La història de ‘The disaster artist’ La història de ‘The disaster artist’
El relat rere la relació de Tommy i Greg La història de ‘The disaster artist’

Tommy Wiseau era una persona amb un somni, el somni de convertir-se en un gran actor, a l’estela del seu gran ídol cinematogràfic James Dean. Una història, que com en les millors faules americanes de superació, va fructificar en l’estrena de The room, i el seu posterior èxit. Un èxit una mica allunyat del que havia pensat Tommy, els espectadors en lloc d’emocionar-se amb la història de traïció i destrucció emocional que havia imaginat Tommy, les projeccions de The Room es van convertir en una mena de carnaval frenètic gràcies a la involuntària comicitat de la pel·lícula.

Però qui és Tommy Wiseau, el misteriós director, productor, guionista i protagonista de la pel·lícula que sorgit del no res va aixecar una producció de 6 milions de dòlars a major glòria seva i del seu amic, i còmplice necessari per a que tota l’empresa tirés endavant, Greg Sestero? Una bona pregunta, que ni el mateix Greg, tot i ser el seu millor amic, en pot donar resposta. Del que sí que pot donar fe, és de la manera en com es va gestar un apocalipsis fílmic com és The Room, un rodatge que va necessitar de fins a tres directors de fotografia diferents, molta paciència de tots els involucrats i molts quadres de culleres. Una història quasi, o més, fascinant que la mateixa pel·lícula que el mateix Greg Sestero (amb l’ajuda de Tom Bissell) relata a The disaster artist: My life inside The Room, the greatest bad movie ever made.

Però tornem a The Room, realment n’hi ha per a tant? Rotundament sí. De primeres el que es pot dir d’aquesta, és que com en els millors desastres fílmics, és un autèntic egotrip a major glòria del seu actor principal/director/productor/muntador/guionista Tommy Wiseau. Tommy Wiseau interpreta Johnny el prototípic americà de classe mitjana (si passem per alt el seu estrany accent i el seu nul gust estètic) que ha fet realitat el somni americà casant-se amb la guapíssima Lisa. Johnny és un bon tio així en general, tal com ens recorden recurrentment els mateixos diàlegs de la pel·lícula, que viurà un descens als inferns quan descobreixi la infidelitat de Lisa amb el seu millor amic Mark (interpretat per Greg Sestero).

Aquesta aparent senzilla història, del clàssic triangle amorós, s’acaba completant amb Denny, un adolescent semi adoptat per Johnny (interpretat per un obvi actor de trenta i tants anys), subtrames que entren i surten de la pel·lícula (com un embolic de drogues que es resol amb una matussera baralla, la mare de Lisa de cop té càncer i a ningú sembla importar-li gaire), diàlegs on la lògica sembla que s’ha pres unes vacances, personatges que també entren i surten de la pel·lícula (d’on apareix el psicòleg?), escenes de futbol americà (suposo que per remarcar-nos que som al país de les barres i estrelles), escenes de sexe d’un gust molt dubtable, un ús i abús d’unes obvies pantalles verdes per recrear l’skyline de San Francisco i la proliferació d’uns misteriosos, i a la vegada fascinants, marcs de fotografies que contenen retrats de culleres. Si no l’heu vista, no perdeu més el temps.

El llibre se centra en la concepció d’aquesta pel·lícula, però lluny de centrar-se en fer llenya de l’arbre caigut, sobretot se centra en l’estranya relació que es crea entre Tommy Wiseau i Greg Sestero. Greg Sestero és un aspirant a actor que veu en la figura de Tommy un autèntic outsider a qui no sembla afectar-li l’opinió que tenen els altres d’ell. D’unes classes de teatre neix una amistat en què tots dos rebran un recolzament incondicional de l’un i de l’altre en el seu intent d’obrir-se pas en la jungla que és Hollywood. Tommy amb la seva aparença descuidada, el seu indesxifrable accent estranger i la seva obsessió de ser l’heroi americà és qui rep més cops de porta per part dels estudis, agents d’actors i professors d’actuació. Tot fa un gir de 180 graus quan després de molts de desenganys Greg li recomana a Tommy que escrigui la seva pròpia història per tal que la protagonitzi. I la resta es història.

El llibre intercala capítols des de l’inici de l’amistat de Greg i Tommy, amb altres que relaten el rodatge de la mateixa pel·lícula des del primer dia fins a la première. Un rodatge marcat per la total desconeixença per part de Tommy dels conceptes bàsics de narrativa cinematogràfica així com el seu totalment desconeixement de la dinàmica d’un rodatge. Evidentment aquests capítols són els més sucosos en anècdotes i històries surrealistes.

No vull descobrir gaire més d’aquest llibre ja que el millor és llegir-lo i descobrir les desventures que viuen aquesta estranya parella en la seva croada per conquerir Hollywood i aconseguir un èxit que sembla inabastable. L’edició que he llegit (una reedició del 2017) conté més un pròleg de James Franco, director de l’adaptació cinematogràfica The disaster artist que li va permetre guanyar un globus d’or a millor pel·lícula de comèdia o musical. Algunes làmines amb fotografies del rodatge, la première i dels inicis dels dos protagonistes acaben d’arrodonir aquesta edició.

The disaster artist no és només una celebració del cinema en si mateix, sinó la història d’amistat entre dos aspirants a estrelles de Hollywood que contra tot pronòstic han trobat una fama, una mica diferent del que realment buscaven, que converteixen el llibre en una petita joia a descobrir.

Jordi Arasa

Jordi Arasa Lletres cinèfiles

Enginyer informàtic, cinèfil, taekwondista, programador de la CutreCon (el festival amb les pitjors pel·lícules del món) i, ara també, crític literari. Des que els seus pares el van portar a veure 'Indiana Jones y la última cruzada' ha desenvolupat una cinefilia que l'ha portat a explorar totes les arestes del món cinematogràfic. I recentment ha descobert que no hi ha plaer més gran que, a més de veure cine, llegir sobre aquest.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*