurda, però tot envoltat d’humor, de manera que val la pena ser esmentada, encara que en el seu moment va tenir males crítiques, especialment pel seu ritme pausat. També endinsa l’espectador en el metacine, barrejant gèneres com ningú pot fer-ho.

La trama se centra en Ikegami, un gàngster que guarda rancor cap a un vell rival, Muto, i està bojament enamorat de la filla d’aquest últim. Al seu torn, un director de cinema, Hirata i un home anomenat Kouji també es troben involucrats en aquest merder.

The Wailing (Na Hong-jin, Corea del Sur, 2016)

Una de les més recents produccions i, al seu torn, de les més brillants i rocambolesques, del país. Barrejant la intriga, el terror, la criminalitat, el sobrenatural, el folklore nipó i coreà, amb pinzellades còmiques, que es van perdent a mesura que la trama es complica. Cal destacar que és un film complicat, cal estar pendent del que passa, són moltes les referències a la seva cultura. És llarga, absorbent i al final deixa amb una sensació d’esgotament, confusió i reflexió. Per saber si t’ha agradat caldrà donar-li un parell de voltes i, fins i tot, informar-se de les referències que mostren, només així es podrà valorar el diamant en brut que és. A més, la fotografia és meravellosa, la composició dels plans i la barreja de so es troben en perfecta harmonia i simbiosi.

El coreà Na Hong-jin, ens situa en un poble coreà que es troba consternat per una sèrie d’assassinats misteriosos que estan tenint lloc en la seva comunitat rural. De seguida començaran a propagar-se rumors i supersticions per la presència d’un ancià estranger que viu com un ermità als afores. La policia no sap per on investigar i alguns habitants busquen l’ajuda d’un xaman perquè els doni una explicació.

Train to Busan (Yeon Sang-ho, Corea del Sur, 2016)

No podien faltar els zombis, encara que no formen part d’històries basades en fantasmes és un subgènere que enamora l’espectador i que està en auge. Aquesta pel·lícula aconsegueix reinventar una cosa que està molt explotada, sobrevalorada i té poca capacitat de sorpresa.

L’acció té lloc pràcticament per complet a l’interior d’un tren que va des de Seül fins a Busan, mentre un virus que provoca violents altercats s’expandeix per tota Corea del Sud. Els passatgers del comboi han de lluitar per la seva supervivència.

Hi ha una pel·lícula d’animació que mostra l’origen del virus a la ciutat de Seül, dirigida pel mateix cineasta i denominada Seoul Station. Això sí, que sigui d’animació no la cataloga d’apta per a tots els públics, ja que conté una cruesa extrema i salvatgisme. No és tan brillant com Train to Busan, però com a assaig previ és molt interessant.

- Advertisement -
Ylenia Cañadashttps://www.elcinefil.cat
Biòloga Molecular de professió i cinèfila per naturalesa. Els anys com a voluntària en el festival de Sitges han forjat la seva unió amb el cinema oferint-li l'oportunitat de col·laborar com a crítica i redactora per a diversos mitjans de comunicació nacionals, així com a realitzar la cobertura de festivals de cinema o esdeveniments culturals. Ha exercit com Jurat de la Crítica, Méliès d'Or i Jurat Jove en el Festival de Sitges, de la crítica al BCN Film Festival,, l'Americana, TerrorMolins, Sant Cugat Fantàstic, TaShort Fest, l'Alternativa o Sabadell Film Festival, entre altres. Ha estat cap de premsa i programadora del Festival de Cinema Fantàstic de Sant Boi (Fantboi) i actualment és codirectora i programadora de la Mostra de Cinema Nòrdic de Barcelona (Nòrdica). A més, és membre de la Associació Catalana de la Crítica i l'Escriptura Cinematogràfica (ACCEC) i treballa en un cinema de Barcelona.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents