today-is-a-good-day

El film indi ‘Andhadhun’ triomfa a les Nits de Cinema Oriental

- Advertisement -

La 16a edició del Festival Nits de Cinema Oriental, que ha tingut lloc del 15 al 21 de juliol del 2019, ha finalitzat després d’una setmana intensa amb el millor cinema provinent de 8 països asiàtics: la Xina, Japó, Hong Kong, Tailàndia, Taiwan, Corea del Sur, Nepal i la Índia. En total s’han projectat 44 pel·lícules, d’entre les quals 25 eren llargmetratges d’estrena al nostre territori.

A part de les projeccions, el certamen ha comptat amb diverses activitats paral·leles com presentacions de llibres, exposicions, i, a la Bassa dels Hermanos les tradicionals nits amb sopars temàtics, exhibicions d’arts marcials, danses orientals, balls de dracs i lleons xinesos, prèvies a la sessió a l’aire lliure; sessions que han mantingut i reafirmat la tradicional assistència, ja que sempre és molt ben rebudes pels residents a la comarca i d’ambient molt familiar. A més, es va retre homenatge a la figura del desaparegut cineasta hongkonès Ringo Lam amb la projecció d’un dels seus millors films, Full Contact (1993).

- Advertisement -

- Advertisement -

El Premi del Jurat ha caigut a dos títols ex-aequo, per una banda l’opera prima de la directora xinesa Li Jingxiang, Spring Sparrow i, per altra, el thriller amb tocs còmics sota el títol Andhadhun, dirigida per Sriram Raghavan. Per altra banda, el públic ha atorgat el premi també a aquest últim film, gràcies a la seva capacitat de sorprendre amb girs de guió capaços de mantenir l’atenció durant tot el llargmetratge. I finalment, el Jurat de la Crítica, format pels periodistes acreditats al festival, han coincidit amb què el film indi ha estat el millor del certamen.

La programació d’enguany ha estat molt variada, però molt ben triada i equilibrada, ja que s’han pogut veure films de gèneres molt diferents i cadascun d’aquests amb un gran nivell. D’entre tots he volgut destacar els que considero 5 perles asiàtiques i, curiosament, cadascuna prové d’un país diferent, fet que manifesta que Àsia està dotada de pel·lícules amb una qualitat excel·lent i que els seus cineastes tenen molta cura dels detalls que les fan úniques i especials.

The Pool (Ping Lumpraploeng, Tailàndia)

A 6 metres de profunditat hi ha una parella atrapada a una piscina buida. No hi ha cap sortida, però el gran problema és que no estan sols, ja que amb ells hi ha un cocodril que no els posarà les coses fàcils. És una pel·lícula que manté en tensió tota l’estona gràcies a la senzillesa de la trama però amb uns girs de guió inimaginables que faran les delícies dels amants del gènere de suspens i de les històries on res pot anar pitjor o sí.

El millor: La seva capacitat per mantenir l’atenció en un survival carregat de girs de guió molt surrealistes i molta bogeria gratuïta.

El pitjor: Només és apte per a amants del gènere i el seu visionat exigeix tenir la ment oberta vers els fets inversemblants pels quals passen els 3 protagonistes. 

Nota: 7

Spring Sparrow (Li Jingxiang, Xina)

Aquesta història costumbrista se situa a la Xina de principis dels 80, la qual comença el procés de modernització. Els agricultors inicien el conegut com a èxode rural i es traslladen a la ciutat a vendre les seves collites. Un jove en companyia dels seus amics emprèn un viatge del poble a la ciutat de Beijing.

- Advertisement -

El millor: Narra amb molta delicadesa la reforma xinesa i el principi d’economia de mercat. Els petits detalls la fan una gran obra, la qual gràcies al ritme pausat ofereix l’oportunitat de delectar amb la immensa fotografia. 

El pitjor: És aquest ritme tranquil i la manca de grans sorpreses les que faran que no tothom la valori com toca. 

Nota: 8

Under One Umbrella (Takayuki Takuma, Japó)

La trama se centra en la Satsuki Tsukishima que arriba a un petit poble a la cerca del seu pare desaparegut 25 anys enrere. L’home ha construït una nova vida i s’ha canviat de nom i cognom.

El millor: és una història íntima petita, però que gràcies a la narració, ritme, comèdia, tocs de thriller i drama aconsegueix desenvolupar un cocktail perfecte.

El pitjor: costa entrar-hi, ja que al principi té un registre diferent al que s’espera. A més, és complicat situar-se amb els personatges i amb la trama en si.

Nota: 7

Andhadhun (Sriram Raghavan, Índia)

En aquesta comèdia d’embolics, l’Akash és un pianista cec que inverteix el seu temps a crear composicions perfectes. Un dia coneix la Sophie, la filla del propietari d’un famós restaurant de la ciutat. Quan descobreix les seves habilitats musicals no dubta d’oferir-li feina. Però, de cop i volta, tot comença a torçar-se i res és el que sembla.

El millor: La capacitat de mantenir en tensió i total atenció a l’espectador gràcies als seus girs de guió i trames que acaben encaixant a la perfecció. 

El pitjor: Al tractar-se d’un film provinent de la India la seva llarga durada pot ser un impediment pel visionat.

Nota: 7

On Happiness Road (Sung Hsin-Yin, Taiwan)

La pel·lícula està basada en les experiències de la cineasta quan era jove i aprofita per realitzar un viatge introspectiu dins els costums del seu país natal i els problemes socials que van tenir lloc durant aquelles dècades. Està desenvolupada amb molt de tacte i delicadesa i arriba a emfatitzar sense cercar la llàgrima fàcil. A més, els traços d’animació són impecables i denoten creativitat i ambició en les formes. 

Se centra en la Chi, que va néixer a Taiwan a meitat dels anys 70 i posteriorment es va traslladar als EUA on es va casar amb un nord-americà. En tornar al seu país natal pel funeral de la seva àvia comença a recordar la seva infància juntament amb la seva família i entorn.

El millorDesprèn nostàlgia i està desenvolupada amb molta cura, fent que captivi la mirada de l’espectador. 

El pitjor: El fet de ser un film d’animació fa que molts no el puguin valorar pel seu contingut social i madur, i es perdin un diamant en brut. 

Nota: 7

- Advertisement -
Ylenia Cañadashttps://www.elcinefil.cat
Biòloga Molecular de professió i cinèfila per naturalesa. Els anys com a voluntària en el festival de Sitges han forjat la seva unió amb el cinema oferint-li l'oportunitat de col·laborar com a crítica i redactora per a diversos mitjans de comunicació nacionals, així com a realitzar la cobertura de festivals de cinema o esdeveniments culturals. Ha exercit com Jurat de la Crítica, Méliès d'Or i Jurat Jove en el Festival de Sitges, de la crítica al BCN Film Festival,, l'Americana, TerrorMolins, Sant Cugat Fantàstic, TaShort Fest, l'Alternativa o Sabadell Film Festival, entre altres. Ha estat cap de premsa i programadora del Festival de Cinema Fantàstic de Sant Boi (Fantboi) i actualment és codirectora i programadora de la Mostra de Cinema Nòrdic de Barcelona (Nòrdica). A més, és membre de la Associació Catalana de la Crítica i l'Escriptura Cinematogràfica (ACCEC) i treballa en un cinema de Barcelona.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents