L’estreta relació entre els videojocs i el cinema L’estreta relació entre els videojocs i el cinema
El setè i el desè art estan més units del que sembla L’estreta relació entre els videojocs i el cinema

La primera adaptació de videojocs a la gran pantalla va complir, al 2018, 25 anys. Es tracta del film de Super Mario Bros (1993) i des d’aquell moment, el catàleg no ha fet més que augmentar de manera exponencial pel que fa a produccions de grans franquícies com Resident Evil o Tomb Raider.

L’estreta relació entre cinema i videojocs va més enllà de termes comercials, ja que en molts casos ha derivat una simbiosi de la qual es van alimentant els dos. Alguns jocs neixen amb la intenció de semblar films, mentre que d’altres s’inspiren directament del cinema clàssic, però sobretot l’avenç tecnològic ha influït de manera notòria i fent créixer la quantitat de produccions, en especial, als darrers anys. Les consoles volen oferir experiències interactives per simular al jugador que es troba immers en una pel·lícula, mentre que el cinema cerca històries de qualitat al món dels jocs per a dur-les a la gran pantalla i arribar a un públic més ampli.

La darrera experiència interactiva la va dur a terme Netflix amb el capítol Bandersnatch, en la qual l’espectador podria triar el camí a seguir del protagonista. La idea ha estat inspirada més aviat en uns llibres on pots triar l’aventura a seguir, però la execució i trama rendeix homenatge a l’art dels videojocs i als clàssics dels 80. 

Molts consumidors de videojocs són cinèfils fins a la medul·la, ja que solen persones que gaudeixen de la cultura en tota plenitud. Ara bé, la facturació dels videojocs domina a la indústria cinematogràfica (venda d’entrades) i de música (tant en format digital com físic) des de fa més d’un lustre. I aquesta xifra no fa més que augmentar, fet que fa pensar els jocs no són una cosa per nens, és cultura i s’ha de tractar com una industria cultural més, ja que és una font de distracció, però també un art.

Ylenia Cañadas

Ylenia Cañadas Mutacions cinèfiles

Biòloga Molecular de professió i cinèfila per naturalesa. Els anys com a voluntària al Festival de Sitges han forjat la seva unió amb el cinema oferint-li l’oportunitat de col·laborar com a crítica en diversos mitjans de comunicació. També col·labora amb altres mitjans pels quals realitza la cobertura de diversos festivals de cinema a nivell nacional i internacional, així com esdeveniments de caire cultural. Ha exercit com a Jurat Jove al Festival de Sitges, Jurat de la Crítica al Barcelona Film Festival, a TerrorMolins i a Sant Cugat Fantàstic. És membre de l'Associació Catalana de la Crítica i de l'Escriptura (ACCEC). Col·labora fent ressenyes de locals per a Google. Entre les seves aficions destaquen les muntanyes russes, la fotografia, les manualitats i, per suposat, el cinema, especialment els gèneres de terror i animació.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*