today-is-a-good-day

Perdut a Benidorm

- Advertisement -

A les pel·lícules d’Isabel Coixet sempre hi trobes alguna reflexió interessant ja sigui a la superfície o entre línies. La seva nova proposta, Nieva en Benidorm, no és una excepció. Darrere un viatge fallit a aquesta curiosa ciutat, s’amaga un nou trencaclosques sobre la maduresa dels adults i la capacitat de canviar que tenim els éssers humans. Sense estar entre els seus millors films, la producció resulta enigmàtica i estranyament atraient gràcies a les interpretacions (i la química) entre els seus dos actors principals: Timothy Spall (Mr. Turner Saga Harry Potter) i Sarita Choudhury (Saga The Hunger Games, Jessica Jones). El primer, el protagonista, arriba a Benidorm convidat pel seu germà però en aterrar descobreix que aquest ha desaparegut sense deixar rastre. La segona és la responsable d’un misteriós club de nit que regenta el germà i combina la comptabilitat amb l’actuació en espectacles eròtics de dubtosa bellesa.

- Advertisement -

La motxilla emocional de tots dos personatges, unida al seu encontre fortuït, funciona durant tota la pel·lícula i la fa fluir. Les trames secundàries (amb una Carmen Machi policia o un Pedro Casablanc xarcuter) t’allunyen del centre d’atenció i fins i tot acaben resultant un punt grotesques (sobretot Carmen Machi). Tot plegat té una aura Lost in translation que resulta magnètica (tot i que està lluny del carisma de la cinta de Sofia Coppola). I no debades té una estètica molt Almodóvar en alguns moments (sobretot el final). Recordem que El Deseo, companyia de Pedro Almodóvar, és la productora de la cinta.

- Advertisement -

En acabar la pel·lícula Coixet aconsegueix el seu objectiu que no marxis del cinema indiferent. El film t’acompanya i et fa pensar. Reflexions sobre salvadors, salvats, estils de vida i amb què ens identifiquem queden allà al fons com el marro del cafè. Malgrat això en el seu conjunt no és una pel·lícula tan rica com altres de la directora barcelonina. Això sí, és una peça més al puzzle de pel·lícules d’abast internacional de Coixet, una directora que demostra a cada projecte que té veu pròpia i s’ha fet un lloc entre les cineastes de prestigi al continent europeu.

Veredicte

El millor: Timothy Spall i la seva reacció química amb Sarita Choudhury.

El pitjor: Les històries secundàries (algunes ratllen el ridícul).

Nota: 6

- Advertisement -
JR Armadàs
Nascut als anys 80 (amb tot el que això comporta) Joan Ramon Armadàs és Llicenciat en Dret i Periodisme per la UPF. Ha treballat en premsa local a Sant Cugat i en premsa internacional com a corresponsal al Regne Unit i la Xina. Com a escriptor ha publicat tres novel·les, diversos relats curts i ha estat editor d'Edicions Xandri durant 6 anys. En l'àmbit cinematogràfic ha escrit i dirigit una pel·lícula i sis curtmetratges i és el co-director del Sant Cugat Fantàstic i La setmana del Cinema en Català. També ha fet de cap de premsa d'unes quantes pel·lícules catalanes. Des del 2016 és el capità d'aquest vaixell periodístic i cultural anomenat 'El Cinèfil'.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents