Aquest mes de novembre, vaig tenir la sort d’anar al Festival Terrormolins. Concretament el diumenge, on es va estrenar Anunnaki: los caídos del cielo. La pel·lícula, d’uns 70 minuts, és com un videoclip continu que et porta als 80 i als 90. Una delícia pels amants dels gèneres fantàstic-acció-aventura gràfica-música potent. I aquest estil, tan brillantment aconseguit en aquesta peli, em va portar a recordar i remirar alguna de les que mirava fa dues dècades.
I vaig començar per Double Dragon. Una adaptació del videojoc, l’argument del qual poc s’assembla al que fèiem a les recreatives, però que enganxa. Música, llum, colors, bromes èpiques i sobretot (i això no ho recordava) una Alissa Milano, espectacular, amb els cabells curtíssims, i repartint alguns mastegots. I vaig pensar: “és cert, ja no es fa cine així”.
Tot seguit, em vaig retro alimentar, i me’n vaig anar als 80. I vaig veure d’una tirada les dues de Conan. I després vaig empalmar amb la de Jason Momoa. Val a dir que Aquaman se’n surt prou bé fent de bàrbar (o de Kal Drogho a Joc de Trons), però no hi ha l’encant dels 80. El Conan de Shwarzenegger era un xic pla, però és que tenia un ventall de companys que feien que la pel·lícula tingués aquella ironia constant entre mastegot i mastegot. I així vaig tornar a veure el Senyor de les Bèsties o Lady Falcó. I anant a la bogeria de cops, música i acció a la Street Fighter de Van Damme i un imperial Raúl Julia, el Quinto Elemento amb uns sublim Bruce Willis i Milla Jovovich…
Podria continuar fent una llarga llista del que he estat veient aquests dies (no he pogut recuperar el Cavaller Verd, on Sean Connery fa un dels seus papers més desconeguts) de fantasies medieval o post futuristes (que ara serien present com Double Dragon o Terminator). No voldria obviar pas l’originalitat dels films d’aquella època. A vegades, passada de frenada, ho admeto, però en una època de refregits i remakes, s’enyora aquella bogeria simpàtica.
I tot això passa la setmana que les Spice Girls han venut totes les entrades per la seva gira Mundial, i que els Back Street Boys han anunciat el seu retorn als escenaris. I és que, estimats amics i amigues: Benvinguts als 90!
