today-is-a-good-day

Un Goku que no convenç

- Advertisement -

Nois, acabo de venir de l’òptica. M’ha pujat la graduació! A la meva edat. A la meva edat que ja em pensava que ho havia vist tot, i que res ja no em podia sorprendre… Doncs no! Ahir vaig veure una penícula que m’ha fet mal. No només a la vista, sinó també al cor. I molt! Perquè m’estimava la història original, m’estimava els personatges… I ara… Ara res tornaràs a ser com abans. Ara ja he vist Dragon Ball Evolution.

A molts de nosaltres ens va agradar la sèrie d’animació japonesa Bola de Drac que ja fa gairebé trenta anys TV3 va portar del país nipó. Evidentment, un dels elements més atractius d’aquests dibuixos animats era el seu protagonista, en Goku, el noi mico que va arribar de l’espai i vivia amb el seu avi a la muntanya. A la penícula aquest nen és un adolescent que acaba de fer els 18 anys. A diferència del nul interès pel sexe contrari que mostrava la criatura de la sèrie, el noi del film de seguida se sent atret per una maciza de la seva classe. Sí, sí. La Chi Chi ja no és una noieta dolça, sinó una pseudo-model asiàtica que ben bé podria substituir Lucy Liu a Los ángeles de Charlie.

- Advertisement -

Només de veure aquests detalls ja s’endevina que l’experiència cinèfila no seria del tot bona. És quan penses que t’has equivocat de sala o de disc, que estàs mirant qualsevol de les sèries d’adolescents del Disney Chanel. I llavors t’adones que no, que és Bola de Drac però… I és que surt el dolent, en Piccolo, o com diríem a casa nostra, el Satanàs Cor Petit. I dius… Encara! Encara l’han tret força bé, aquest, tot i que li han fet unes antenes inserides dins del crani. Però no hi ha excuses… Els fans de Bola de Drac volíem una recreació més fidel!

- Advertisement -

tumblr_n14av3OPqI1tsb9keo1_1280

Però és que la majoria de coses de la penícula són d’aquest estil: decorats de cartró pedra que semblen les atraccions de Port Aventura; personatges que només recorden als de la sèrie d’animació pel nom; enemics més dignes d’un capítol de Power Rangers que d’una superproducció de Hollywood, detalls que recorden vagament l’original però es queden molt curts…

Un altre exemple el tenim en el Follet Tortuga, o altrament dit, Mestre Muten Roshi. Què se n’ha fet d’aquell ancià calb i amb barba que arrossegava a la seva esquena una gran closca de tortuga marina? Els creadors de la penícula devien pensar que potser ens agradaria la seva inventiva, i ens presenten un home de mitjana edat, amb cabells i sense barba. Potser imaginaven que fent-lo una mica pervertit i vestint-lo amb una camisa hawaiana ja ens l’estimaríem com vam estimar aquell gran mestre d’arts marcials que patia hemorràgies nasals cada cop que veia els pits d’una noia.

dragon-ball-evolution

La Bulma i el Yamcha també passen per aquesta mena de filtre excessivament realista. Ella perd els seus característics cabells blaus –tot i que en conserva un ble– i manté el seu físic atractiu i jove. Ai, juventud, divino tesoro! Ara, les seves andròmines tecnològiques de la Corporació Capsule són força diferents a les que a tots ens vénen al cap en recordar aquells antològics capítols emesos al Club Super3. Ni el radar de les boles és rodonet –sembla més aviat una Nintendo DS decorada–, ni els vehicles apareixen i desapareixen de les càpsules, sinó que es transformen. En Yamcha encaixa pitjor la seva adaptació. Segueix sent un lladregot solitari –ara més que mai perquè ha perdut la seva inseparable Puar– que s’ajunta al grup d’en Goku per interès, però… No ho sé! El feia més guapo!

Amb tots aquests elements el resultat és força decebedor, sobretot per als amants de la sèrie original. Vaja, que t’agafen ganes de tancar la pantalla al minut dos, que és quan veus la imatge d’en Goku. I el seu característic pentinat, us preguntareu? Tenint en compte la dificultat que suposava recrear aquella tofa de cabells i el limitat pressupost que s’endevina amb els decorats, la solució va ser despentinar al protagonista i posar-li els pèls de punta. Sembla que van gastar més gomina que la que fan servir els jugadors del Reial Madrid.

Però no tot és dolent, en aquesta cinta! Tenim els efectes especials, els kame-hames i el drac Shenron que donen una mica de llum i color a la insipidesa general. Ara bé, el drac ha passat pel cirurgià i s’ha occidentalitzat! I això sí que és un sacrilegi imperdonable! Total, que la meva valoració als efectes especials tampoc és massa bona.

Dragonball-Evolution-DI-1

- Advertisement -

I en acabar de veure la penícula, just abans que sortissin els crèdits, em vaig preguntar… “Què devia pensar Akira Toriyama en veure la manera com havien destrossat la seva obra magna? Estaria enfadat? Trist? Irritat? A punt de posar una demanada als estudis responsables de tal pasterada?” Però en qüestió de segons veus que el dibuixant és un dels dos productors executius del títol i te n’adones del que passa realment! ¿Que volien guanyar diners fos com fos a costa de la nostra sensibilitat i amor envers una sèrie que ens transporta amb nostàlgia fins a la nostra joventut? No! Akira Toriyama va tenir la necessitat creativa de tornar a visionar la seva obra i donar-nos una nova versió d’aquesta per tal que poguéssim gaudir-la tants anys després… Mmmh… No cola, oi?

En fi, que tenint en compte la quantitat de fans arreu del món de Bola de Drac, la gent de la productora hauria pogut tenir una mica més de cura i intentar fer una penícula una mica més fidel a la sèrie, una sèrie que ja gairebé forma part del patrimoni cultural de la humanitat, com El Chiringuito de Georgie Dan. I com a mostra, aquí teniu uns quants enllaços de Youtube on podreu veure els treballs de gent amb menys pressupost però una mica més de dedicació i carinyo pel que fan. Si algun dia reuniu les set boles de drac, demaneu al drac Shenron una penícula d’imatge real de Bola de Drac. O potser, la veritat, no cal.

- Advertisement -

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents