Maradona, la pel·lícula Maradona, la pel·lícula
Una història de cine (que encara no ha passat pel cine) Maradona, la pel·lícula

L’altre dia, repassant biopics d’esportistes, em vaig trobar amb la raresa de Pelé, el naixement d’una llegenda un film de l’any 2016, del qual us n’estalviaré les crítiques que surten a Filmaffinity. I sí, fins a la data, Pelé és el millor jugador de la història retirat (Messi encara està en actiu), en canvi no sé si realment la seva vida és de peli. Però, i Maradona? Això sí que és una història de cine! Anem a repassar-la i quan acabem em dieu si no té un “peliculón”.

Com tants esportistes, neix en el si d’una família molt pobra i aprèn a jugar a futbol al carrer, i… aquest començament no seria tant diferent de la resta. Però coi, que Maradona jugava en un equip que es deia “Cebollitas”. “Cebollitas”! Les seves actuacions li van valer saltar d’aquest equip a Argentinos Juniors. A la lliga Argentina, debuta amb 17 anys i no para de jugar i marcar gols fins al punt que 4 anys després, els dos equips principals de l’Argentina el volen fitxar: River Plate (conegut com los millonarios, on jugava de porter el Pato Fillol, un dels millors de la seva època) i Boca Juniros (el Xeneize, que juga a la Bombonera, i es coneix com l’equip del poble). Els primers, li van oferir el millor contracte del futbol argentí. Boca, estava en una de les seves pitjors crisis econòmica i institucional. Maradona, no va parar fins que Argentinos el va cedir a Boca.

D’aquí salta cap al Barça, previ pagament de mil milions de les antigues pessetes de l’any 1982. Al Barça no hi va guanyar gran cosa però quina història va tenir! La malaltia, la lesió brutal de Goikotxea, la final de Copa que acaba a hòsties contra l’Athletic Club, el retall al jugador del Madrid que es menja el pal, una campanya contra la droga… Llarga i de categoria!

Arribem al Mundial de Mèxic 1986. Bé, en guanyar Argentina, Maradona s’encima com a millor jugador del planeta. Fa la millor jugada dels Mundials (la que acaba amb el “Barrilete cósmico, de qué planeta viniste”) però… marca un gol amb la mà! Sí sí, i ell mateix en acabar reconeix que el gol el marca “la mano de Dios”. Adquireix la categoria de llegenda

I el seu fitxatge pel Napoli!

Allí Maradona puja a l’Olimp. Porta a un equip de segona fila a guanyar 2 Scudetto, 1 Coppa, 1 Copa de la UEFA i 1 Supercoppa. Davant dels tot poderosos Juventus, Inter, AC Milan… Porta a la final del Mundial d’Italia 90 a l’Argentina… Però sobretot, comença la seva llegenda negra. Al març del 91 salta el positiu per cocaïna de Maradona. Maradona és suspès i se’n va a l’Argentina. Se li troba droga… comença la llegenda negra.

Després de 15 mesos de sanció fitxa pel Sevilla, que l’entrenava el no menys polèmic Carlos Bilardo (el que va dir: “písalo”). I després d’acabar a insults públics amb ells, Maradona torna al futbol argentí amb el cap posat al Mundial del 94, als Estats Units. Després de ser amenaçat pels Barras Bravas d’Argentinos Juniors (els aficionats ultres) decideix no tornar al seu primer equip professional i fitxa per Newells Old Boys. Ja al Mundial, Diego portava la batuta d’una bona selecció Argentina, marcant un gol contra Grècia (que va celebrar, literalment com un boig), i fent un bon partit contra Nigèria. Aquí va passar un nou control antidopatge, que va donar 5 positius diferents! Una nova suspensió de 15 mesos. Reapareix a Boca, i es retira…

Però les addiccions continuen amb ell, i Maradona pateix greus problemes de salut. La gent peregrina a l’hospital on es debat entre la vida i la mort. Amic íntim de Fidel Castro, se’l tatua al braç i va a un centre de desintoxicació de Cuba. Políticament s’alinea amb el Castrisme i altres moviments de l’Amèrica Llatina, moviments anti americans… Però no acaba aquí. Se li funda una església al seu nom, l’Esglesia Maradoniana. El cantant argentí arriba al zenit de la seva carrera amb la cançó “la mano de Dios”, dedicada a Maradona, i en aquella època mort a causa d’un accident de trànsit… Li fan un programa de TV, i es fa estrella televisiva. Es fa seleccionador argentí, gairebé fracassa i és rescatat pel veterà Martín Palermo, que juga mig lesionat i classifica l’Argentina al Mundial del 2010, fracassa al Mundial…

Senyors de Hollywood! Què esperen? Si això no és una vida de pel·lícula, que baixi Déu i ho vegi!

Edu Piera

Edu Piera LF, territori cinèfil

Futbolero i cinèfil que somia amb un blockbuster de soccer. L'Edu Piera és periodista per vocació, d'aquells que encara tenen el títol per recollir a la Universitat Autònoma de Barcelona. Sovint somnia amb ser com en Superman, però la realitat és que cada dia que passa està més a prop de ser en Clark Ken.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*