Les pors més amagades rere la Guerra Civil

- Advertisement -

Els cineastes, Jon Garaño, Aitor Arregi i José Mari Goenaga, que ens van sorprendre amb Loreak (2014) i després amb Handia (2017) tornen a la càrrega al Festival de San Sebastián amb un film commovedor capitanejat per Antonio de la Torre i Belén Cuesta. La trinchera infinita és una història dramàtica basada en fets reals que se situa durant la Guerra Civil i la postguerra espanyola. Al seu pas per la 67a edició del festival ha competit en Secció Oficial va obtenir la Concha de Plata a Millor Direcció i el Premi del Jurat a Millor Guio, així com també el Premi Feroz Zinemaldia, otorgat per periodistes i crítics acreditats al certamen i Menció Especial als Blogos de Oro. 

La trama se centra en una parella de recent casats, la vida dels quals es veu amenaçada una vegada esclata la Guerra Civil a Espanya. Amb l’ajuda de la seva dona Rosa, Higinio decidirà amagar-se sota un forat cavat a casa seva com a amagatall provisional, en el moment que és perseguit per als nacionals. Les pors a les represàlies i l’amor que senten un per l’altre, els condemnarà a un tancament que es prolongarà al llarg de més de tres dècades.

- Advertisement -

- Advertisement -

El guió del film està basat en l’existència dels anomenats “talps”, alguns dels quals mai van aconseguir sortir dels forats on es van amagar i d’altres s’hi van passar mitja vida. Com que es tracta d’un tema espinós, era complicat mostrar una realitat sense caure en el drama excessiu o la reiteració i, per consegüent, en l’avorriment. Però aquest no és el cas, ja que tota la pel·lícula està rodada amb afecte i mestratge, tractant amb molta sensibilitat una història intimista i protagonitzada per una parella que destil·la professionalitat i química. Tot i que la seva durada pot resultar excessiva i en alguns punts irregular, el conjunt és brillant i enlluernador.

La mirada que desenvolupa sobre la Guerra Civil és un reflex sobre la dolorosa manera de viure que va patir gran part de la població i que, no només s’estén al període de guerra, també a la posterior instauració del franquisme. Amb el pas del temps les batalles van finalitzar, però la confrontació d’ambdós bàndols no i la repressió obliga a prendre mesures extremes per evitar les fortes represàlies i conseqüències dels seus actes. Amb uns primers 15 minuts carregats de frenesí, dinamisme, violència i pors que inclouen la cruenta persecució, la pel·lícula agafa un to més personal i dona pas a un ritme que frega la poesia. Des del  petit forat, ell observa com el seu entorn va canviat però les seves pors romanen immutables, fet que dona pas a la resignació i acomodació. Transmet la claustrofòbia amb la que hi viuen els seus protagonistes, la seva angoixa, desesperació i vulnerabilitat front el sistema. 

No es tracta d’un llargmetratge senzill de pair, és dens, però només el fet d’envalentonar-se a realitzar una aposta cinematogràfica d’aquesta temàtica, ja és una estimulació més que suficient. Si a això hi aafegim que l’ambientació i la factura són impecables, que tant Antonio de la Torre com Belén Cuesta mereixen guanyar tots els premis als quals els nominin, ja que la seva actuació és esplendorosa i que el guió frega la perfecció, el seu visionat és altament recomanable.

El millor: Les interpretacions dels dos protagonistes són de gran nivell i mereixen el Goya.

El pitjor: Els 147 minuts poden fer feixuc el seu visionat.

Nota: 8

- Advertisement -
Ylenia Cañadashttps://www.elcinefil.cat
Biòloga Molecular de professió i cinèfila per naturalesa. Els anys com a voluntària en el festival de Sitges han forjat la seva unió amb el cinema oferint-li l'oportunitat de col·laborar com a crítica i redactora per a diversos mitjans de comunicació nacionals, així com a realitzar la cobertura de festivals de cinema o esdeveniments culturals. Ha exercit com Jurat de la Crítica, Méliès d'Or i Jurat Jove en el Festival de Sitges, de la crítica al BCN Film Festival,, l'Americana, TerrorMolins, Sant Cugat Fantàstic, TaShort Fest, l'Alternativa o Sabadell Film Festival, entre altres. Ha estat cap de premsa i programadora del Festival de Cinema Fantàstic de Sant Boi (Fantboi) i actualment és codirectora i programadora de la Mostra de Cinema Nòrdic de Barcelona (Nòrdica). A més, és membre de la Associació Catalana de la Crítica i l'Escriptura Cinematogràfica (ACCEC) i treballa en un cinema de Barcelona.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents