La pel·lícula musical Be Happy dels Films de La Rambla de Ventura Pons es va presentar el divendres 26 de juliol a Los Angeles, a dos carrers del Passeig de la Fama, a Sunset Bulevard, i encara fins avui s’hi pot veure. El 33è film, i el més internacional de Pons, ha estat rodat en anglès i inclou la música de Lluís Llach traduïda i arranjada a l’estil dolç de Broadway de Rent o Els Miserables, i no omet tampoc moments musicals dedicats a Maria Del Mar Bonet i Núria Feliu.
“Maremar” sona “Mother sea come give us peace, make us great as olive trees”, és a dir “Maremar dona’ns pau, però amb el tremp de l’olivera.” El públic hollywoodià entendrà les lletres del “País petit”, cantaran a un “Núvol blanc” i a la “Tendresa”. També s’ha traduït “I si canto trist”, “Amor particular”, “Vinyes verdes vora el mar” o “Que tinguem sort”.
El film ens mostra un grup d’amics de totes les edats que va a veure el Mallorca Gay Man’s Chorus en un concert a Londres. D’aquesta manera, l’acció transcorre entre Mallorca, Barcelona, Londres, i de tornada, barrejant en el camí actors com Vicky Peña, Toni Vallès o Karme Màlaga amb d’altres saxons com Billy Cullum, Matthew White o Siân Philipps. Joan Laínez també hi té un paper especial; és director de batuta de bandes de músics i corals, com el cor de la ciutat de Mallorca, el cor de Pollença i el Mallorca Gay Man’s Chorus. Aquest és el seu primer paper al cinema, on fa de si mateix.
La sinopsi suscita un gran pes sobre la trama gai, com tanmateix recau sobre la família extensa. Ventura Pons el descriu com “un film lleuger, farcit d’alegria, memòria i complicitat amb el nostre país”. Debades de la incertesa del seu recorregut comercial, aquesta filigrana amb cop d’efecte del màrqueting a la distribució ha aconseguit que l’excepcionalisme pontinià (i per tant català) arribi allà on sempre tant ens havíem imaginat. Es tracta, sens dubte, d’una maniobra corprenedora.
