Hi ha una crisi d’idees al cine?

- Advertisement -

No us ha passat mai allò de gent que elogia el passat amb l’excusa de que “abans tot era millor”? Segur que sí… Doncs amb el cinema passa una mica el mateix. Aquest estiu m’he trobat amb algunes converses on la línia argumental és “ja no tenen idees”. Toy Story 4 Mission Impossible 6, Star Wars Episodi IX, Sharknado 6, cinc seqüeles d’Avatar fins a 10 films de Fast and Furious, pel·lícules en imatge real de tots els clàssics Disney… Remake de Suspiria. Remake de West Side Story. Reboot de Predator. Spin off de Transformers. Nova saga de Harry Potter… Tornen els dinosaures i Mary Poppins… Suposo que ja veieu a què em refereixo, oi? I tot això sense comptar les innumerables adaptacions de llibres que es fan es desfan cada any.

Resultat d'imatges de sequels 2018

- Advertisement -

Hi ha una crisi d’idees? Ho sento però la resposta és no. El món va molt més enllà de Hollywood i de les deu pel·lícules que rebenten la taquilla cada any. Cada cap de setmana s’estrenen en aquest país entre 10 i 15 pel·lícules. Sí, sí, no exagero. Si només ens arriba informació de certes pel·lícules és perquè el que potser està viciat és el propi mercat de distribució, exhibició i informació (que nosaltres els periodistes també en som còmplices).

- Advertisement -

On vull anar a parar? Doncs que i tant que hi ha idees al cine. Michael Haneke en té de molt bones i inquietants. Kore-Eda arrasa als festivals més importants de món amb històries ben simples i intimistes, Yorgos Lanthimos ens sorprèn amb cada nova proposta. Bong Joon-ho no deixa d’innovar i enlluernar… Ei, que consti que no estic dient que només es fan coses bones fora de Hollywood. Darren Aronofsky ens va destrossar amb Mother. Spike Jonze fa una meravella cada cop que fa una pel·li (l’última va ser Her). I Spielberg és capaç de reinventar-se fent un homenatge a la cultura pop amb Ready Player One.

A mi em sap greu recordar aquesta frase molt sovint però, senyores i senyors, el cinema és un negoci. Un negoci que mou moooooolts diners. Si les coses li van bé a una pel·lícula no és d’estranyar que se’n faci una seqüela i si una pel·lícula va funcionar molt bé fa algunes dècades és normal (des del punt de vista del negoci) que se’n faci un remake. On queda l’art, us estareu preguntant. Doncs segurament lluny d’aquestes pel·lícules fetes únicament per omplir cines i bols de crispetes. El que ens cal és una mica de criteri en escollir el que anem a veure i un model d’exhibició (i informació) diferent.

Per acabar la reflexió, estudiem quantes setmanes resisteix a la taquilla un film com The raider  o com la catalana Matar a Dios. Estudiem on les hem d’anar a veure (a quin cinemes). O sigui, els cinemes aposten abans per la seqüela de Predator que per un film que va guanyar no sé quin premi al Festival de Berlín. Per què? Oh, sorpresa! Els cinemes també són negocis i volen fer calaix (legítimament).

Conclusió: els culpables som una mica nosaltres mateixos que ens deixem entabanar pel màrqueting i la grandiloqüència de certs films de les majors i no tastem (prou) alternatives al cinema més comercial. Si les pel·lis d’Asghar Farhadi fessin diners a cabassos estarien a tots els cines. En altres paraules, no hi ha una crisi d’idees al cinema, hi ha una crisi de criteri en veure les pel·lícules. Reflexionem-hi i si no volem veure sempre el mateix informem-nos bé sobre la vida intel·ligent més enllà dels blockbusters. No és fàcil… A Barcelona dels 22 cinemes que hi ha “en actiu” entre 10 i 15 (segons com ho mirem) es dediquen al cinema comercial. És a dir el arte y ensayo és minoria.

PS: Voleu cinema sense seqüeles ni reboots i esprémer la taronja de segons quins èxits i, a sobre, proper? Mireu cinema català…

- Advertisement -
Redaccióhttps://elcinefil.cat/
'El Cinèfil' és un mitjà de comunicació dedicat a analitzar, explicar i difondre l’univers del cinema en tota la seva amplitud. Parlem de pel·lícules, sèries i festivals i també organitzem tot tipus d'esdeveniments relacionats amb el cinema. Ens agrada dir que som una revista en xarxa i en català. En xarxa perquè, a banda del web, també aprofitem les xarxes socials per a difondre i comunicar novetats i reflexions sobre el setè art. I tot plegat ho fem en català perquè és la nostra llengua. Gaudeix i que el cinema t'acompanyi... SEMPRE!

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents