today-is-a-good-day

Els detectius addictes

- Advertisement -

Quan de petits a l’escola et fan fer mil i un dibuixos i redaccions sobre què vols ser de gran, jo ho tenia força clar: detectiu o carnissera. És curiós perquè ha acabat per no agradar-me gens la carn i vaig descartar ser detectiu perquè pensava que estaven tots tarats i enganxats a l’alcohol. Sí, estava molt influenciada pel cinema i la literatura i, potser va ser per això que vaig decidir fer d’espectadora i dedicar-me a escriure, ignorant tots els problemes psicològics que també acostumen a tenir aquests professionals dins la ficció.

La figura del detectius neix dels gèneres literaris soft-boiled —aquell creat pe Edgar Allan Poe, però de tradició britànica més proper a la novel·la enigma o policíaca— i del hard-boiled —gènere negre americà amb una forta denúncia social, la paternitat del qual es podria atribuir a Raymond Chandler i Dashiell Hamett—. Deixant de banda els detectius més clàssics amb arrels literàries, ens centrarem en els del cinema i les sèries. Si us interessen els clàssics literaris, us podeu dirigir a L’escriba, on hi trobareu aquest mateix article, però amb aquest canvi de subjectes.

- Advertisement -

- Advertisement -

L’alcohol és sempre el principal culpable de les addiccions dels policies i investigadors i veurem que en la majoria de subjectes que apareixen en aquest article, el problema el tenen amb aquesta substància, tot i que sovint per raons molt diferents. Un altre aspecte important a subratllar, és que a diferència de la llista de detectius clàssics de la literatura, en aquest cas sí que hi trobem dones. Cal destacar que la figura del detectiu clàssic mai va contemplar gaire la figura de la dona com a tal, més enllà de la Jessica Fletcher —possiblement addicte al te a les 5 de la tarda— i alguna altra, però mai a l’alçada dels detectius. Per sort, o no, les coses han canviat i ja tenim dones inspectores addictes a l’alcohol.

Tots sabem que la vida als països nòrdics no ha de ser gens fàcil. Tenen molt poques hores de sol, o a vegades gens. Hi fa un fred que pela. Ah, i segons la ficció, és el paradís del crim. Per fer-se passar el fred de peus no hi ha res millor que una bona copa de vodka, però als nòrdic noir se’ls sol escapar un xic de les mans el tema. Harry Hole és el detectiu creat per Jo Nesbø a la seva sèrie de novel·les criminals i recentment adaptats al cinema —a Snowman (2016) interpretat per Michael Fassbender— i, evidentment, té un problema greu amb l’alcohol i el tabac. Ell n’és molt conscient i sovint lluitarà contra els seus impulsos i necessitats per frenar l’addicció, però sempre acabarà sucumbint. Amb el contacte sempre amb tragèdies i amb unes relacions amoroses tumultuoses i una situació familiar delicada, el protagonista d’aquestes aventures sembla que li costa aixecar cap i troba el consol en el tabac i l’alcohol.

Aquest passat 2018, l’actriu americana, Amy Adams, ens va sorprendre a tots plegats quan es va posar a la pell d’una reportera per investigar un cas al seu poble natal a Sharp Objects. Un passat traumàtic que torna a viure serà la causa de l’agreujant de la seva situació personal i la seva relació violenta amb l’alcohol. La relació amb la seva mare és realment tòxica; la relació amb el seu padrastre, gairebé inexistent i amb la seva germanastra, preocupant. Aquest còctel de toxicitat es veu plasmat en la seva necessitat de beure compulsivament, fins al punt de fer servir ampolles d’aigua per camuflar el vodka.

A Espanya també en saben de crear personatges amb problemes. A No habrá paz para los malvados (2011) l’inspector Santos Trinidad, interpretat per José Coronado, és un assidu a l’alcohol. Trinidad es veu involucrat en un cas d’assassinat i emprendrà la croada de matar l’únic testimoni que el podria incriminar. Un cas de policia corrupte i alcoholitzat fins a les celles, molt possiblement per culpa de la mala vida que pot portar. I sense moure’ns del territori, a Catalunya hi trobem Nit i dia on l’alcohol també hi fa uns bons estralls, però és especialment la necessitat de sexe amb desconeguts que té la protagonista de la història —addicció diagnosticada, o no— el que desencadena alguns dels problemes de la trama de la primera temporada.

Tots sabem que el Sherlock Holmes de Conan Doyle era un gran addicte a l’opi, al tabac, i fins i tot potser a la cocaïna. Aquest detectiu segurament seria el culpable de tot el que havia de venir. Per tant, és de calaix que molts dels personatges moderns basats en aquest detectiu clàssic heretin algun d’aquests mal vicis. El Dr. House n’és un cas. Tot i traslladar l’acció en un hospital, és innegable que l’excèntric personatge interpretat per Hugh Laurie pateix una forta addicció a la vicodina, un opiaci que li permet deixar de sentir dolor temporalment. I si seguim amb aquesta línia del Sherlock Holmes, també ens podem traslladar a l’animació japonesa on la ficció de El detectiu Conan  ens deixa veure l’addicció del protagonista a l’adrenalina de resoldre crims, però encara més l’addicció a la cervesa d’en Kogoro Mouri. No sé si m’atreviria a dir que hi veig una petita picada d’ullet al personatge literari de Kurt Wallander creat per l’escriptor nòrdic Henning Mankell. Però potser això és construir molts castells a l’aire.

- Advertisement -

Són molts els indagadors dels cossos de la llei que tenen molts, però que molts problemes. I l’alcohol, drogues i altres estupefaents són ideals per ofegar i fer desaparèixer les penes sota un llençol temporal de plors, mals de caps i marejos. No obstant això, donem les gràcies a aquests personatges per no deixar-nos de fer viure mai les aventures detectivesques que els solen acompanyar.

- Advertisement -
Irene Solanich
Traductora, correctora i docent d’idiomes durant el dia i enamorada del gènere negre i del terror durant les hores lliures. Actualment compagina la feina i col·laboracions en diferents mitjans amb un programa de doctorat (en literatura negra) a la Universitat de Vic. Les seves hores lliures se sortegen entre a lectura, el cinema i l’escriptura.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents