‘Black Mirror’, temporada 5: Capítol a capítol… si no t’adorms ‘Black Mirror’, temporada 5: Capítol a capítol… si no t’adorms
Charlie Brooker es queda sense idees? ‘Black Mirror’, temporada 5: Capítol a capítol… si no t’adorms

Que no t’estranyi haver sentit poca cosa sobre la cinquena temporada de Black Mirror, ja que la veritat, entre comentaris y crítiques, l’última inclusió d’aquesta sèrie deixa tant a desitjar que ni tan sols se’n parla gaire. Es tracta d’una sèrie en decadència? S’han acabat les idees? L’ha arruïnat Netflix? Tot i que és cert que totes les temporades tenen capítols pitjors que d’altres, la sensació en acabar els tres episodis de la nova temporada és bastant decebedora. Precedida per Bandersnatch, l’episodi interactiu que va resultar més cridaner per la forma que no pas per el contingut, la cinquena de Black Mirror està composta per títols amb falta de punch, situacions localitzades en un temps massa proper al nostre, i poques reflexions dignes de la seva estela. Tot i aquesta introducció disuasòria, em proposo analitzar cadascun dels episodis de la cinquena temporada de Black Mirror però sense spoilers per tal que, els que s’ho estan plantejant, puguin decidir si paga la pena o no dedicar-li temps.

Striking Vipers

Després del capítol interactiu, sembla que el creador de la sèrie Charlie Brooker insisteix en el tema dels videojocs vintage. Partim de la base que, en un moment en què la realitat virtual és més una realitat que una ficció, és comprensible que es reflexioni sobre les qüestions que giren entorn la dualitat de personalitats que es creen quan la fantasia és tan real com la realitat en si mateixa. Tot i així, el resultat podria ser alhora un somni i un malson humit de qualsevol viciat al Street Fighter. Sí, el primer capítol de la cinquena temporada de Black Mirror  transcorre de forma planera un cop s’ha entrat en el plantejament.

Aquest gira entorn dos amics que, després de molts anys sense veure’s, reprenen la seva amistat arran de la nova versió del videojoc a què jugaven en la seva joventut, Striking Vipers, un joc de lluita al qual poden accedir a través d’un xip que els transportarà al seu alter ego lluitador. Més enllà de la sorpresa, l’evolució dels personatges és unidimensional, i les escenes es tornen repetitives, fins a tal punt que et planteges per què han d’estirar tant un xiclet que ja no té gens de gust. Tot i així, paga la pena veure com encaixa en el món imaginari de la sèrie, ja que el joc ha estat creat per SaitoGemu, empresa responsable del videojoc de terror sobre el que versa Playtest (episodi 2 de la quarta temporada), mentre l’aparell de realitat virtual sembla ser una versió anterior de l’aparell utilitzat en un dels capítols més estimats de la sèrie, San Junipero.

Puntuació: 3

Agradarà a: Amants dels videojocs clàssics.

No agradarà a: Persones que busquin profunditat en els personatges.

Smithereens

Passem al segon capítol, que porta com a títol el nom d’una xarxa social del tipus Facebook, la qual ja havia aparegut en un dels finals de Bandersnatch. Aquesta empresa és l’obsessió del protagonista, un conductor de VTC que cada dia recull persones que surten de l’edifici on Smithereens hi té la seu. De la mateixa manera que passa en el primer episodi, un cop entrem en el nus de la història aquesta perd part de l’encant, i fan que els 60 minuts de rellotge que dura es facin tediosos. De fet, si li traiem la suposada crítica a les xarxes socials, podria ser l’argument de qualsevol pel·lícula de diumenge a la tarda. Si vols trobar una manera d’entretenir-te, et recomano que intentis buscar tota la quantitat d’easter eggs que va deixant el capítol. És molt fàcil si saps on trobar-los. Només cal que et fixis en les pantalles que apareixen per llegir notícies relacionades amb el primer ministre de National Anthem, trobar personatges com Naomi Blestow de Nosedive en agendes de telèfon o estar atent a les localitzacions que apareixen en el mapa, com ara una botiga de Fence’s Pizza, marca que ja ha aparegut en nombrosos capítols.

En resum, es tracta de la historia d’un segrest ben gravat i amb un bon protagonista, amb un final que pretén funcionar com a moral sobre els perills de les xarxes socials. Tot i així, és quelcom que es podria haver explicat amb molt menys temps.

Puntuació: 5

Agradarà a: Els que apreciïn les actuacions sentides i fans de Phone Booth (Última llamada, en castellà).

No agradarà a: Mark Zuckerberg.

Rachel, Jack and Ashley Too

Tens fills adolescents i estàs pensant introduir-los dins del món de Black Mirror? Aquest és el capítol que els has de posar! Rachel, Jack and Ashley Too és una aventura adolescent que, tot i ser el capítol més coherent amb la resta de la sèrie, és un dels més optimistes. A més, qui es pot resistir a la Miley Cyrus interpretant una versió del que sembla ser la seva pròpia història real? Tot i l’infantilisme que desprèn tot el capítol, val a dir que és un dels més interessants. Ashley O és una estrella pop que treu a la venda una espècie d’Alexa basada en el caràcter híper-optimista que ja apunta a la societat futurista on viurà la protagonista de Nosedive. Rachel, una de les fans que comprarà la nina, s’hi obsessionarà i, després d’un sobtat incident, es convertirà juntament amb la seva germana en l’única persona que pot ajudar a aquesta teen idol. Amè, divertit (a estones) i lleuger, tot i no ser una meravella és (no m’atreveixo a qualificar-lo com el millor) un dels més entretinguts.

Puntuació: 5

Agradarà a: Fans de Hannah Montanna i menors de 16 anys.

No agradarà a: Els que apreciïn el tractament que ha fet Black Mirror de la ciència ficció en el passat.

Alice Tapiol

Alice Tapiol Coses sèries

Graduada en Comunicació i Periodisme i amb un postgrau en Guió per cinema i televisió, sempre ha enfocat la seva carrera cap a l'escriptura. Especialitzada en comunicació digital, treballa des de 2014 com a redactora i crítica en diverses publicacions web. Enamorada del cinema i serièfila fins a la medul·la, ha estat guardonada amb diversos premis pels seus curtmetratges. Redactora d'El cinèfil des de novembre de 2017, una aventura que encara amb l'entusiasme que la caracteritza.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*