Al 2011 el cineasta Joe Cornish va estrenar el film Attack the Block, el qual va ser projectat a diversos festivals amb gran èxit, com va ser el cas del Festival de Sitges, guanyant el Premi del Públic i millor BSO. La pel·lícula tractava de joves que s’havien d’enfrontar als aliens. Enguany, torna a la fantasia recuperant la llegenda artúrica amb The Kid Who Would Be King.
La història se centra en l’Àlex, un nen britànic de 12 anys que ha de deixar en un segon pla els problemes del dia a dia, quan de casualitat descobreix la mítica espasa Excalibur. Amb el poder d’ella a les seves mans, s’haurà d’enfrontar a una antiga malvada de l’època Medieval anomenada Morgana. El noi començarà una aventura èpica per Anglaterra junt amb els seus amics per a evitar la imminent fi del món.
Es tracta d’una pel·lícula enfocada al públic juvenil, malgrat que els adults la podran gaudir per la nostàlgia que desprèn, no només per les referències a clàssics de culte d’aventures dels anys 80, com The Goonies o The Princess Bride, també per recuperar la llegenda del Rei Artús i l’espasa Excalibur.
Mostra valors com l’amistat, la innocència, el bullying a les escoles, però també un tema d’actualitat mundial com el Brexit, d’una manera molt subtil es van donant pinzellades de la situació que s’està vivint a Anglaterra i que acaba afectant a la resta del món. Així com les vicissituds polítiques que s’estan vivint dia rere dia que evoquen la fi del món al film.
Com a punts negatius estaria la llarga durada, ja que són 120 minuts i podria haver-se explicat en menys. En concret la part road-trip per la Bretanya s’extèn més del compte. Les actuacions de dos actors de renom com Patrick Stewart i Rebecca Ferguson queden en un segon pla, per donar protagonisme a l’elenc juvenil. Malgrat que els nens fan molt bon paper (en especial Angus Imrie que interpreta al jove Merlí, podria haver-se aprofitat més la presència d’aquests actors, sobretot perquè interpreten a personatges molt importants de la llegenda com són el propi mag Merlí i la malvada Morgana.
Cal destacar l’escena en la que lluiten els menors vestits amb l’uniforme de l’escola i armadures a sobre, una barreja molt notable. També està molt ben triat l’humor i els acudits que s’hi mostren de tant en tant, sense abusar.
Veredicte
El millor: L’humor i l’originalitat de combinar la llegenda artúrica amb l’actualitat.
El pitjor: Actors de renom queden en un segon pla i l’excés de metratge que amb menys explicaria el mateix.
Nota: 7
