Un dels personatges més icònics del món dels còmics de superherois, amb el permís de Superman, ha estat portat a la pantalla gran en set ocasions, ni més ni menys, i ja hi ha una vuitena entrega als cinemes The Batman, amb en Robert Pattinson com el Cavaller Fosc i sota la direcció de Matt Reeves (Dawn of the Planet of the Apes).
No obstant això, el realitzador que té l’honor d’haver inaugurat la saga de pel·lícules va ser Tim Burton (Beetlejuice) l’any 1989, amb Michael Keaton i Jack Nicholson en els papers protagonistes/antagonistes.
El gran èxit comercial de la cinta va propiciar, al cap de només tres anys, una segona part (Batman Returns), en què l’estil gòtic del pare d’Edward Scissorhands (1990) encara es va accentuar més, gràcies a la gran llibertat creativa que va tenir com a director-estrella, i ‘BatKeaton’ es va enfrontar als seus arxienemics, The Penguin (Danny DeVito) i Catwoman (Michelle Pfeiffer).
El fet de repetir l’èxit de la primera part, va fer que Warner Bros volgués seguir esprement el ratpenat amb una tercera part, que Burton es va negar a dirigir, ja que estava més interessat en un projecte més personal, Ed Wood. Va ser llavors quan l’estudi va fitxar, per a no una sinó dues ‘batpel·lícules’ més, Joel Schumacher, director de culte, gràcies a The Lost Boys (1987) o Flatliners (1990).
El gir de 180 graus que li va donar a la saga amb Batman Forever, passant del goticisme exacerbat a la comicitat hiperbòlica, més propera a la sèrie de televisió dels 60, protagonitzada per Adam West, no li va posar bé al personatge creat per Bob Kane, igual que el repartiment, amb un Val Kilmer (Batman) més inexpressiu que mai, i un Tommy Lee Jones (Dues Cares) i un Jim Carrey (Enigma) insuportablement sobreactuats.
I si la primera cinta de Schumacher era dolenta, la segona no té nom, amb un George Clooney en el seu pitjor protagonista de la seva carrera, que ha passat a la història com el primer Batman amb mugrons, igual que Robin (Chris O’Donnell), i amb uns supermalvats, Arnold Schwarzenegger (Mr. Freeze) i Uma Thurman (Poison Ivy), que tenen molt poc de ‘super’ i menys de ‘malvats’. D’Alicia Silverstone com a Batgirl, millor no parlar-ne.
Després que el director de Falling Down (1993) deixés la saga tocada de mort, el futur del superheroi de DC al cinema era més fosc que ell. Va haver d’arribar el nou director de culte, Christopher Nolan, gràcies a Memento (2000), per rescatar al personatge de l’oblit amb un reboot i un títol que no amagava les seves intencions, Batman Begins amb el protagonisme absolut d’un actor de caràcter com Christian Bale.
Tot i que la cinta no va convèncer tothom, donava esperances a la saga, que es van fer realitat amb la que està considerada, fins a la data, la millor pel·lícula del justicier emmascarat: The Dark Knight. Aquí, Bale va quedar eclipsat per un Heath Ledger en estat de gràcia, que va brodar el paper del Joker, amb una interpretació sublim i que li va fer guanyar l’Oscar a títol pòstum.
Nolan va tancar la seva trilogia amb The Dark Knight Rises, més irregular que la seva predecessora, però que aconseguia la quadratura del ‘batcercle’ amb nota. Ja es veurà si el nou lliurament de Reeves i Pattinson està a l’altura de la trilogia prèvia.
Llista de pel·lícules que podeu veure a HBO Max
- Batman (1989)
- Batman Returns (1992)
- Batman Forever (1995)
- Batman & Robin (1997)
- Batman Begins (2005)
- The Dark Knight (2008)
- The Dark Knight Rises (2012)
){kind=link}