today-is-a-good-day

El vuitè art

- Advertisement -

Ja sabeu que aquí, a Cal Cinèfil, parlem de cinema. Però a vegades, com bé podeu descobrir a la secció de Roger Banqué, el cinema parla d’esport. En el cas que ens ocupa no desgranem una sèrie ni d’una pel·lícula sinó d’un documental que parla d’art. Sí, estimats lectors… Si el cinema és el setè art, el futbol de Pep Guardiola és el vuitè art i veure Take the ball, pass the ball és admirar una recopilació del millor que ha donat el futbol en dècades (i potser de la història).

- Advertisement -

Tot i que el documental és totalment parcial (perquè té la raó) no està “fet a casa”. El periodista anglès Duncan McMath es passa al cinema per primer cop per explicar-nos bé el que més domina: el futbol de La Liga. Ho fa, però, basant-se en l’obra literària de Graham Hunter Barça: The making of the greatest team in the world. El títol ja ho diu tot: tant el llibre com el film ens expliquen per què aquesta generació de brillants futbolistes, combinats amb un entrenador visionari (Guardiola) que segueix la filosofia d’un mestres (Cruyff), amb el total suport d’un club (liderat per Joan Laporta) han fet el millor futbol de la història i han guanyat tot el que podien guanyar. No és un qüestió de resultats (que també), és qüestió d’estil. Contingut i continent. Quantitat i qualitat. El Barça del 2008 al 2012 va tocar el cel i que t’ho expliquin en una pantalla de cine revivint els millors moments d’aquella època és una sensació única

- Advertisement -

Per si encara no ho havíeu endevinat, aquest és un documental per a persones que abracen la religió verdadera. Hi surt Déu (Messi), els seus apòstols (Xavi, Iniesta, Piqué, Busquets…) i tots els profetes (Cruyff, Reixac, Laporta). A més, com si fos una pel·lícula de Marvel, hi ha unes quantes escenes post-crèdit que no revelaré per no fer spoilers però que són la cirereta del pastís.   

Take the ball, pass the ball no és apte per a persones que passen del futbol. Aquells que diuen “però si només és un partit de futbol” o “si són 22 tios darrere una pilota” no són benvinguts al cinema. És un documental hardcore sobre futbol. Sobre anàlisi. Sobre tàctica. Sobre com calen una sèrie d’ingredients que per separat serien molt bons però que junts són El Bulli i el Celler de Can Roca del futbol. I a sobre són ingredients Km 0. Nostrats. De la mateixa manera que The Godfather no seria el que és sense Marlon Brando o si enlloc de Francis Ford Coppola hagués tingut un altre director, en aquell Barça es van alinear els astres. Tot i que és aviat per veure en perspectiva, quan passes la meitat de les dues hores de metratge amb els pèls de punta (gallina de piel) saps que estàs assistint a un esdeveniment únic. No és tan fàcil som sembla recopilar aquestes ensenyances, moments històries, testimonis i sentiments, i col·locar-los en un llarg reportatge. Té mèrit perquè no només explica els perquès i els demostra sinó que transmet emoció. I senyores i senyors: què és el cinema (el bon cinema) sinó una vehicle per transmetre’ns emocions?

Estigueu atents a la cartellera perquè només el podreu veure el dia 9 de novembre a les 20.00 en diversos cinemes catalans. Com si fos un partit de futbol únic s’ha d’estar puntual a l’estadi, que en aquest cas és una butaca de cine. Agafeu crispetes i mocadors perquè plorareu, vibrareu i sobretot reviureu el Barça més gloriós en pantalla gran. I si no se us cau la baba o no en sabeu de futbol o no sou del Barça.

Veredicte:

El millor: la capacitat de transmetre emocions i posar-te els pèls de punta.

El pitjor: que estiguem a l’any 2018 i tot el que explica el documental ara és diferent.

Nota: 9

- Advertisement -

- Advertisement -
JR Armadàs
Nascut als anys 80 (amb tot el que això comporta) Joan Ramon Armadàs és Llicenciat en Dret i Periodisme per la UPF. Ha treballat en premsa local a Sant Cugat i en premsa internacional com a corresponsal al Regne Unit i la Xina. Com a escriptor ha publicat tres novel·les, diversos relats curts i ha estat editor d'Edicions Xandri durant 6 anys. En l'àmbit cinematogràfic ha escrit i dirigit una pel·lícula i sis curtmetratges i és el co-director del Sant Cugat Fantàstic i La setmana del Cinema en Català. També ha fet de cap de premsa d'unes quantes pel·lícules catalanes. Des del 2016 és el capità d'aquest vaixell periodístic i cultural anomenat 'El Cinèfil'.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents