today-is-a-good-day

‘Boca Norte: històries d’adolescents per a adolescents

- Advertisement -

Fa uns dies vaig prendre una decisió complicada: sortir de Netflix. Ai, Netflix. La meva aventura va començar de manera una mica forçosa, quan un dia que anava amb bus no em va funcionar l’aplicació d’aquesta plataforma. Drama inicial, pànic, i una hora de viatge per endavant. Però vaig tenir la sort de creuar-me amb un titular al Twitter: “Dani de la Orden i Elena Trapé estrenen sèrie a Playz”. Dos directors joves, amb projectes d’èxit i una plataforma de la qual havia sentit a parlar però que encara no havia trepitjat. Bingo.

6 capítols. 20 minuts per episodi. Un grup de joves, i música trap com a leitmotiv de la sèrie que ajuda a conèixer els personatges i fer-los avançar. Boca Norte (una idea original d’Eva Mor) ens endinsa en el dia a dia d’un centre cultural per a joves d’un barri humil de Barcelona. Hi arribem al mateix temps que l’Andrea, una adolescent de classe social alta que s’acaba d’instal·lar al barri per allunyar-se d’una etapa fosca de la seva vida. A Boca Norte coneixerà el grup format per en Dani, l’Andy, la Sarah, la Katy, la María i en Lu; set joves que trobaran en aquest espai un lloc segur per explicar-se mitjançant el ball i la música. A més, la sèrie compte amb música original produïda per coneguts compositors d’aquest gènere: Blondie, Fusa Nocta, D’Valentina o La Fanny en són alguns exemples.

- Advertisement -

- Advertisement -

Són forces els que comparen aquesta ficció amb altres del mateix gènere (sobretot pel context en el qual té lloc i l’edat dels seus protagonistes): Un paso adelante, Fama ¡A bailar!, SKAM o Élite. Però jo penso que Boca Norte té una característica que s’allunya de tots aquests referents (perquè sí, al final també ho són): estem davant d’una ficció que ha anat a buscar els joves amb un producte que encaixa a la perfecció amb allò que aquests busquen. Una sèrie àgil, que va al gra, que és real i, sobretot, que puguin consumir com i quan vulguin. De fet, jo vaig veure-la tota a través del meu telèfon mòbil. I així és com també la consumirà la majoria de públic.

Boca Norte té una altra qualitat: les seves trames. Amb Derry Girls em va passar una cosa semblant. Es tracta d’una ficció que sap que ho és, però que no vol deixar d’explicar la realitat. I ho aconsegueix no només amb els diàlegs i la manera de parlar dels personatges, sinó també amb les trames que viuen cada un d’ells. Totes són històries que ens podrien explicar molts adolescents d’avui en dia, que les han pogut viure personalment o de molt a prop. A més, viurem els problemes d’adolescents com a problemes reals (que ho són), i no com a “coses de l’edat”, que justifiquen altres ficcions. Boca Norte parla sobre equivocar-se i saber demanar perdó; sobre l’assetjament i sobre donar la raó a qui no la té quan intentem ser qui realment no som per ser acceptats; els protagonistes també parlen i viuen una època d’inseguretats, de no tenir clar a quin grup social pertanyen ni estar segurs de quina és la seva orientació sexual. A Boca Norte entendrem la manera de gestionar les emocions de set joves en un moment de la seva vida en què es defineixen com a persones.

La nova ficció de Playz ens endinsa en un món plural, com passa a la realitat de tots els joves: un espai on ningú té una etiqueta que el defineixi segons un aspecte de la seva personalitat (com podria ser la seva orientació sexual), sinó que són simplement això, característiques que sumen per definir-se com a persones que no han de ser perfectes, sinó autèntiques. Boca Norte és la demostració que la manera de crear i consumir productes audiovisuals està canviant, i és necessari que les productores s’adaptin a aquest nou model si volen recuperar un públic cada vegada més exigent.

Veredicte

Agradarà a: Els joves amb ganes de tornar-se a endinsar en una història que sí que els representa.

No agradarà a: Els que vulguin recordar Fama ¡A bailar!, Un paso adelante o Al salir de clase.

Enganxòmetre: 7,5

Nota: 7

- Advertisement -

- Advertisement -
Redaccióhttps://elcinefil.cat/
'El Cinèfil' és un mitjà de comunicació dedicat a analitzar, explicar i difondre l’univers del cinema en tota la seva amplitud. Parlem de pel·lícules, sèries i festivals i també organitzem tot tipus d'esdeveniments relacionats amb el cinema. Ens agrada dir que som una revista en xarxa i en català. En xarxa perquè, a banda del web, també aprofitem les xarxes socials per a difondre i comunicar novetats i reflexions sobre el setè art. I tot plegat ho fem en català perquè és la nostra llengua. Gaudeix i que el cinema t'acompanyi... SEMPRE!

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents