El pla de Disney per fer-se feminista El pla de Disney per fer-se feminista
Les princeses de la factora es revolucionen i es reivindiquen El pla de Disney per fer-se feminista

El rol dels personatges femenins de la factoria Disney estan canviant d’allò més. Si l’evolució dels personatges femenins en els films d’animació ja ha anat canviant, encara ho han fet més en els films d’acció real. Hem passat de les princeses submises i relegades a l’àmbit privat com poden ser la Blancaneus, l’Aurora o la Ventafocs, a personatges femenins independents, decidits i traslladats a l’àmbit públic com la Rapunzel, la Mèrida o l’Anna i l’Elsa. Culpem Disney per reflectir en les seves princeses valors poc progressistes en el camp feminista, i més aviat relegar-les a un paper sexista, però en cap moment tenim en compte que la factoria reflectia sobre cel·luloide el que els contes explicaven i el que la societat vivia. Els valors, els estereotips, els rols i els espais que Disney utilitzava eren allò de què disposava i d’allò que sabia. Disney no va ser una transgressora per infondre valors socials avançats al seu temps, d’acord, però no la podem culpar per això. No obstant això, s’ha adonat que si volen que els seus productes continuïn vius s’han d’adaptar als nous temps. Ja no ens val una Blancaneus que s’amaga en una caseta plena de 7 nans a canvi de fer-los les tasques de la llar, ni una Aurora dormilega que espera el petó del príncep blau, ni tan sols una Ventafocs que no fa absolutament res per canviar el seu present i només espera que la màgia l’ajudi. S’ha acabat aquesta espera, aquestes princeses ja no estan disposades a esperar més. És possible doncs, que el pla que Disney té amb tot aquest reguitzell d’accions reals no sigui només el de reciclar les seves històries, sinó el d’actualitzar-les a una societat diferent a la que les va veure néixer?

Si anem per ordre cronològic, l’any que ve celebrarem els 10 anys de la primera versió d’acció real. Aquesta va ser la d’Alice in Wonderland (Alícia al país de les meravelles. 1951, versió d’animació i 2010, versió d’acció real). Tim Burton agafa tota la seva experiència de mons estranys i paranormals per crear-ne un altre; el de les meravelles. Amb aquest toc més personal del cineasta ens va presentar una versió d’allò més propera a l’original. De fet, ja no teníem pas gran cosa a retreure-li, a la petita Alícia, quant a feminisme. El personatge desprenia innocència davant un món que no entenia, ni el dels humans ni en el que cau presa de la Reina de cors. Ara bé, la protagonista de la versió de Burton no tenia el mateix cos que la nena de la història original. Potser mantenia la innocència, però definitivament no era una nena

La següent de la llista va ser Sleeping Beauty (La bella dorment, 1959) traduïda a una versió diferent i vista des del punt de vista de la malvada a Maleficient (Maléfica, 2014). Una de les princeses menys feministes de la llista de la factoria va ser del tot impossible d’adaptar, o almenys això deurien pensar els productors per prendre de la decisió que més els feia falta adaptar-lo des del punt de la vista de la carismàtica malvada. Robert Stromberg va fer aquesta primera adaptació de al història amb Angelina Jolie i Elle Fanning, de manera que promogués i mostrés la part més humana de la maldat, i d’aquesta manera intentés justificar el perquè de les decisions de la malvada i aquesta perversa obsessió amb les agulles. Enguany, Disney presenta la segona part d’aquesta història. Aquesta vegada sota la direcció de Joachim Rønning i amb el mateix repartiment, al qual hi sumem Michelle Pfeiffer, se’ns presenta Maledicent: Mistress of Evil. S’estrenarà a Espanya el proper 18 d’octubre del 2019.

La versió que l’any 2015 es va fer del conte de Cinderella (La Ventafocs) no va canviar pas gaires coses de l’original, estrenada l’any 1950. El personatge principal, el de la Ventafocs, no va patir grans canvis , i per tant no podem parlar gairebé gens d’evolució feminista. La següent en la llista va ser The Jungle Book (El llibre de la selva. 1967, la versió d’animació i 2016, la versió d’acció real). No obstant això, el guió original d’aquesta no hi havia gairebé cap personatge femení, llevat el del final, i per tant, l’evolució en aquest cas no es va donar perquè no era necessària. Ara bé, sí que és cert que a partir d’aquest moment, totes les adaptacions de al factoria que ens han arribat han inclòs un personatge femení amb trets més aviat activistes, o bé revolucionaris, sovint avançats al seu temps per donar-nos i oferir-nos personatges empoderats.

És per això que a partir d’aquí sí que comencem a veure que tot el que ens arriba en acció real ja inclou aquesta evolució social del feminisme, fins i tot en aquelles produccions, en què el guió original no incloïa personatges femenins principals passius i que per tant podrien haver donat joc per treballar en aquesta evolució. La primera que va caure va ser Beauty and the Beast (La bella i la bèstia. 1991, versió d’animació i 2017, versió d’accio real). L’any 2016 el director francès, Christophe Gans, va presentar una versió d’aquest conte tradicional francès en què ja veiem una Bella amb un caràcter molt més marcat, independent i actiu. La versió de Disney, protagonitzada per Emma Watson,  Dan Stevens i  Luke Evans, ens presenta una Bella amb la mateixa afició per la lectura que la original, però també amb dots d’enginyera. Llesta, espavilada i amb les regnes de la seva vida, sense cap mena d’intenció que ningú decideixi per ella. Val a dir que en aquest cas ja teníem un personatge principal més independent que altres, però encara li van acabar de donar una volta més per fer-la una feminista i activista en potència envoltada d’una societat que la menyspreava per aquest esperit més liberal, culte i gens submís.

Enguany hem pogut gaudir ja de tres adaptacions d’acció real de Disney. La primera que ens va arribar va ser Dumbo (1941, la d’animació i 2019 la d’acció real). Tim Burton tornava a posar-se rere la càmera d’un projecte de la factoria. En aquest cas no requeria crear un món de fantasia com en d’altres, però Burton es va prendre el guió amb certa llibertat per crear un espai fora del circ tradicional que apareixia a la pel·lícula de 1941 i ens traslladava a un parc d’atraccions. Aquest fet també anava acompanyat per un canvi de protagonistes. Evidentment, no podíem obviar el petit elefant que dona nom a la pel·lícula, però ens vam menjar les línies de diàleg del petit ratolí, Timothée, per donar-les als germans Farrier. La germana gran, la Milly, és una científica en potència admiradora del que ella anomena el mètode científic (empíric) i, per tant, tot el progrés que fa en Dumbo al llarg de la història, és gràcies a la petita científica. Aquest és un dels casos en què s’ha hagut de crear un personatge nou per poder traslladar aquest missatge més feminista que sembla que Disney ha començat a abraçar i que no té cap mena d’intenció d’abandonar, ja que el veurem també a la recent estrenada Aladdin (1992, versió animada i 2019, versió d’acció real). Mentre a la primera versió hi veiem una jove consentida amb poques ganes de lluitar pel que ella volia més enllà de no casar-se, en aquesta segona hi veiem una motivació extra. La Jazmín no excepte el matrimoni imposat perquè és ella la que es vol convertir en hereva del tro del Sultà. Les decisions a primera vista egoistes d’aquest personatge queden molt més ben justificades en aquesta nova versió. La mare de la noia és assassinada i el pare decideix confinar la jove Jazmín al palau per protegir-la. No es veu capaç de contradir les ordres del pare a priori, i per tant decideix aprofitar el temps per estudiar mapes, lleis i documents de l’estat. No hi ha cap príncep de cap país tan preparat com ho està ella per governar Agrabah.

Ens queda pendent enguany, l’estrena de The lion king (El rei lleó. 1994 versió d’animació i 2019 versió d’acció real). L’estrena està prevista pel 19 de juliol del 2019, però ja va aconseguir fer-nos posar la pell de gallina amb el tràiler. Ara haurem d’esperar a veure en quin moment de la pel·lícula ens surt la vena feminista, perquè si una cosa comença a la factoria, ja no sol tenir fi. També podrem gaudir aviat d’altres adaptacions que ja s’han començat a tirar endavant com Mulan (la versió d’animació és del 1998), de la qual ja coneixem la identitat de l’actriu que hi haurà darrere el personatge, l’actriu xinesa Liu Yiefei, o Peter Pan (la versió d’animació original de Disney és del 1953), o The little mermaid (La sireneta, estrenada en versió animació l’any 1989).

I perquè veieu que tot això no són només lectures meves, us deixo un vídeo d’una escena d’una de les últimes pel·lícules que ha presentat Disney. Es tracta de Ralph Breaks the Internet (En Ralph destrueix internet, 2018). En aquest film hi ha un moment de la història que Disney aprofita per fer una autocrítica ferotge però molt sarcàstica de com ha tracta les seves princeses en el passat. A més, d’aquesta escena, us recomano veure la pel·lícula, si no l’heu vista, ja que no és l’únic moment que Disney ha estat capaç de riure’s dels seus productes.

Irene Solanich

Irene Solanich Cap de redacció d'El cinèfil

Traductora, correctora i docent d’idiomes durant el dia i enamorada del gènere negre i del terror durant les hores lliures. Actualment compagina la feina i col·laboracions en diferents mitjans amb un programa de doctorat (en literatura negra) a la Universitat de Vic. Les seves hores lliures se sortegen entre a lectura, el cinema i l’escriptura.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*