Neus Ballús retrata la quotidianitat a ‘Sis dies corrents’ Neus Ballús retrata la quotidianitat a ‘Sis dies corrents’
La directora de 'La plaga' explica amb un toc d'humor la vida de tres lampistes Neus Ballús retrata la quotidianitat a ‘Sis dies corrents’

L’any 2014 vam descobrir un nou nom al cinema català. Neus Ballús guanyava quatre Premis Gaudí per la pel·lícula La plaga (Pel·lícula, Direcció, Guió i Muntatge). Aquell film, a mig camí entre el documental i la ficció, va treure la directora de l’anonimat i li va permetre que actualment tingui dos projectes més en dansa. El primer és Staff only que veurem als cinemes a partir del 13 de setembre i el segon és Sis dies corrents” una pel·lícula que relata una setmana a la vida del Valero, el Moha i el Pep, treballadors d’una petita empresa de lampisteria als afores de Barcelona.

La pel·lícula està formada per sis capítols que narren les situacions que sorgeixen quan els protagonistes s’enfronten amb una reparació. Cada capítol correspon a un dia de la seva setmana laboral i es construeix al voltant de la relació que s’estableix entre els protagonistes i els clients que n’han sol·licitat els serveis. En aquest rodatge la directora hi ha introduït, potser més que en altres treballs, una una capa d’humor, lleugeresa i quotidianitat sense renunciar als elements de reflexió que caracteritzen els seu estil. Des d’El cinèfil em pogut accedir a un dia de rodatge d’aquesta producció de Distinto Films i El Kinògraf que també compta amb l’impuls del Màster en Documental de Creació de la Universitat Pompeu Fabra i la participació de TV3, Televisió Espanyola i Movistar+.

En una conversa amb Neus Ballús hem pogut descobrir algunes coses més sobre aquest nou projecte que veurem de cara al 2020. “He fet servir el meu mètode clàssic. Com que sóc una persona que vinc més del documental volia un projecte híbrid per això volia conèixer primer els protagonistes i adaptar el guió per a ells”. En altres paraules, Ballús fa primer un rigorós càsting on podríem dir que s’infiltra en l’habitat dels que seran els protagonistes. En aquest cas va anar a l’Escola del Gremi d’Instal·ladors i allà va descobrir els seus futurs “actors”. A partir d’aquí, un cop triats, van fer un munt de sessions d’improvisació perquè es coneguessin més entre ells i tot fos més natural Això va passar fa tres anys i el rodatge va acabar aquest 31 de juliol. Segons la directora “l’humor del film és molt realista més de xoc o de contrast que no pas de gag. Tot plegat és lleuger i pot provocar tant el riure com el plor”.

Uns actors que fan de si mateixos

El llargmetratge s’ha rodat en diferents localitzacions de Barcelona i rodalies. El rodatge es va fer en setmanes alternatives ja que els protagonistes no podien deixar les seves feines per atendre les necessitats del film sempre que la directora els requeria. Valero Escolar, Josep Serrà i Mohammed Mellali són els tres protagonistes del film, s’interpreten a si mateixos amb una part ficcionada. Per ells, cada dia és una sorpresa, ja que desconeixen què rodaran; això fa que hagin d’improvisar amb els seus coneixements del món laboral al qual pertanyen.

Josep Serrà, el més veterà del grup interpreta en Pep, un lampista que fa molts anys que treballa a la mateixa empresa, fent de parella laboral amb el Valero, i que es vol jubilar. Veu la seva oportunitat quan arriba el Moha, un lampista nou en període de proves. “A la vida real estic jubilat, i estic fent un paper que és la meva vida real, fa un temps. La Neus em va contactar mitjançant una persona que ens coneixia a tots dos. Jo havia fet teatre amateur molts anys, però això és una cosa molt diferent”. Serra revela que Ballús busca sempre la sorpresa i a la vegada vol que el que passa a la pel·lícula tingui impacte i faci reaccionar al públic. També ens fa cinc cèntims del mètode de treball de la directora: “tenim molt poc guió, és més una pauta de treball que un text concret. Improvisem molt i està clar que el fet de ser lampista ha anat molt bé per adaptar-nos al paper.

A Valero Escolar el van trobar fent un curs i el seu paper a la pel·lícula és de company del Pep i marit de la propietària de l’empresa. Ell no vol que el Pep es jubili i, d’entrada, no ho posa fàcil al Moha. El Valero explica que “fem de nosaltres mateixos però amb humor”. També assegura que  “això em va arribar sense imaginar-me mai que faria d’actor. A casa meva, ni la dona ni els amics s’ho creien. Jo faig de lampista, i només és interpretar el que ja em passa a la meva vida real, però una mica més exagerat, tot i que, de vegades, la realitat supera la ficció. El Valero destaca que “hem estat més d’un any amb assaigs i he de dir que no valorava prou la feina d’actor com fins ara”.

El Moha també el van descobrir mentre feia un curs per aconseguir el títol de lampista. Per ell, això “és una experiència nova. Fa 15 anys que vaig arribar del Marroc, primer vaig estar en un centre d’acollida i, als 18 anys, vaig fer un curs d’electricista, vaig fer-ne pràctiques, i ara estic treballant”. Pel Moha, “al principi va ser difícil, però no he d’estudiar, perquè actuem al moment, no hem de memoritzar res, i, a poc a poc, m’hi vaig adaptant”.

Aquest singular projecte encara no té ni tràiler ni data d’estrena però al llarg del 2020 tindrem més noticies de com i quan arribarà a la gran pantalla.

Redacció

Redacció El cinèfil

'El Cinèfil' és un mitjà de comunicació dedicat a l’univers del cinema en tota la seva amplitud. El Cinèfil sigui una revista de cinema en xarxa i en català. Ens agrada definir-nos com una revista en xarxa perquè, a banda del web, també aprofitem les xarxes socials per a difondre i comunicar novetats i reflexions sobre el setè art. Ah, i tot plegat ho fem en català perquè és la nostra llengua. Gaudeix i que el cinema t'acompanyi... SEMPRE!

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*