Les joguines també mereixen segones oportunitats Les joguines també mereixen segones oportunitats
Es tracta de la 4a entrega de les joguines de Disney Pixar Les joguines també mereixen segones oportunitats

L’any 1995 Pixar va obrir al món una nova manera de veure animació, no només per a la canalla també per a adults, gràcies a la seva narrativa natural i manera de transmetre valors i sentiments, amb tocs d’humor aptes per a tots els públics. La primera pel·lícula va ser Toy Story, la qual va esdevenir un èxit instantani i era d’esperar que la seqüela no trigués a arribar. Així doncs, el 1999 va arribar Toy Story 2 que oferia noves aventures de les joguines i el 2010 la tercera entrega que tancaria la saga, amb una gran rebuda per part de la crítica i públic. Per a molts dels que ens hem crescut amb aquesta saga, hem patit la mateixa evolució que el protagonista de les pel·lícules amb les joguines, fet que ha propiciat que ens arribin al cor sentiments de créixer i seguir avançant a la vida, allunyant-nos d’allò que ens va fer feliços a la infantesa.

Woody sempre ha tingut clara quina és la seva tasca al món i la seva prioritat: cuidar al seu infant, ja sigui l’Andy o la Bonnie. Però un dia, la Bonnie afegeix una nova joguina (Forky) a la seva habitació, fet que arrossegarà a tota la colla a una nova aventura, a la qual tant vells com nous joguets aprendran nous valors sobre com de meravellós pot ser el món per a cadascú d’ells.

Tal com abans he esmentat, la trilogia va quedar ben tancada per al protagonista Andy, el qual va donar totes les seves joguines a la Bonnie, una nena petita que tenia el mateix sentiment i estima per a totes elles, i s’encarregaria de cuidar-les com ell va fer tota la seva vida. Ara bé, si la història ja va quedar molt ben tancada calia fer-ne una quarta? Doncs abans de veure-la, creia que no, ja estava tot dit i va ser una pel·lícula que va superar totes les meves expectatives, ara bé, després de veure la quarta entrega, penso que ha estat una idea brillant, ja que tanca capítols que havien quedats rellevats a un segon pla i dona un gir impressionant als pensaments de les joguines, especialment en Woody.

El film gaudeix d’una qualitat tècnica superior, i en destaquen les textures, colors, il·luminació i moviments dels personatges, els quals aporten una sensació de profunditat i realisme fora de l’habitual. Però el que val la pena destacar és com un conjunt d’éssers, a priori, inanimats són capaços de reflectir amor, amistat, compromís, lluita i valor per reclamar la seva oportunitat de tornar a ser feliç, és a dir, de tenir segones oportunitats, ja que (com totes les persones) també se’n mereixen.

Aquesta pel·lícula no calia en un primer moment però, després del seu visionat, és impossible imaginar la saga sense aquesta última entrega, ja que aporta l’enginy necessari per aconseguir aquest efecte. Tot i que es dona per fet que amb aquesta ja es tanca el cicle, des del meu punt de vista trobo que presentar nous personatges, com Ducky i Bunny, amb carisma i històries personals podria fer que la tetralogia s’obrís a nous horitzons, ja sigui com a nova saga o continuació de les aventures d’ells per un altre camí. El que és evident és que han traspassat fronteres, fent que els nens d’avui en dia coneguin en Buzz Lightyear, Jessie, Zurg, Rex, Bo-Beep, Slinky, Bullseye, Jam o Mr. I Mrs. Potato; i s’hagin aficionat a les seves pel·lícules, per tant, seria una bona oportunitat donar als nens d’ara la seva pròpia saga de Toy Story.

En definitiva, aquesta producció és apte per a tots els públics, mentre que pels adults serà difícil evitar les llàgrimes, pels més menuts serà un exercici d’aprendre nous valors. També, aporta un humor encertat que la fa màgica i fantàstica.

Toy Story 4 es pot gaudir a les pantalles des del divendres 21 de juny i també estarà disponible en llengua catalana.

Veredicte

El millor: El perfecte equilibri entre humor i sentimentalisme, així com mantenir el llistó prou alt per tractar-se d’una quarta entrega. 

El pitjor: En alguns punts el guió fluixeja una mica i el nou protagonista, Forky, no té tant carisma com els clàssics. 

Nota: 8

Aprofitant l’estrena d’aquesta superproducció de Disney Pixar, part de l’equip va venir a presentar la pel·lícula a Barcelona, entre els quals hi ha el director Josh Cooley, el qual s’estrena amb aquest primer llargmetratge, l’actor de renom Tom Hanks (Forrest Gump o Philadelphia) que posa veu a la joguina protagonista Woody des del 1995, i els productors Mark Nielsen i Jonas Rivera.

Durant la roda de premsa, Tom Hanks es va mostrar molt simpàtic i atent amb la premsa, ja que va respondre amb molta vitalitat cadascuna de les preguntes. Pel que fa al fet de donar veu a una joguina ell va respondre que “la màgia de la pel·lícula està en què, en el fons, tothom vol creure que les joguines realment cobren vida quan es queden soles a l’habitació. Jo mateix ho pensava de petit”. Hanks va lamentar que per desgràcia avui en dia els menuts prefereixen passar-se les hores davant una pantalla o amb una consola a jugar de manera tradicional. En aquest moment, l’actor va fer gestos imitant un nen jugant amb ninots i fent sorolls d’interacció amb il·lusió, mentre que després va fer una recreació de la trista imatge d’un nen tancat amb un mòbil. “Per sobre de tot, reivindico les joguines sobre les pantalles”.

Fotografia realitzada per Sandra Sáez (@Saandraa72)

Pel que fa a papers del futur dins la companyia Disney va respondre rotundament “no”, sobre si interpretaria el paper de Geppetto al nou projecte de Pinocciho. I sobre si es veu fent algun paper en algun film de la franquícia Marvel va respondre amb humor: “Segur, malgrat que l’únic paper en què realment em veig és al de policia que li diu al Capità Amèrica “Ràpid! Hi ha gent atrapada al setè pis!”. Per altra banda, es va preguntar si hi hauria intenció de realitzar una cinquena entrega de Toy Story i tot l’equip es va mirar i van somriure. Al final Hanks va respondre: “No teníem intenció de fer-ne la quarta, així que…” Van deixar la porta oberta, però el productor Rivera va comentar que “estem treballant en altres projectes que anirien abans d’aquest i que tenen prioritat, de moment no tenim res en ment”.

Fotografia realitzada per Sandra Sáez (@Saandraa72)

Fotografia realitzada per Sandra Sáez (@Saandraa72)

Ylenia Cañadas

Ylenia Cañadas Mutacions cinèfiles

Biòloga Molecular de professió i cinèfila per naturalesa. Els anys com a voluntària al Festival de Sitges han forjat la seva unió amb el cinema oferint-li l’oportunitat de col·laborar com a crítica en diversos mitjans de comunicació. També col·labora amb altres mitjans pels quals realitza la cobertura de diversos festivals de cinema a nivell nacional i internacional, així com esdeveniments de caire cultural. Ha exercit com a Jurat Jove al Festival de Sitges, Jurat de la Crítica al Barcelona Film Festival, a TerrorMolins i a Sant Cugat Fantàstic. És membre de l'Associació Catalana de la Crítica i de l'Escriptura (ACCEC). Col·labora fent ressenyes de locals per a Google. Entre les seves aficions destaquen les muntanyes russes, la fotografia, les manualitats i, per suposat, el cinema, especialment els gèneres de terror i animació.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*