Els valors són aquells principis, virtuts o qualitats que una societat accepta com a propis. Serveixen com a referència del comportament individual en un entorn social, identificant clarament el que és correcte i el que no ho és. Té a veure amb aspectes morals i, en certa manera, ens marquen el camí de quina ha de ser la nostra conducta i el nostre comportament. Educar en valors no és fàcil, tenint en compte que estem parlant de termes abstractes, com l’amistat, la tolerància, la justícia o la solidaritat, per això és més fàcil mostrar-ho que explicar-ho, és més fàcil aprendre els valors socials mitjançant l’exemple, observant el comportament d’altres davant d’una situació determinada.
La 17ª edició del Festival Nits de Cinema Oriental de Vic ha esdevingut un filó d’exemples de valors en la programació. En tots els seus curts i pel·lícules (al voltant de trenta títols projectats a la sala principal del cinema Vigatà), ens han donat una lliçó de valors, fins al punt que en alguns dels guions, tota la història ha girat al voltant d’un concepte concret. He fet una petita tria per tal de destacar-ne un valor associat a una pel·lícula concreta, veureu a continuació quines lliçons ens donen els seus protagonistes.
Resiliència: Tungusca Butterfly (Tsungûsuka batafurai: Saki to Mari no monogatari, 2019). L’actriu Asami ha rebut el Premi Honorífic de la present edició del Festival, un premi molt simbòlic pel fet que justament acaba d’anunciar la seva retirada després de més de cent cinquanta pel·lícules. Es va poder veure l’últim paper rodat, encarnant una exmilitar d’accions especials que ha patit una expulsió de l’exèrcit amb deshonor i un pas per la presó després de ser enxampada robant. La seva capacitat d’adaptació a les diferents situacions adverses ens mostra una resiliència envejable, quasi extraterrestre. Justament, aquest origen alienígena s’albira en els diàlegs en recordar el bòlid de Tunguska que va explotar el 30 de juny del 1908, i que la llegenda popular associava a una nau extraterrestre i que, de retruc, dona títol al llargmetratge.
Honor: Sonchiriya (2019). A la meitat de la dècada dels setanta, un grup de rebels fuig després d’un robatori que esdevé una trampa de la policia. Els pocs supervivents fan un llarg camí fins el seu destí final, on el compliment dels deures morals traspua al llarg de tota la trama i és el motor del comportament de tothom. També un llargmetratge idoni per mostrar quan els valors que comparteixen alguns no són els mateixos que tu tens, especialment aquells que afecten les dones. Una pel·lícula molt més profunda del que aparenten les seves èpiques escenes d’acció.
Solidaritat: I’m livin’it (2019). Una família construïda de forma natural a les nits, al voltant de les taules d’un restaurant de menjar ràpid a Hong Kong, obert les 24h del dia. Tots indigents, sense cap altre lloc per dormir, que malviuen amb moltes petites i efímeres feines i amb molt enginy però, sobretot, amb molta, molta, molta solidaritat entre ells. Una fotografia dels efectes de la crisi econòmica de la darrera dècada que pot esdevenir d’actualitat per culpa de la pandèmia, malauradament.
Respecte: Friend Zone (Rawang… Sinsud thang pheuxn, 2019). Un noi manté durant deu anys el seu amor per la Gink, que el considera el seu millor amic des de l’escola, mantenint-lo a la zona de “només som amics”. El respecte a l’elecció d’ella, a les seves errònies decisions o a les finestres d’oportunitat que se li obren (quan està una mica beguda, per exemple), commouen a l’espectador, fent-nos còmplices i comprensius amb la seva situació però, sobretot, sentint-nos orgullosos del comportament d’ell. No ens riem d’ell, riem amb ells.
Amistat: Changfeng Town (2019). Un estiu dels vuitanta en un llunyà petit poble de la Xina, habitat per pocs veïns, amb els seus propis valors, induïts per l’aïllament i la tradició. Un reguitzell de petites històries vistes des de la mirada d’un grup d’infants que passen el dia junts, fent el trapella de forma una mica maldestre, però establint llaços d’amistat que recordaran tota la seva vida… i nosaltres també.
Amor: The enchanting phantom (Qian nü you hun: Ren jian qing, 2020). Un dia, fa uns quants lustres, vam veure la pel·lícula Una historia china de fantasmas (Sien lui yau wan, 1987), i ens va canviar la vida. Ara, el remake oficial del clàssic actualitza la història d’amor entre un jove i una noia fantasma, a qui intentarà alliberar de la seva maledicció: la servitud eterna a un poderós dimoni. Quan l’amor es més poderós que la màgia negre.
Bondat: Because of You (2019). Una dona amb una discapacitat mental cuida de la seva filla de cinc anys, nascuda producte d’una violació del seu padastre, que es va aprofitar d’ella quan la seva mare va morir. Ara, sola i sense ajudes de l’estat, malviu entre la solidaritat d’alguns, l’aprofitament d’altres i la poca comprensió de la majoria. Els prejudicis de la societat davant de les discapacitats mentals ens ceguen i ens impedeixen veure més enllà, no reconèixer la valentia de viure amb aquestes limitacions, la natural inclinació a fer el bé i el seu caràcter afable en el tracte, que li obre les portes a comunicar-se amb un noi autista, però li tanca a la resta de la comunitat. Tota una lliçó de valors invisibles que, sense adonar-nos-en, estem perdent, per una falsa necessitat de protecció davant del que és diferent.
Honestedat: Sheep whitout a shepherd (Wu sha, 2019). Guanyadora del premi de la crítica, del públic i del jurat, destaca per un guió ben armat amb una gran realització, muntatge i interpretació. De producció xinesa, és un remake de la pel·lícula india Drishyam (2015), i està dirigida per un director d’ètnia malaia que decideix ambientar la trama a Tailàndia, s’entén que per poder mostrar un comportament no gaire noble per part de la policia, cosa que, probablement, no podria fer de la policia xinesa. I, justament, el comportament recte, honrat, digne i decent és en conflicte contínuament a la ment de l’espectador, que en tot moment està de part dels assassins. El desenllaç final posarà en valor l’honestedat del protagonista, amb un comportament exemplar, curiosament forjat veient pel·lícules de gènere negre d’arreu.
Justícia: Ip Man 4 (Yip Man, 2019). Magnífica cloenda del festival amb el final d’una icònica saga. Aquest cop el mestre de les arts marcials viatja a san Francisco a finals dels seixanta i observa de primera mà evidències de racisme a l’escola i a l’exèrcit, amb escenes d’assetjament escolar i de maltractament als militars orientals. “Davant les injustícies, em llevo i barallo”, aquesta sentència és proclamada pel mestre Ip Man i ho demostra amb fets, amb el seu aplom, seguretat i convenciment característic. L’espectador sap en tot moment quin són els valors que cal defensar.
Sentit comú: Festival Nits de Cinema Oriental de Vic (2020). Ep! Ja sé que no és una pel·lícula, però crec que val la pena dedicar unes paraules al Festival del 2020, sens dubte, una edició marcada pels efectes de la pandèmia provocada per la covid-19. Els protocols de seguretat, la professionalitat de l’organització i la complicitat d’un públic compromès ha permès poder gaudir d’un festival presencial que s’ha pogut fer per la seva singularitat, probablement marcat pels valors que tota la vida ens ha transmès el cinema oriental. Diu el mestre Ip Man: “El més important és confiar en tu mateix, allà on siguis”, i jo afegeixo “el més important, és confiar en els nitòmans”.
