L’actriu d’Hostalets de Balenyà Yolanda Sey és La dona il·legal de la qual parla el nou film de Ramon Térmens. Tot i que s’hauria d’haver estrenat al juliol del 2020, finalment ha arribat als cinemes aquest 11 de desembre i ja és una de les fermes candidates als Premis Gaudí 2020. A banda d’actriu i presentadora del programa de TV3 El llenguado, l’intèrpret nascuda el 1991 també és una de les component de The Sey Sisters juntament amb les seves germanes. En un entorn complicat com és la indústria del cinema català, intenta fer-se nom i somia en que papers com el de la Juliet Okoro a la La dona il·legal li ofereixin més oportunitats de seguir treballant.
Qui és Yolanda Sey a La dona il·legal?
És una noia nigeriana que arriba aquí després d’un complicat viatge i es troba que l’única manera que té de subsistir és prostituir-se. Per si la seva vida anterior no fos prou difícil, en arribar a Catalunya tot és encara més complex del que es pensava.
Com van treballar el personatge amb el director?
Al principi vam treballar molt la força interior del personatge. Ella vol mirar al futur i necessita algú en qui poder confiar per tirar endavant amb la seva vida. Un dels aspectes que més vam tocar són les emocions. Havien de ser-hi i ser molt fortes però havien d’estar retingudes perquè, a priori, és una persona que no confia en la gent.
Li va colpir la història?
Em va sorprendre i sobretot em va posar molt trista saber que hi ha molts casos de gent que ha viscut vides similars a les de la Juliet com s’explica a la pel·lícula. Entendre que està basat en casos reals em va ajudar a crear el personatge. Hi ha moltes Juliets en casos similars.
Anem una mica enrere. Com i per què decideix que vol ser actriu?
Jo vinc d’Hostalets de Balenyà i he viscut sempre amb amistats de Centelles on hi ha una tradició molt gran de teatre. Allà vaig començar a fer musicals i anar-me ficant en aquest món. Fruit d’aquesta experiència, vaig decidir que volia dedicar-me a això. O com a mínim intentar-ho… En acabar el batxillerat ja vaig posar-me a estudiar teatre musical a Eòlia.
És un entorn molt hostil el de les joves actrius en aquest país?
És molt difícil. I més ara… Estem un uns moments especialment delicats. La gent té por a sortir i els teatres i cinemes són dos dels sectors més castigats per la pandèmia. De totes maneres, sense virus pel mig, també és un entorn on hi ha molt poques oportunitats i costa fer-se un lloc perquè hi ha molta gent que vol treballar i dedicar-se a la interpretació.
Que el de les actrius sigui un entorn complicat no em treu les ganes d’intentar-ho.
The Sey Sisters i la seva faceta musical són un complement a l’actuació o el que més feina li dona actualment?
És el principal perquè vaig començar molt abans amb The Sey Sisters. Quan tenia 16 anys. La meva intenció és poder-me dedicar també a ser actriu però la realitat és que tinc molta més feina com a cantant ara mateix.
I la TV? Té previst més aparicions com les d’El llenguado?
Doncs és una cosa que no descarto gens. És una altra manera d’actuar i si en aquest cas és a través de la TV m’hi sento també molt còmode.
En quina d’aquestes tres facetes (cinema, música, TV) se sent més còmoda?
Jo em quedaria amb ser cantant i actriu tot i que ara el que em ve de gust és donar-li més corda a la faceta de la interpretació. És la que vull desenvolupar més.
Com es busca la vida una jove actriu a la Catalunya post pandèmia?
S’ha de confiar molt en el talent d’un mateix. Creure’t el que ets i el que pots aconseguir. També cal tenir un bon agent perquè amb el talent, lamentablement, no n’hi ha prou. Això és un negoci i hi ha molta gent que viu d’això. És normal que nosaltres com a artistes que som no puguem estar pendent de totes les variants d’aquest negoci.
Es veu guanyant algun premi amb La dona il·legal?
(Riu) És una cosa que hem parlat amb l’equip i el director però jo el que vull és que la pel·lícula em doni l’oportunitat de trobar més feines. Després, si hi ha premis, benvinguts siguin. Ara bé, el que el que vull és trobar més feina.
Anem a fer la carta als Reis… Imagini que pot triar el seus propers papers. Què li agradaria fer?
Vull fer personatges que no depenguin del meu color de pell. Aquí encara no hi hem arribat… Crec que molts actors i actrius racialitzats estarien molt d’acord amb mi que encara ens falta fer aquets pas. Com a actriu puc fer qualsevol paper sense que això ho determini el meu color de pell. El meu objectiu és fer papers que en la descripció del personatge no digui “ha de ser negra”.
Creus que aquest fet t’ha marcat molt?
Sí. Totalment. Només he fet papers on et demanen “que sigui negra”. Això marca la meva trajectòria i ho marca tot.
També pot ser una arma de doble tall, però? Pot aconseguir més feines perquè hi ha menys competència d’actrius negres?
Segurament. He fet feines que no m’haurien donat si no fos negra i això m’ha permès créixer com a actriu i assentar unes bases. Tanmateix, també és veritat que hi ha una altra part de la professió que em perdo.
Recordo una entrevista amb l’actor marroquí Ali El Aziz que estava fart de fer de terrorista… Vindria a ser això, no?
Totalment! Jo m’he format per ser actriu i fer tots els personatges. Deixeu-me fer els càstings per fer els personatges per els quals m’he format. Que no em tallin l’oportunitat.
