today-is-a-good-day

‘Nissaga de poder’: mort entre vinyes

- Advertisement -

Va ser el 28 de gener de 1996. Aquell dia la televisió pública de Catalunya va emetre el primer capítol de Nissaga de poder, una sèrie que cal reivindicar i recordar per diversos motius. Un d’aquests motius és perquè va ser triada com la millor sèrie diària de TV3 segons els seguidors d’El Cinèfil. El concurs de l’estiu que vam fer via Twitter l’estiu del 2018 va donar com a guanyadora la sèrie negra dels 90.

Nissaga de poder va derrotar en primera ronda a Secrets de família, va vèncer Poblenou a la semifinal i va acabar imposant-se per poc a la gran rival del segle XXI: El cor de la ciutat.

El vi fa sang a Nissaga de poder

- Advertisement -

Posem-nos en situació. Estem als noranta i la televisió pública catalana només té 13 anys de vida. La sobretaula de les nostres llars ja ha tingut dues sèries nostrades com Poblenou (1994) i Secrets de família (1995). Totes dues havien tingut força èxit, però el que estava per venir trencaria tots els esquemes. La fórmula és mort i vinya.

- Advertisement -

nissga-de-poder

Josep Maria Benet i Jornet ja havia estat un dels homes darrere de Poblenou i sabia de què anava el tema. Acompanyat de Jordi Galceran i Lluís Arcarazo van canviar la ciutat de les anteriors sèries (Barcelona i Girona) per un ambient rural. La Catalunya profunda. La intenció era clara: homenatjar dues sèries que van petar-ho als 80 (Falcon Crest i Dallas) i adaptar-les amb trames pròpies i personatges adequats a la realitat catalana. Però el pas més valent i celebrat de Nissaga de poder va ser el d’afegir una component decididament negra a la trama, un element nou a la ficció catalana.

Aquesta sèrie ja no va d’aventuretes quotidianes de famílies mitjanes. Això no és Gent del barri. Això és El padrino! I sí, perquè no podem tenir la màfia més cruel i visceral entre les vinyes del Penedès. Cagundena! Els catalans també sabem matar i ser mala gent, no? Encara que molts diguin que els insults i les paraules grolleres sonin més fortes en castellà. I els guionistes no es van quedar curts. En el total de 476 capítols va haver-hi 32 cadàvers. A un ritme d’un mort cada 13 capítols o cosa que és el mateix: un crim cada dues o tres setmanes.

Un elenc mortal

Repassar els actors de Nissaga de poder és parlar de l’actuació catalana en majúscules. Els Montsolís són avui en dia actors i actrius de solvència contrastada. Emma Vilarasau, Jordi Dauder, Jordi Bosch i Palacios, Eduard Farelo, Miquel Sitjar, David Selvas… I això és només la família protagonista! També hi havia la Nina, Lluís Marco, Boris Ruiz, Àlex Casanovas, Eva Santolaria, Rosa Novell… Un autèntic luxe cada tarda després del cafè i el Bona Cuina.

L'elenc de Nissaga de poder en una foto d'arxiu
L’elenc de Nissaga de poder en una foto d’arxiu

La sèrie va ser tot un atreviment en aquell moment en què mig país encara estava escandalitzat perquè la Sue-Ellen feia el pendó mentre el seu marit s’estava morint. A Nissaga hi havia incest! 15 anys abans que els Lannister de Joc de Trons. I a la televisió pública catalana! I és clar, els números de la sèrie eren espectaculars. La quota de pantalla va ser de 30%, 37% i 42% durant els seus tres anys d’emissió sumant 737.000 espectadors de mitjana la darrera temporada. I era l’època del “Som 6 milions”. D’acord que no hi havia Internet, ni smartphones i que la televisió privada tot just començava, però són números espectaculars.

Per què us feu una idea de què signifiquen aquests números comparem-ho amb dades actuals. I és que l’última temporada de La Riera (la pitjor quant a audiència) va tenir una mitjana de 321.000 espectadors. Com si fos ahir va tenir l’any passat una audiència mitjana de 255.000 espectadors i una quota del 16%. És a dir, a anys llum de Nissaga… El fenomen va ser de tal magnitud que es van vendre tota mena de productes i subproductes relacionats amb la sèrie. El llibre, el joc, la banda sonora…

- Advertisement -

Nissaga de poder, un fenomen més enllà de la TV
Nissaga de poder, un fenomen més enllà de la TV

Un llegat que perdura

Podríem repassar trames, personatges, la decepció de l’últim capítol i el final poc digne en aquell vaixell a la deriva. Tot plegat donaria per un altre llibre! El que està clar és que Nissaga de poder va trencar motlles. Va superar tabús. Va posar-nos la mort de postres. Va obrir la porta a una TV3 desacomplexada que avui programa fa sèries d’èxit com Benvinguts a la família, Nit i diaCites o Merlí. Potser han de passar anys perquè els insults en català sonin prou malament, però el que està clar és que podem fer soap operas de gran nivell.

Vinga, feu-vos un regal i recordeu aquells anys amb la cançoneta d’entrada entre les vinyes de la Catalunya central. Ah, quins records…

Per cert, si la vols veure sencera, la pots recuperar a 3cat. Mai no és tard… Així doncs, gaudeix!

- Advertisement -
JR Armadàs
Nascut als anys 80 (amb tot el que això comporta) Joan Ramon Armadàs és Llicenciat en Dret i Periodisme per la UPF. Ha treballat en premsa local a Sant Cugat i en premsa internacional com a corresponsal al Regne Unit i la Xina. Com a escriptor ha publicat tres novel·les, diversos relats curts i ha estat editor d'Edicions Xandri durant 6 anys. En l'àmbit cinematogràfic ha escrit i dirigit una pel·lícula i sis curtmetratges i és el co-director del Sant Cugat Fantàstic i La setmana del Cinema en Català. També ha fet de cap de premsa d'unes quantes pel·lícules catalanes. Des del 2016 és el capità d'aquest vaixell periodístic i cultural anomenat 'El Cinèfil'.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents