Després de mesos (fins i tot anys) esperant l’estrena de la plataforma streaming Disney +, ja la tenim aquí. Realment, ha arribat al nostre territori en el millor moment, ja que amb el confinament rebrà més visites de les esperades inicialment. El seu catàleg inclou moltes propostes clàssiques, però també aposten per les novetats. Les més esperades, probablement, siguin les enfocades a les sèries de l’univers Marvel, les quals aniran arribant al llarg dels mesos. Però, abans ens ha arribat una de les propostes més interessants i fascinants, la sèrie The Mandalorian, protagonitzada per Pedro Pascal (sèrie Game of Thrones o Narcos) i pel seu tendre i expressiu acompanyant que, malgrat que acaba d’estrenar-se, tothom ja ha pogut conèixer per les imatges que han anat circulant per les xarxes: “The Child”, també conegut com a “Baby Yoda”, pel seu semblant al clàssic i popular personatge de la saga, tot i que, a priori, no té cap relació.
La sèrie està ambientada en l’univers d’Star Wars, concretament 5 anys després de la caiguda de l’Imperi i 25 anys abans de l’aparició de la Primera Ordre (el règim autoritari que controla la galàxia abans de l’episodi VII: The Force Awakens). La trama segueix les passes d’en Mando (Pedro Pascal), un caça-recompenses pertanyent a la tribu dels Mandalorian, un pistoler solitari que treballa als confins de la galàxia, on no arriba l’autoritat de la Nova República. Un dia, rep un encàrrec que canviarà tota la seva perspectiva i trajectòria.
Disney+ planteja la primera temporada dividida en 8 capítols d’uns 40 minuts de durada, malgrat que inicialment van estrenar els dos primers i la resta es van emetent un cada divendres. Això és un problema si pensem que és una sèrie de consum ràpid i senzill, ja que cadascun d’ells parteix d’una trama individual concisa, però que no s’allunya de la linealitat del conjunt. Ara bé, poder gaudir cada setmana d’un capítol, va bé per dosificar i gaudir 100% d’aquest neo-western creat de la mà de John Favreau (live-action The Lion King o Iron Man).
Des del meu punt de vista, la història és sensacional, sap extreure l’essència clàssica del món creat per George Lucas i li aporta un seguit d’ingredients perfectes per crear nous fans i per satisfer les necessitats del públic seguidor més exigent, el qual no va quedar gaire content amb la darrera trilogia. Amb aquesta proposta, Disney+ pot redimir-se i encaixar en aquest nínxol. A més, el seu plantejament acabarà cobrint els forats de la trama que han quedat al llarg de la filmografia i serveix com un homenatge a les clàssiques aventures espacials d’Star Wars. Ara bé, part de l’èxit resideix en el tàndem interpretatiu tan dispar i carismàtic com és el de Mando i The Child. A ells, s’hi uneixen nous personatges i l’aparició de cares conegudes per afegir un toc de nostàlgia superior. També ofereix un homenatge al clàssic spaghetti western, com el del magnànim Sergio Leone.
A aquest conjunt, cal afegir-hi la banda sonora, unes peces compostes per Ludwig Göransson (Black Panther) especialment per a l’ocasió que resten lluny de les populars notes i donen un to especial i innovador, més semblant a l’aire tècnic de l’oest d’Ennio Morricone que de John Williams. La pulcra fotografia denota afecte a cada escena, tal com reflecteixen les imatges d’art conceptual al final de cada capítol, les quals són elegants a la vegada que detallistes i formidables. A més, llueix d’una estètica i iconografia similars a les originals de l’episodi IV: A New Hope i als escenaris del planeta Tatooine. La narrativa té un pes insignificant, ja que el protagonista és un home de poques paraules, fet que compensa amb una acció constant i uns efectes especials sòlids, ben desenvolupats. Tota la miscel·lània revela que al darrere hi ha un treball minuciós que aporta una dosi d’energia frenètica en petites càpsules de 40 minuts.
En definitiva, es tracta d’una sèrie molt lineal que sap distreure i captar l’atenció de l’espectador en cada capítol, aportant una dosi d’emoció, acció i diversió constant que no perd el ritme ni les directrius a mesura que avança. A tot això cal sumar-hi la genial aportació de The Child, que és entre divertit, adorable i molt misteriós i curiós.
Veredicte
El millor: El conjunt en si és brillant i delectarà tant fans com nous espectadors. Els carismàtics personatges, l’estil d’aventures i western i la BSO juguen un paper molt important.
El pitjor: La breu durada de cada capítol i de la temporada en si, que deixen amb ganes de saber molt més sobre aquests nous personatges i trames.
Nota: 8
