Invasions extraterrestres a la gran pantalla Invasions extraterrestres a la gran pantalla
Selecció de 6 pel·lícules que han causat un impacte a l'hora de plasmar l'atac alienígena Invasions extraterrestres a la gran pantalla

La humanitat sempre ha tingut una curiositat innata per descobrir vida més enllà de la nostra i imaginar de mil maneres com serien aquests éssers d’altres mons. Estem sols a l’univers? És la pregunta clau que hom es fa. Ens passem la vida des de fa temps escodrinyant l’espai en una exhaustiva recerca de senyals amb l’esperança d’obtenir contacte amb vida intel·ligent extraterrestre. Per ara bé, potser una trobada amb altres espècies pot ser contraproduent per a nosaltres, tal com va indicar el científic Stephen Hawking.

Des de fa anys, al cinema s’ha jugat amb totes aquestes premisses i normalment la cosa no acaba bé per als terrestres. La Terra ha estat envaïda moltes vegades, d’altres l’espècie ha estat suplantada per aliens que s’han fet passar per nosaltres, també ha estat destruïda, però tot i així, en ocasions hi ha hagut esperança pels humans i han guanyat la batalla (bé, val a dir, que les pel·lícules estan fetes per humans, si no potser no tindrien una segona oportunitat sent realistes).

Al 2016 va arribar a les pantalles una nova visió del món de la ciència ficció sobre aquestes invasions extraterrestres de la mà del cineasta Denis Villeneuve (Prisioners, Enemy o Sicario) sota el títol Arrival, un film hipnòtic, captivador i brillant, que tergiversa tot el que fins ara s’ha vist sobre aquest gènere. Per això, hem fet una selecció dels millors films (o els més transcendentals) d’aquest subgènere dintre del Sci-Fi.  Això sí, a totes la trama principal està centrada al voltant d’una invasió sistemàtica a la Terra, no només que hi figurin aliens pel nostre planeta:

The Day the Earth Stood Still (Robert Wise, 1951 / Scott Derrickson, 2008)

Aquest clàssic dels 50 és inoblidable, ja que és una de les obres de ciència ficció més influents de l’edat d’or del cinema, a més, tothom recorda la mítica frase que va dir el protagonista de la pel·lícula davant del robot alien que vol destruir la Terra: “Klaatu barada nikto”. Anys més tard, al 1992, es va fer popular gràcies a què Bruce Campbell la digués al film Army of Darkness de Sam Raimi.

La pel·lícula tracta sobre una nau extraterrestre que arriba a la Terra amb la missió d’entregar als homes un important missatge. El món sencer queda commocionat el dia en què, sense previ avís, un plat volador aterra a Washington i en surt Klaatu, un alien amb aspecte d’humà acompanyat de Gort, un amenaçant robot. La petició de Klaatu és rebutjada per tots els governants del món. L’alien decideix observar la vida dels humans i per això s’acaba hostejant a casa d’una dona, mare d’un noi de qui es fa amic.

Posteriorment, es va realitzar un remake que no va tenir tant d’èxit com la original, tot i tenir a en Keanu Reeves al capdavant. Aquest actualitza els temes de la Guerra Freda com la Guerra Nuclear i parla amb respecte sobre la qüestió de l’escalfament global.

War of the Worlds (Byron Haskin, 1953 / Steven Spielberg, 2005)

La gran majoria de pel·lícules basades en novel·les del geni H.G. Wells esdevenen tot un referent dins el camp de la ciència ficció. Aquest film es pot dir que va ser el primer que va mostrar una història autèntica d’invasió extraterrestre a la Terra, duta a terme per uns éssers intel·ligents amb una ment freda i vasta.

Aquesta història va impactar tant, que al 1938, un jove Orson Wells va retransmetre per radio una versió guionitzada del llibre, que fins i tot va sembrar el pànic entre els oients de Nova York i Nova Jersey al creure que era real.

La història se centra en un petit poble dels EUA on cau quelcom, que sembla ser un meteorit. Els veïns s’apropen al lloc dels fets i descobreixen un estrany objecte del qual emergeix un ull que comença a disparar un raig mortal. Aquest objecte forma part d’un conjunt de naus que han arribat a la Terra amb la intenció de conquerir-la. De manera simultània, aquest fet està tenint lloc a tot el planeta, i ni una bomba atòmica podria acabar amb l’amenaça, que promet devastar a la població humana.

La darrera adaptació es va presentar al 2005 pel cineasta Steven Spielberg i protagonitzada per Tom Cruise i Dakota Fanning, fet que va provocar que la popularitat de la novel·la tornès a pujar. Aquesta versió és més humana i té una perspectiva més similar a la que Wells va plasmar al seu llibre, ja que narra la invasió des de la perspectiva d’un home comú mirant de sobreviure. També hi figura la “mala herba vermella” tant famosa a la novel·la, però aquí hi apareix com un mecanisme dels aliens per emmagatzemar el seu aliment: sang humana. La forma de trípode dels forans també es recupera, però s’insinua que es van enterrar fa milions d’anys esperant el moment clau per a la invasió.

Tant la versió del 53 com la que va realitzar anys després Steven Spielberg, són correctes i aporten l’essència necessària que transmet la novel·la del 1898.

Invasion of the Body Snatchers (Don Siegel, 1956)

Al 1955 Jack Finney va escriure la novel·la homònima de ciència ficció que ha estat transportada a la gran pantalla fins a 4 ocasions, però no sempre amb bons resultats. En aquesta època no era fàcil dur a terme pel·lícules d’aquest nivell, ja que els recursos eren molt limitats. Tot i així, aquesta representa tota una fita dins del cinema de ciència ficció i és de les imprescindibles. Entre totes les adaptacions ens hauríem de quedar amb la versió de Philip Kaufman del 1978, les adaptacions del 93 dirigida per Abel Ferrara i la del 2007 amb Nicole Kidman i Daniel Craig són bastant prescindibles. 

La trama se situa en una petita ciutat de Califòrnia, on comencen a succeir coses molt estranyes: el comportament d’algunes persones varia de manera radical i acaba causant estupor i por entre els seus familiars i amics.

Independence Day (Roland Emmerich, 1996)

Es podria dir que aquest film té una de les escenes de més impacte a la societat esdevenint així una de les més emblemàtiques i influents del cinema basat en invasions. Això és gràcies al mestre de cerimònies, Roland Emmerich que té com a costum destruir el nostre planeta de mil i una maneres, com va fer amb 2012 (2009), The Day After Tomorrow (2004) o Godzilla (1998). És un film totalment apte per reveure anys després ja que ha envellit molt bé al pas del temps. No es pot dir el mateix de la seva seqüela, estrenada tot just 20 anys després, que no aconsegueix fer ombra ni competir amb la seva predecessora, tot i l’avenç al camps dels efectes especials i tecnològics.

La vigília del 4 de juliol, la major festivitat dels EUA, apareixen unes naus espacials gegants al cel. En un primer instant la població és presa per la sorpresa, però seguidament esdevé en terror ja que comencen a atacar el planeta, destruint els llocs més emblemàtics del món. L’única esperança de salvació està a les mans d’un grup de supervivents que s’uneix per planejar un atac massiu contra els aliens, abans que sigui massa tard.

Mars Attacks! (Tim Burton, 1996)

Just el mateix any també arribava la versió més grotesca i paròdica, en contra del que va suposar l’anterior film, Independence Day, de caire molt més seriós. És una de les pel·lícules més divertides de Tim Burton i mostra una visió de les invasions amb constants referències i homenatges al cinema de ciència ficció dels 50, moment en què van començar aquest tipus de films. Ha envellit molt bé al pas del temps a causa del seu disseny de producció, els seus efectes i, sobretot, al seu guió carregat d’humor negre, les rialles estan assegurades.

Uns plats voladors procedents de Mart sobrevolen totes les capitals del món. La població, aterrada, esperar conèixer les seves intencions. Els aliens informen al president dels EUA que les seves intencions són totalment pacífiques. Però, els seus assessors militars l’aconsellen que és millor aniquilar-los per si de cas, abans que sigui massa tard.

Parasyte: Part 1 & Part 2 (Takashi Yamazaki, 2014 – 2015)

També conegut com a Kiseijuu (bestioles parasitàries) i es tracta de l’adaptació del manga de terror i ciència ficció de Hitoshi Iwaaki que consta de 10 volums publicats entre 1988 i 1995. També va ser adaptada a un anime entre 2014 i 2015 amb 24 episodis. L’adaptació en imatge real també es va realitzar als mateixos anys i es va dividir en dues pel·lícules que van ser projectades l’any passat al Festival de Sitges.

La Terra és envaïda per uns éssers extraterrestres que s’introdueixen al cervell dels humans agafant el control dels seus cossos. Un adolescent acaba impedint que aquest procés es completi quan un d’aquests aliens s’introdueix a la seva mà i acaba esdevenint un paràsit del seu cos amb ambdues personalitats intactes. Junts, lluitaran contra la resta de paràsits que devoren els humans.

Fins aquí aquesta selecció extraterrestre. En manquen moltes d’aquest gènere, però s’han escollit les més determinants del gènere.

Ylenia Cañadas

Ylenia Cañadas Mutacions cinèfiles

Biòloga Molecular de professió i cinèfila per naturalesa. Els anys com a voluntària al Festival de Sitges han forjat la seva unió amb el cinema oferint-li l’oportunitat de col·laborar com a crítica en diversos mitjans de comunicació. També col·labora amb altres mitjans pels quals realitza la cobertura de diversos festivals de cinema a nivell nacional i internacional, així com esdeveniments de caire cultural. Ha exercit com a Jurat Jove al Festival de Sitges, Jurat de la Crítica al Barcelona Film Festival, a TerrorMolins i a Sant Cugat Fantàstic. És membre de l'Associació Catalana de la Crítica i de l'Escriptura (ACCEC). Col·labora fent ressenyes de locals per a Google. Entre les seves aficions destaquen les muntanyes russes, la fotografia, les manualitats i, per suposat, el cinema, especialment els gèneres de terror i animació.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*