L’origen japonès de R2-D2 i C-3PO L’origen japonès de R2-D2 i C-3PO
La influència d’Akira Kurosawa a la saga d’Star Wars L’origen japonès de R2-D2 i C-3PO

Si es compleixen les previsions, cada any tindrem el nostre moment Star Wars amb l’estrena d’una pel·lícula de l’univers creat per George Lucas. Cada cop és més difícil ser original explicant alguna cosa de la saga, així que farem l’intent de recomanar alguna cosa nova. Els que em coneixeu m’haureu sentit més d’un cop citar el meu lema: “Si us agrada el cinema, heu de llegir molt… i veure moltes pel·lícules clàssiques”, així que no desaprofitarem l’oportunitat d’aplicar-ho just abans de l’estrena de Star Wars: The Rise of Skywalker (2019), i recomanarem un llibre i uns quants visionats.

L’estètica d’inspiració japonesa és evident en molts aspectes, només cal fixar-nos en la roba dels personatges: la vestimenta dels Jedis recorda a les túniques usades pels samurais i la seva forma de lluitar amb l’espasa làser s’inspira en l’art practicat amb una katana, o les armadures de diferents personatges i el casc del mateix Darth Vader sense anar més lluny es corresponen a armadures i cascos dels guerrers samurais. No només això, els valors i el paper de l’Ordre dels Jedis té una clara inspiració en la noblesa i disciplina del bushido, el codi d’honor utilitzat pels samurais japonesos. Però, com arriba aquesta influència a Lucas? Doncs a través de les pel·lícules del director japonès Akira Kurosawa (1910-1998).

Kurosawa és un dels grans protagonistes de la història del cinema del segle XX, amb pel·lícules tan emblemàtiques com Rashomon, el bosque ensangretado (1950), Vivir (1952), Los siete samuráis (1954), Trono de sangre (1957), La fortaleza escondida (1958), Yojimbo (1961) i Dersu Uzala (1975), totes anteriors a l’estrena de la primera pel·lícula de la saga d’Star Wars l’any 1977 (les que va dirigir després d’aquesta data, si no les heu vist ja les podeu posar a la llista d’imprescindibles). La distribuïdora A contracorriente films fa anys que recupera les pel·lícules clàssiques de Kurosawa en una edició restaurada; d’entre totes en parlarem d’una en concret, ni més ni menys que de La fortaleza escondida (1958).

Reproduïm a continuació la sinopsi recollida a la pàgina web de la distribuïdora: “Matashichi i Tahei són dos vagabunds que vaguen sense rumb fix per un paisatge desolat on imperen el perill i la mort. Vol l’atzar que descobreixin un refugi secret, on s’amaguen un guerrer de ferotge aspecte i una enigmàtica dama que fingeix ser sordmuda. La jove no és altra que la enderrocada princesa Yuki, i el seu guardià, el general Rokurota Makabe. Disposen, com a últim recurs per recuperar el seu regne, d’una gran fortuna en lingots d’or, hàbilment amagats entre feixos de llenya. Els quatre emprendran un viatge ple de perills per posar fora de perill el seu preuat carregament”.

Si bé a la sinopsi reconeixem a la Princesa Leia i al Jedi Obi-Wan Kenobi, en realitat l’argument de la pel·lícula no és exactament el que esdevé a Star Wars (1977), però evidentment veiem un paral·lelisme i una inspiració. Aquest paral·lelisme va més enllà si en parlem des d’un punt de vista tècnic, especialment en el paper de dos personatges secundaris: en aquest cas els dos vagabunds (un més alt i un altre més baix, a què us recordo això?), són l’instrument narratiu que dona continuïtat a la trama i, no només això, sinó que també introdueixen l’humor com element trencador de la tensió i perill que traspua el relat principal de la història (recordem que és una princesa que vol recuperar el seu regne). Matashichi i Tahei acabarien discutint pel camí per on anar i se separarien en un escenari desèrtic inhòspit (de nou ens recorda una escena de l’episodi 4 de la saga galàctica), i seria molt emocionant el seu retrobament més endavant en el metratge després de viure perilloses aventures tots dos per separat (si heu vist Star Wars no podeu dir que us estigui esbudellant la pel·lícula de Kurosawa, espero que ja sospiteu perquè ho dic).

El mateix director i productor George Lucas reconeix la seva inspiració en els vagabunds Matashichi i Tahei per crear els personatges de R2-D2 i C-3PO. L’originalitat esdevé evidentment a convertir-los en robots, dotant-los de personalitat (l’humor o l’amistat són valors clarament humans i que tots dos demostren en moltes ocasions) i d’intel·ligència emocional essent capaços de mostrar tristesa o alegria o ser capaços de parlar amb ironia o sarcasme, habilitat extremadament complexa per desenvolupar pels experts en intel·ligència artificial avui en dia. Cal recordar que la primera conversa a la saga d’Star Wars la vam fer dos robots, i ara sabem que tenien un origen japonès en la seva concepció.

El fenomen mundial en què es va convertir tot l’univers d’Star Wars va catapultar la productora Lucas Fims que el mateix George Lucas havia creat el 1971, essent responsable d’algunes de les pel·lícules de més èxit a les següents dècades, com la de la mateixa saga d’Star Wars o les d’Indiana Jones.

L’autor de Generación Goonies, el productor i expert en cinema, Francisco Javier Millán, acaba de publicar a l’Editorial Diábolo el llibre Galaxia Lucas. Más allá de la fuerza, una publicació inèdita sobre la contribució de la productora Lucas Films a la història del cinema i de la televisió.

A les seves més de tres-centes pàgines i més de quaranta capítols profusament acompanyats de fotografies hi podem descobrir moltes anècdotes i curiositats dels rodatges, però també trobarem un sentit a les decisions preses en tot moment gràcies al relat cronològic de la producció de Lucas Films. El llibre vaig tenir l’honor de presentar-lo al 50è Sitges-Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya i vam poder descobrir com un greu accident de cotxe va apartar a un jove George Lucas de les curses de cotxes (es volia convertir en un pilot de velocitat) i el va apropar al món del cinema, per alegria de tots els aficionats a les seves produccions. Lectura recomanada, amena i esclaridora per als cinèfils joves i no tan joves per descobrir l’origen i com arribar… a una galàxia ben llunyana.

Mentre esperem la següent estrena d’una pel·lícula de la saga d’Star Wars recordem la imatge bucòlica de contemplar a l’horitzó les dues estrelles que es pot veure en el planeta Tatoinne en la inoblidable escena d’Star Wars (1977)… o l’imatge del sol i la lluna a la pel·lícula Dersu Uzala (1975) d’Akira Kurosawa… bé, no cal escollir, ens podem quedar amb els dos records… no?

Jordi Ojeda

Jordi Ojeda CCT - Cinema-Ciència-Tecnologia

Jordi Ojeda és professor de la Universitat de Barcelona on dirigeix un projecte de divulgació de la ciència i la tecnologia emprant els còmics, el cinema fantàstic i la literatura de ciència ficció. És autor de diferents conferències, llibres, capítols de llibre, articles i exposicions, entre les que es pot destacar l’exposició 'Robots en la seva tinta' organitzada pel Saló Internacional del Còmic de Barcelona. També ha estat jurat del Sitges-Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya i és un habitual entre el públic (o els conferenciants) en altres festivals i salons dedicats al cinema o els còmics.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*