Tots sabem que els japonesos tenen fama de ser molt creatius, tot i la seva gran disciplina laboral que també els defineix com a cultura. Del seu país, n’han sortit aparells estrafolaris que aquí ni ens haurien passat pel cap, com ara el karaoke, el sushi, les tasses del vàter amb calefacció, les màquines expenedores que venen de tot —o gairebé de tot— o els Pokémon, que ja ens agradaria a molts haver inventat aquestes criaturetes i viure ara de tots els videojocs, ninots i altres productes que comporten. Bé, també tenen invents més difícils de descriure, com ara el sumo, que ja em diràs tu quina gràcia té veure dos homes grassos en bolquers provant de tirar-se per terra l’un a l’altre, però aquest tema avui no el tractarem…
Perquè avui us volia parlar d’invents japonesos que apareixen a les sèries d’animació que ens arriben d’aquest bonic país oriental, un país on no cap gaire gent més de tants com són —per això la natura els ha fet més menuts— i que han hagut de menjar-se el peix cru per estalviar-se una mica d’electricitat i d’aquesta manera poder gastar en PlayStation i Nintendo. Sí, fora bromes, als japonesos els agrada la tecnologia, i no és cap secret, i per això alguns dels personatges més coneguts de la seva ficció són inventors que amb quatre ferros i un tornavís han creat els invents més útils. Bé, en realitat, potser no els més útils, però segurament sí els més cèlebres i esbojarrats.
Començarem pel gran inventor Senbei Norimaki, també conegut amb el sobrenom de Dr. Slump. Sí, una sèrie mítica de les que TV3 va portar ja fa uns quants anys, i que va ser creada, ni més ni menys, que per Akira Toriyama, el pare de Bola de drac. El Senbei era un inventor de la famosa Vila del Pingüí una mica gandul, desordenat, que fumava com una xemeneia i li agradaven una mica massa les dones per a ser el protagonista d’una sèrie d’animació infantil. Cansat de no triomfar professionalment, va crear el robot gairebé perfecte, amb forma de nena de tretze anys, a qui va posar el nom d’Arale!
Com molts sabreu, l’Arale feia vida gairebé normal a la Vila del Pingüí. Anava a l’escola, destruïa muntanyes, partia els cotxes de la policia per la meitat. Com els adolescents d’avui dia, si fa no fa! De tant en tant, necessitava una reparació del seu creador, que s’entestava a fer creure a tota la resta d’habitants del poble que la noia era de carn i ossos. I tot i la grandesa d’aquest invent tan genial que era l’Arale, el Dr. Slump també construïa altres andròmines. Un cop va fer unes ulleres que només deixaven veure el que era orgànic, o sigui, l’excusa perfecta per veure les noies despullades i desempallegar-se de la roba! I tot perquè l’Arale no tenia melic, però per un malentès el Senbei va creure que li demanava una altra part de l’anatomia femenina i com que ell no n’havia vist mai cap… Eren temps on no existia internet!
Recordo el dia en què el bo del Senbei va idear una mena de màquina capaç d’aturar el temps i, evidentment, les motivacions positives del principi es van desviar cap a altres temàtiques una mica més grolleres però, sens dubte, més divertides. I, per cert, la figura del Dr. Slump tenia la seva antítesi en el malvat Dr. Mashirito, un altre inventor/científic boig que volia crear un robot capaç de vèncer la poderosa Arale. En va fer uns quants, batejats amb el sobrenom d’Home de caramel i el corresponent número, però sempre amb poc encert. L’únic que valia la pena era el número 4, o l’Obokaman, que acaba convertint-se en un dels millors amics de la nena robot protagonista.
Canviem de sèrie, però no d’estil, perquè l’univers creat per Toriyama dona molt de sí. Efectivament, anem cap a la seva obra més coneguda, Bola de drac, on a banda del conegut Son Goku, hi apareix des del primer capítol un altre personatge que és capaç de fer les meravelles tecnològiques més futuristes: la Bulma! Seva és la invenció que permet a l’elenc protagonista viatjar pel món a la recerca de les boles de drac, el radar capaç de geolocalitzar aquestes esferes amb més punteria que qualsevol aparell amb GPS actual. I només amb un simple botó que permet canviar l’escala amb què veiem la informació.
Però la creativitat de la Bulma deu ser cosa de gens, perquè el seu pare també és un altre geni de la tecnologia més sofisticada. Estem parlant, ni més ni menys, del creador de la mítica marca Capsule Corporation, l’empresa de ficció que deu vendre més marxandatge del món després de les Indústries Acme. Que no tens espai a casa per guardar el cotxe? Cap problema! Els vehicles de la companyia Capsule es guarden en una petita —no ho diríeu mai— càpsula que pots portar amunt i avall, còmodament dins la butxaca. I això no és tot, perquè els productes de l’empresa van des dels vehicles més bàsics fins als habitatges més luxosos. Tenir una casa al camp mai havia estat tan fàcil! S’acaba la temporada de vacances i recollida: ni robatoris ni okupes!
Però parlant d’invents japonesos no podem deixar de banda l’autèntic mestre dels invents més útils i meravellosos. Sí, lectors d’El Cinèfil, estic parlant del gat còsmic, el Doraemon! De la seva butxaca màgica és capaç de treure qualsevol andròmina que pugui treure les castanyes del foc al seu amo, el Nobita, un nen despistat, gandul i poc agraciat que, normalment, acaba ficant la pota i ni els invents del gat robot aconsegueixen treure’l dels problemes que té.
El catàleg d’objectes d’en Doraemon és més extens que el de l’Ikea. No l’acabaríem mai! Però d’entre els estris més recurrents que apareixen a la sèrie, el casquet volador i la porta màgica s’emporten els premis. El primer és una mena de gorra amb hèlice que permet solcar el cel com si fossis un pardal, o escapar de la ira del Gegant —o dels seus concerts— més habitualment; i el segon és una porta que tu plantes a qualsevol lloc i en obrir-la i creuar-la et transporta a un altre indret, així, de cop. Sens dubte, una manera de viatjar molt còmoda que s’hauria de propagar pel món per estalviar-nos les hores i hores de carretera que fem quan anem a veure la família al poble. Però com deia, la varietat d’invents del Doraemon no té fi: el túnel que et fa petit, la màquina del temps, el pa per estudiar… I cap d’ells va aconseguir espavilar el sòmines del Nobita!
Com veieu, la inventiva i creativitat en el país del sol naixent sembla no tenir fi. Segurament és qüestió de temps que moltes d’aquestes idees es converteixin en màquines reals —tot i que jo, a la meva edat, ja no ho veuré— perquè està clar que aquests japonesos, quan se’ls fica una cosa al cap, no hi ha qui els tregui la idea!
