S’acosta Sant Jordi! Això vol dir que tindrem un avassallament de literatura espectacular. Alguns ens encantària que fos així tot l’any i que se substituïssin els anuncis de colònia impossibles d’entendre de les campanyes de Nadal, per les campanyes de literatura de Sant Jordi. Però bé, ens conformarem amb aquest mes d’abril el qual sempre ens acaba traslladant a mil i una històries diferents entre les quals hem d’escollir. Els consumidors de cinema també tenim dret i, sovint, molta predilecció per a la literatura. És per això que us volem acostar a un Sant Jordi més cinèfil amb un petit recull de libres que toquen el món del setè art.
Robots de cine. De María a Alita de Jordi Ojeda (2019)
El llibre fa un recorregut sobre la presència dels robots i la intel·ligència artificial a la història del cinema. També parla dels seus antecesors, els autòmats, presents a molts títols, i les diferències entre els cíborgs i els exoesquelets, tant habituals a les pel·lícules de ciència ficció.
L’autor reflexiona sobre el concepte de la «criatura artificial» i proposa el debat al voltant dels éssers creats de forma artificial des de diferents orígens: el biològic (replicants o clons), l’inorgànic (mecànics i electrònics) i el digital (realitat augmentada).
Stranger Things: Ments perilloses de Gwenda bond (2019)
Un laboratori misteriós. Un científic sinistre. Una història secreta. Si creus que saps el que li va passar a la mare de l’Eleven, prepara’t perquè la teva ment es posi de cap per avall en aquesta emocionant preqüela de la sèrie Stranger Things.
Quan l’estiu del 1969 corre la veu que hi ha un important experiment governamental a la petita ciutat de Hawkins, la Terry Ives s’apunta com a subjecte de proves per a un projecte que té de nom en clau MKULTRA. Furgonetes d’incògnit, un laboratori remot amagat al cor del bosc, substàncies que alteren la ment i que són administrades per investigadors de cares pètries… i un misteri que la jove i inquieta Terry està decidida a descobrir.
El diario de Tiburón de Carl Gottlieb (nova edició 2019)
Els actors i l’equip tècnic es van reunir a l’illa de Martha Vineyard cap a finals d’hivern. L’escenari de la història que volien filmar era el mar indomable. La figura central era un pervers devorador d’homes, el gran tauró blanc. Tot això és recordat aquí per l’escriptor que va contemplar com la seva ficció cobrava vida fàctica a “Tauró”.
Al filo del mañana. 50 peliculas esenciales de Viajes en el tiempo de Pep Prieto Mir (2019)
Si poguéssim viatjar en el temps, on aniríem? A revisar el nostre passat o a conèixer el nostre futur? Voldríem canviar alguna cosa de les nostres vides o ens limitaríem a ser testimonis passius de la història? Aquestes són només algunes de la infinitat de preguntes que es plantegen en les pel·lícules de viatges en el temps, una de les manifestacions més recurrents del cinema fantàstic d’ahir i d’avui. És un tema que traspassa les fronteres dels gèneres i que adopta múltiples formes. Entendre el concepte de viatge en el temps és comprendre millor la mateixa funció del cinema, ple de viatgers que, com els cineastes i els espectadors, juguen a desafiar els límits de la seva existència. Aquest llibre proposa un recorregut per 50 títols fonamentals que demostren que els protagonistes de pel·lícules com Retorn al futur o Atrapat en el temps no estan sols en la seva aventura contra el rellotge.
Com es fan les pel·lícules de Sidnay Lumet (2019)
Què fa que un director esculli un guió i en rebutgi molts d’altres? Com mantenir l’estat d’ànim d’un actor o una actriu que ha repetit una escena dramàtica més d’una vintena de vegades? Què pot fer un director per acontentar els productors sense perjudicar la pel·lícula? Una masterclass de cinema d’un dels grans directors de tots els temps. Un llibre imprescindible per als amants del cinema fins ara inèdit en català.
Campeones. Cuando ganar lo es lo más importante de AA. VV. (2019)
Que tots tenim capacitats i discapacitats és un fet. Que a alguns la societat ens etiqueta en funció de les primeres i als altres, injustament, només tenint en compte les segones, també.
Per fer la pel·lícula Campeones arribem tots a un acord: ningú donava per fet les limitacions de ningú i tots estàvem disposats a acceptar l’apassionant repte de cercar i potenciar allò que cada un de nosaltres sap fer com cap altre. I el resultat ens ha donat una preciosa lliçó: TOTS som capaços de fer coses sorprenents, de brillar de manera única, quan els altres confien en nosaltres, quan ningú dona per fet que no ho aconseguirem, quan ningú ens limita per endavant jutjant-nos o etiquetant-nos.
Quan sentim que la nostra aportació és valuosa i que els altres compten amb nosaltres. Així m’he sentit jo rodant aquesta pel·lícula: amb suport, comprès, estimat i respectat. Fins i tot, m’he sentit inclòs i això dona forces a qualsevol per moure un parell de muntanyes de lloc.
Infiltrado en el KKKlan de Ron Stallworth (2018)
La història real de l’oficial de policia afroamericà que va investigar de forma encoberta al Ku Klux Klan i que ha inspirat la guardonada última pel·lícula de Spike Lee. El 1978, quan Ron Stallworth (el primer detectiu negre del Departament de Policia de Colorado Springs) va trobar un anunci classificat al diari local demanant a tots els interessats d’unir-se al Ku Klux Klan que es posessin en contacte a través d’un apartat de correus, va fer la seva feina i va respondre amb interès, amb el seu nom real, però fent-se passar per un home blanc. Imaginava que rebria alguns fullets i revistes per correu, i aprendria una mica més sobre una creixent amenaça terrorista a la seva comunitat. Però unes setmanes més tard va sonar el telèfon i la persona a l’altre banda li va preguntar si li agradaria unir-se a la causa supremacista. Stallworth va contestar afirmativament, i va arrencar així una de les investigacions encobertes més audaces i increïbles de la història.
Las mujeres de Ghibli. La huella femenina de Miyazaki en el anime d’Anna Junyent (2018)
Encara que sembli estrany, no s’ha parlat tant com s’hauria d’haver fet sobre un dels millors estudis d’animació de les últimes dècades. Studio Ghibli va sorgir per donar vida a mítics films que han anat deixant empremta als cors de tots els espectadors.
Un dels detalls més memorables de les seves pel·lícules és la presència de personatges femenins amb característiques que fins al moment estaven reservades als homes. Dones fortes, empoderades, estrategues, hàbils… però per res del món perfectes. Miyazaki retrata fidelment i amb realisme la humanitat que hi ha en cada un dels seus personatges. I aquest llibre, precisament, pretén il·lustrar i donar a conèixer aquest fet.
La armonía en las bandas sonoras del cine español de los novena de Sergio Lausén (2018)
Utilitzant una proposta metodològica original, personal i inductiva, Sergio Lasuén sistematitza diferents tipus d’eines harmòniques que apareixen associades de forma recurrent a seqüències cinematogràfiques amb unes expectatives expressives similars. Partint d’un enfocament aplicable a diferents tipus d’obres interdisciplinaris que sorgeixen com a resultat del que anomena “procés creatiu global” i després d’una primera part en què ens explica i deixa traslluir l’abast de la seva proposta, la posa en pràctica servint-se d’una àmplia mostra del cinema espanyol dels noranta, formada per 26 llargmetratges, dirigits per 21 realitzadors diferents i amb música de 12 compositors diferents. Per contrastar els seus resultats, fa referència a més de 200 seqüències en què el lector pot aprofundir discrecionalment. Aquest llibre és una obra indispensable per a qualsevol alumne de composició atret pels projectes interdisciplinaris, així com per a qualsevol persona interessada en l’anàlisi musical. És també útil per a intèrprets, ja que probablement participaran en alguna obra interdisciplinar al llarg de la seva carrera professional. D’altra banda, i tot i que s’utilitza terminologia específica, tant aficionats a les bandes sonores sense formació musical com professionals del món del cinema han manifestat el seu interès pels resultats obtinguts. Basat en la tesi doctoral reconeguda amb el Premi de Musicologia 2017 per la Societat Espanyola de Musicologia (SEdeM).
La ideologia de Star Wars de Fernando Angel Moreno (2017)
Aquest llibre respon a una pregunta que tot aficionat a la saga s’ha fet alguna vegada: Per què ens agrada Star Wars? Moltes altres pel·lícules tenen els seus herois, les seves princeses, les seves naus espacials i els seus malvats sense haver obtingut tant d’èxit. Tampoc els grans pressupostos econòmics ni les poderoses campanyes de màrqueting són suficients per donar compte de la seva enorme influència cultural. El títol del llibre anticipa la resposta: ens agrada Star Wars perquè, sense que siguem del tot conscients, ens convida a fer-nos preguntes sobre ètica, política, religió, història, relacions personals… Fins ara, cap llibre havia rastrejat la multitud d’ideologies que s’entrecreuen en les aventures de la família Skywalker. La ideologia de Star Wars ho fa, i aconsegueix explicar d’una manera familiar i entretinguda per què gaudim de la gran saga del nostre temps des de fa més de quaranta anys.
