today-is-a-good-day

‘Atlantique’: realisme fantàstic africà amb ull femení

- Advertisement -

No és gaire habitual per Europa veure cinema Senegalès. Menys habitual encara és que el dirigeixi una dona. I posats a buscar gestes quasi impossibles, encara és més complicat arribar al Festival de Cannes amb tots aquests ingredients. Doncs Atlantique, el primer llargmetratge de ficció de Mati Diop, una actriu de doble nacionalitat francesa/senegalesa, ha enlluernat públic i crítica amb una recepta també força arriscada. Després del seu pas per Cannes el film es va estrenar a Netflix el dia 29 de novembre.

- Advertisement -

Acostumat a veure drames lacrimògens sobre la situació de la dona al continent negre, Diop fa un pas més enllà i sense abandonar la crítica social porta Atlantique a noves dimensions: l’onírica i la màgica. Tot plegat, com dèiem, sense abandonar el realisme i descripció acurada del Senegal en particular i de les desigualtats (home/dona i ric/pobre) en particular.

- Advertisement -

La història de l’Ada i el seu amor per l’home “equivocat” (el que no li han designat per casar-se) es barreja amb el drama dels treballadors de la construcció que, estafats i explotats per rics oligarques, es veuen empesos a fugir amb pastera cap a Espanya. L’Atlantique del títol de la pel·lícula no deixa de representar la metàfora del “somni espanyol” que tenen molts senegalesos. El mar com a pas intermig entre la misèria i la (falsa) esperança. El mar com a salvació i a la vegada com a condemna.

Però on excel·leix el film de Matí Diop és el gir fantàstic en una història que semblava encaminada a un altra banda. Aconsegueix descol·locar el públic i portar-lo a noves dimensions a la vegada que juga amb les tradicions ancestrals del seu país. Això i el viatge interpretatiu de la protagonista Mame Bineta Sane són sens dubte punts a favor de la pel·lícula. Sens dubte aquesta ha estat una de les sorpreses en positiu del Festival de Cannes. Cinema fresc, amb mirada incisiva i amb la capacitat de deixar fora de joc públic i crítica.

Veredicte

El millor: La combinació de l’element fantàstic amb el realisme.

El pitjor: Pot costar d’entrar a la història i el gir màgic pot descol·locar cert públic que es pensa que va a veure una altra cosa.

Nota: 8

https://youtu.be/SZuaXBQqFC4

- Advertisement -
Redaccióhttps://elcinefil.cat/
'El Cinèfil' és un mitjà de comunicació dedicat a analitzar, explicar i difondre l’univers del cinema en tota la seva amplitud. Parlem de pel·lícules, sèries i festivals i també organitzem tot tipus d'esdeveniments relacionats amb el cinema. Ens agrada dir que som una revista en xarxa i en català. En xarxa perquè, a banda del web, també aprofitem les xarxes socials per a difondre i comunicar novetats i reflexions sobre el setè art. I tot plegat ho fem en català perquè és la nostra llengua. Gaudeix i que el cinema t'acompanyi... SEMPRE!

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents