Tard o d’hora havia de passar: he tornat a Netflix. Però estic contenta d’haver-hi tornat perquè, com passa sovint, si busques bé hi acabes trobant petites joies. I n’he trobat una: When They See Us (Así nos ven, traduït al castellà). Però en aquest cas parlem d’una joia una mica complicada: una minisèrie basada en una història real que t’omple el cos de ràbia i impotència.
Posem-nos en context. La nit del 19 d’abril del 1989, un grup de joves negres i llatins d’entre 14 i 16 anys entraven al Central Park de Nova York amb la intenció de passar una bona estona fent alguna gamberrada (molestar ciclistes i gent que passejava per la zona). En un altre punt d’aquella zona, Trisha Meili sortia a córrer, com cada nit. Però aquell dia tot seria diferent: algú li va donar un cop al cap amb una branca, la va amagar entre uns matolls i la va pegar i violar, abans de deixar-la abandonada a punt de morir dessagnada. La policia va detenir alguns dels joves que voltaven pel parc per delictes menors que acabarien amb una simple multa, però quan van trobar el cos de Meili, tot semblava portar a uns clars culpables. I així és com la policia va decidir qui eren els autors del crim: sense tenir proves físiques, ni confessions, ni testimonis; només una relació d’idees (i, una mica de racisme). A partir d’aquí: abús de poder policial, que acabaria amb 5 joves innocents (Antron McCray, Yosef Salaam, Raymond Santana i Kevin Richardson en un reformatori, i Korey Wise a una presó per adults amb només 16 anys) tancats per un delicte que no havien comès, però el qual els havien obligat a confessar. Des d’aquell moment, serien coneguts com “els cinc de Central Park”.
When They See Us, dirigida per Ava DuVernay, explica aquesta dura història en 4 capítols que divideixen els fets de manera molt clara: la detenció (capítol 1), el judici (capítol 2), la sortida del reformatori i la seva reinserció a la societat (capítol 3), i la vida a la presó de Korey Wise i el desenllaç del cas (capítol 4).
La sèrie dona tot el protagonisme a la història personal dels cinc joves protagonistes. Des del seu punt de vista coneixem el funcionament del sistema policial, polític, legal i mediàtic d’aquell moment, però aquests aspectes només ens interessen per com afecten als joves acusats. Ava DuVernay posa el focus en Antron, Yosef, Raymond, Kevin i Korey: en el seu patiment, la seva injustícia, els canvis que pateixen les seves vides, les seves mentides. When They See Us parla exactament sobre això: sobre les conseqüències que tenen les mentides (des de les que es diuen en l’àmbit policial fins a les que diem obligats i per por). No és important el relat dels fets, sinó la injustícia que viuen cinc innocents.
DuVernay aconsegueix que empatitzem amb els joves des dels primers minuts del primer capítol, quan ens endinsem a les vides dels cinc protagonistes unes hores abans dels fets que els portarien a viure el seu pitjor malson. 5 joves amb les seves inquietuds, les seves il·lusions, els seus somnis i les seves pors. 5 joves abans que se’ls trenqués la vida en mil bocins. Els espectadors ens quedem amb ells, els entenem i ens els comencem a sentir una mica nostres. I per això patim amb ells i ens omplim de ràbia i d’impotència en cada seqüència que passa. “Manada de lobos”, “salvajes”… sentim paraules que deshumanitzen els nostres joves, que ens fan mal. El llenguatge importa, i molt. “Cualquier joven afroamericano que estuviese en ese parque es un potencial sospechoso”, diu Linda Fairstein, fiscal de la policia, durant els primers moments a la comissaria. Un to que no només utilitza la policia, sinó que també reforça la premsa. De fet, un dels moments més terribles dels dos primers capítols és quan apareixen imatges d’arxiu de Donald Trump exigint que s’apliqui la pena de mort a uns nois que només tenien por de la policia, i que estaven en el lloc inadequat en el moment inadequat. Però amb ells no només compartim la ràbia, i també la por, sinó que també els acompanyem amb el seu esperit de lluita, en les ganes de tornar a fer seu el més important, i que els hi havien pres: la seva vida.
L’any 2002, Matías Reyes, el culpable de la violació de Trisha Meili, confessava tota la veritat, i Korey Wise (l’únic dels 5 joves que seguia a la presó), va poder sortir en llibertat. L’any 2011 Antron McCray, Yosef Salaam, Raymond Santana, Kevin Richardson i Korey Wise van ser exculpats de tots els càrrecs i van rebre una compensació de 41 milions de dòlars de la ciutat de Nova York. When They See Us ens parla d’injustícia, de mentides i de racisme. Una minisèrie que, sense cap mena de dubte, hem de veure entre les millors sèries de l’any.
Veredicte
Agradarà a: els que vulguin saber totes les veritats en primera persona.
No agradarà: als que esperin una minisèrie des de la perspectiva policial.
Enganxòmetre: 9
Nota: 9,5
https://www.youtube.com/watch?v=u3F9n_smGWY
