today-is-a-good-day

7 motius per recuperar i recordar ‘Friends’ (ara que fa 29 anys)

- Advertisement -

Un 22 de setembre de 1994 començava Friends, una comèdia a la tele que ho canviaria tot… I ja fa 29 anys! Tot plegat bé mereix una mica d’anàlisi, no?

Fa uns mesos vaig cometre un error. Sense voler vaig passar per davant d’una pantalla on hi havia un capítol de la 2a temporada de Friends. En Ross intentava sense gaire èxit aconseguir l’atenció de la Rachel. Em vaig quedar enganxat a la pantalla tot i que sabia perfectament què passaria. M’he empassat la sèrie sencera ja tres vegades. La primera quan s’emetia per Canal+ i jo era només un adolescent de camí a la joventut, la mateixa joventut que desprenien els sis protagonistes.

- Advertisement -

- Advertisement -

El segon cop va ser ja fa uns anys i la vaig veure en versió original per allò d’aprendre anglès. I ho confesso: he vist tot Friends per tercera vegada i l’he gaudit tant o més que les dues primeres. (per cert, la teniu disponible només a HBO Max)

Ara ja no soc adolescent i m’atreveixo a dir que cada cop soc menys jove així que m’he trencat de riure amb les peripècies novaiorqueses d’aquesta sit-com, però he entès perquè la sèrie va tenir tant èxit llavors (1994-2004) i continua provocant rialles (i alguna llàgrima) com el primer dia. Ha envellit com un bon vi.

Tot plegat m’ha portat a la reflexió (i a cercar nimietats per internet) i finalment he arribat a algunes conclusions sobre el perquè les aventures de la Rachel, la Phoebe, la Monica, en Ross, en Chandler i en Joey van marcar una generació i van tenir milions de persones enganxades a la petita pantalla durant 10 anys. Aquí teniu els resultats.

1 – Friends és una LA colla per excel·lència

Tots hem volgut ser els Friends de la sèrie. Tots hem volgut tenir alguna vegada un grup d’amics heterogeni, però cohesionat, on tothom s’embolica amb tothom, però seguim sent amics. Friends era així. Una colla diversa on cadascun té la seva personalitat (exagerada) i manies (estereotips) però amb la certesa que junts tot passa millor. Compartir les experiències vitals (bones i dolentes) amb bons amics. Qui no vulgui això és que no té cor…

2 – El bar

Gairebé la meitat de les escenes de la sèrie passen en un bar!  El mític Central Perk amb aquell sofà enorme i aquelles tasses massa grans per prendre els cafès com ho fem aquí. Nosaltres vivim també en un país de bar i als bars és on sortim amb els amics i on ens han passat de tot al llarg de la vida. A més, ens encantaria passar tant temps al bar com els sis protagonistes i que algú com la Phoebe cantés Smelly cat o bajanades per l’estil.

3 – Sexe a Nova York

No parlo de la sèrie de la Sarah Jessica Parker (que confesso: no he vist ni en tinc gaires ganes). A Friends bona part de la trama de tots els personatges gira entorn de la seva bragueta. Bé, seria injust no parlar de l’amor i tota la pesca… Però que consti que durant les deu temporades els col·legues s’alliten un total de 120 persones. L’Irish Examiner va fer un seriós estudi sobre quin s’embolica amb qui durant cada temporada. No us sorprendrà que el rànquing l’encapçali en Joey… How you doin’?

- Advertisement -

sexfriends

4 – Els reptes de la vida

És un dels aspectes que més vaig apreciar del tercer cop que veia la sèrie. Els personatges tenen feines de merda, passen per períodes de crisi econòmica, tenen caps insuportables i finalment tots més o menys assoleixen la maduresa amb una cert èxit laboral. Deixant de banda que la vida real és molt més lletja sí és cert que és fàcil sentir-se identificat amb en Joey servint cafès a Central Perk, en Chandler fent la pilota al seu cap o la Monica treballant disfressada de pin up girl servint hamburgueses quan en realitat aspira a ser una cuinera respectada.

monica

5 – Els cameos

Pel plató de Friends hi va passar la creme de la creme de Hollywood. Algun dels cameos van ser memorables! Bruce Willis i el seu affair amb la Rachel. Tom Selleck i el seu bigoti de Magnum va tornar a omplir la pantalla. El quasi streeptese de Danny DeVito. Brad Pitt i el club anti Rachel (la seva dona llavors era Jennifer Aniston). Julia Roberts, Alec Baldwin, Reese Witherspoon, Sean Penn, Gary Oldman, Susan Sarandon i una llista de més de 70 aparicions estel·lars de les celebrities dels 90 i els 2000. Oh – my – god! Moments televisius inoblidables!

6 – Happy end

Estem al 2023No és cap spoiler dir que a Friends tot acaba bé. Tots feliçment emparellats, amb bones feines, fills rossos amb els ulls blaus i apartaments o cases gegants a Manhattan o els suburbis benestants. Però què esperàveu? Les sit-com acaben bé. La vida seria més lletja sabent que en Ross no es queda amb l’amor de la seva vida i que en Chandler ha de tornar a arrossegar-se pels bars intentant aconseguir parella amb aquella patètica forma de lligar.

Segurament hi ha moltes més raons i cadascú té les seves. El que està clar és que Friends va marcar. S’han fet molts intents més o menys reeixits d’emular la fórmula, però només How I met your mother s’hi va acostar i amb un format diferent. També Modern Family i The Big Bang Therory ha assolit el mateix nivell de qualitat i èxit. Friends no tornarà, però, no estigueu trists. Torneu a veure la sèrie! No us en penedireu.

7 – La retrobada de Friends a HBO Max

No van continuar la sèrie però van fer una retrobada…
Bé, millor això que res. Aquí teniu més informació.

Revolució seriòfila: el retorn de ‘Friends’

Sexe, ‘Friends’, Barcelona

 

Revolució seriòfila: el retorn de ‘Friends’

- Advertisement -
JR Armadàs
Nascut als anys 80 (amb tot el que això comporta) Joan Ramon Armadàs és Llicenciat en Dret i Periodisme per la UPF. Ha treballat en premsa local a Sant Cugat i en premsa internacional com a corresponsal al Regne Unit i la Xina. Com a escriptor ha publicat tres novel·les, diversos relats curts i ha estat editor d'Edicions Xandri durant 6 anys. En l'àmbit cinematogràfic ha escrit i dirigit una pel·lícula i sis curtmetratges i és el co-director del Sant Cugat Fantàstic i La setmana del Cinema en Català. També ha fet de cap de premsa d'unes quantes pel·lícules catalanes. Des del 2016 és el capità d'aquest vaixell periodístic i cultural anomenat 'El Cinèfil'.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents