De vacances pels satèl·lits del sistema solar De vacances pels satèl·lits del sistema solar
Un recorregut per l'espai a través del cinema De vacances pels satèl·lits del sistema solar

Com us avançàvem a l’anterior article (veure De vacances pels planetes del sistema solar), us volem proposar a continuació una llista de pel·lícules que esdevenen o tenen relació amb alguns dels satèl·lits dels planetes del sistema solar. Si utilitzem el mateix criteri que a l’anterior, és a dir, la proximitat al Sol, el primer satèl·lit evidentment és la Lluna, i si hem de començar des del principi, què millor que recordar l’obra (un curt de 13 minuts) de Georges Méliès: Le voyage dans la Lune (1902). El coet en aquest cas es dispara amb un canó, i no deixa de ser un sorprenent entreteniment, si ens posem a la pell dels ciutadans de l’època, és clar. Cal recordar que M. Méliès és un dels personatges de la pel·lícula Hugo (2011), dirigida per Martin Scorsese, que adaptava a la vegada el llibre de Brian Selznick, i que tot el que apareix a la pel·lícula relacionat amb Méliès és real, li va passar de veritat.

hugo-the-key

Els més nostàlgics recordaran la sèrie Espacio: 1999 (Space: 1999, 1975-1977), on una base lunar amb 300 persones queda a la deriva a l’espai quan la Lluna se separa de la Terra. Protagonitzat per Martin Landau (del que es diu que se li havia ofert el paper d’Spock deu anys abans), els protagonistes lluiten per trobar un nou planeta que els permeti sobreviure i reproduir-se, creant una colònia del que seria una nova Terra. A Espanya s’emetria per primer cop el setembre de 1976 i acabaria incorporada dins el programa infantil Un globo, dos globos, tres globos, tot un exemple de com es tractava la ciència ficció en aquell moment al país.

spty1003

Altres bases lunars són la Base Clavius de 2001: A Space Odyssey (1968), dirigida per Stanley Kubrick a partir del relat de Sir Arthur C. Clarke, o la base lunar de Moon (2009) dirigida per Duncan Jones, de la que no podem explicar gaire cosa per no desvetllar el misteri de l’argument, però sí destacar l’objectiu de la base: l’extracció de recursos del satèl·lit per ajudar a l’escassetat de recursos energètics de la Terra.

maxresdefault (1)

Aquests serien uns dels temes claus de la recent pel·lícula d’animació Atrapa la bandera (2015), dirigida per Enrique Gato, on el dolent, amb la veu de Dani Rovira, estava obsessionat amb l’obtenció de Heli 3 present a la Lluna, substància que es diu que pot ser la font d’energia neta del futur, i que es troba en gran quantitat al satèl·lit. L’Heli 3 arriba a la superfície de la Lluna gràcies al vent solar, i s’ha anat acumulant durant milers de milions d’anys. S’estima que podria haver-m’hi un milió de tones, suficient per abastir tota la Terra sencera durant milers d’anys. Veurem quan triga el personatge de la ficció, Richard Carson, a convertir-se en realitat.

IMG_0163

Júpiter és el planeta que té més satèl·lits del sistema solar, gairebé setanta, descoberts fins el moment. Justament aquests dies la missió Juno de la NASA està situat a l’òrbita de Júpiter i està enviant informació molt valuosa del sistema planetari. Però els més coneguts són els quatre de major mida i que van ser descoberts per Galileo Galilei el 1610. Són els anomenats satèl·lits galileans: Io, Europa, Ganímedes i Cal·listo, tots quatre protagonistes en algun moment de la ficció. Ple de volcans, Io va ser l’escenari on esdevé la mítica pel·lícula de ciència ficció Atmósfera Cero (Outland, 1981), dirigida i escrita per Peter Hyams i protagonitzada per la parella cinematogràfica Sean Connery i Frances Sternhagen. Connery és el comissari de policia de la colònia minera situada a Io, i haurà de solucionar els problemes provocats pel contraban de drogues que acaben provocant diverses morts.

outland-01

Europa està coberta de gel i s’especula quehi  pugui haver un oceà amb aigua líquida a l’interior. Aquesta és una de les premisses de la destacada pel·lícula Europa Report (2013), dirigida per l’equatorià Sebastian Cordero, on una expedició científica té la missió de recollir mostres d’aquesta aigua per analitzar si hi ha formes de vida en el satèl·lit. Una de les grans troballes de la  46ª edició del Sitges –Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya.

maxresdefault (2)

Ganímedes és el més gran i més brillant dels satèl·lits galileians de Júpiter. Va ser visitat per primer cop per la sonda Voyager que va mostrar la presència de gel, sense atmosfera. A la ficció ha aparegut en  episodis de sèries com Power Rangers (1993-), i en els animes Space Battleship Yamato (Uchû senkan Yamato, 1977) i Cowboy Bebop (1998), en aquesta darrera també apareixeria el satèl·lit Cal·listo. A la sèrie australiana Return to Jupiter (1997), els protagonistes escapen del satèl·lit Ió i troben refugi a una mina de Ganímedes.

575888-coboy

Tità és un dels satèl·lits de Saturn més emprat a la ficció. A Gattaca (1997), dirigida per Andrew Niccol i protagonitzada per Ethan Hawke i Uma Thurman, el protagonista intenta desesperadament aconseguir una de les places per a la nau que s’està preparant per marxar cap a Tità. La sonda Cassini-Huygens, un projecte conjunt entre la NASA, l’ESA i la ASI, va visitar Tità el passat 14 de gener de 2005, descendint sobre la seva superfície. És el més gran dels satèl·lits de Saturn i el segon de tot el sistema solar després de Ganímedes, és l’únic que té una atmosfera al seu voltant i indicis de fluids líquids a la superfície, probablement de metà. S’entén, malgrat que no es diu, que és el satèl·lit on esdevé la pel·lícula de ciència ficció Saturn 3 (1980), protagonitzada per Kirk Douglas i Farrah Fawcett.

870

A la recent estrenada Independence Day: Resurgence (2016), s’explica com la Terra ha creat una base militar de defensa a un dels satèl·lits de Saturn, en concret a Rea, i que just es converteix en un dels primers objectius dels invasors extraterrestres.

Independance-Day-Internet

Per acabar, una recomanació que val per a tots els planetes i satèl·lits del sistema solar, i a més de ben segur que passareu una bona estona d’entreteniment: es tracta de la sèrie Futurama (1999-2003 i 2008-2013), creada per David X. Cohen i Matt Groening. Els protagonistes treballen a l’empresa Planet Express, una empresa de transport on fan el lliurament de les mercaderies per tot l’espai conegut (i en algun cas, també inventat). Si voleu diversió, sempre ens quedarà… Bender.

futurama-01

Jordi Ojeda

Jordi Ojeda CCT - Cinema-Ciència-Tecnologia

Jordi Ojeda és professor de la Universitat de Barcelona on dirigeix un projecte de divulgació de la ciència i la tecnologia emprant els còmics, el cinema fantàstic i la literatura de ciència ficció. És autor de diferents conferències, llibres, capítols de llibre, articles i exposicions, entre les que es pot destacar l’exposició 'Robots en la seva tinta' organitzada pel Saló Internacional del Còmic de Barcelona. També ha estat jurat del Sitges-Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya i és un habitual entre el públic (o els conferenciants) en altres festivals i salons dedicats al cinema o els còmics.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*