Ho sé. M’estreno parlant de Cesc Gay. M’agraden les emocions fortes. Si parlem de qualsevol projecte de Cesc Gay, hem de parlar de talent i de treball. Dues “T” indispensables que li van donar dos Premis Goya l’any 2015 per una altra “T”, Truman (2015). L’hem trobat en més d’una ocasió al cinema, al teatre, en documentals i en curtmetratges. De fet, jo el vaig descobrir l’any 2012, amb Una pistola en cada mano, i en vaig tornar a gaudir fa poc amb l’obra de teatre Els veïns de dalt. Però hi ha una altra especialitat on també destaca: la televisió. L’hem pogut gaudir com a guionista en sèries com Jet Lag (2001-2006) o La Riera (2012-2013). Aquest any 2018, amb Fèlix, podríem dir que s’ha “reestrenat” com a director i guionista únic d’una sèrie de suspens, un gènere difícil de trobar entre els seus projectes, on dominen el drama i la comèdia.
Fèlix és una sèrie de 6 capítols produïda per Movistar + que es va estrenar l’abril de 2018. Leonardo Sbaraglia es posa a la pell de Fèlix, un escriptor argentí que s’ha traslladat a viure a Andorra per estar a prop del seu fill (a qui encara no s’ha atrevit a dir que n’és el pare). En aquest petit país entre França i Catalunya, en Fèlix combina el seu temps entre el seu fill, la nova novel·la que està escrivint, i la seva feina com a professor de literatura a l’escola de la ciutat. Però la tranquil·la i solitària vida de l’escriptor canvia quan s’enamora bojament de la Júlia, una noia d’origen xinès amb qui només ha passat una nit. La desaparició de la noia es converteix en una lluita per en Fèlix, a qui l’obsessió per trobar-la, l’endinsa en el perillós i desconegut món de la màfia xina.
Per mi, Fèlix es podria resumir com la història d’un home qualsevol que un dia es fica en un embolic sense ni tan sols haver-lo buscat. Per dir-n’he un símil: crec que és el Walter White de la ficció nacional. El protagonista de Breaking Bad, que el podem definir com “un pringat” (en un inici), es veu involucrat d’un dia per l’altre en un món perillós que no forma part del seu dia a dia habitual. El mateix li passa a en Fèlix, qui acaba endinsat en l’univers de la màfia xina que trafica entre Espanya i França. Tots dos es veuen atrapats, per motius força diferents, dins d’un món al qual no pertanyen, però en el qual hauran de mantenir-se per aconseguir el seu objectiu.
Cesc Gay té l’habilitat de posar la dosi perfecta d’humor en una sèrie de suspens. Ho aconsegueix creant un personatge (al qual Leo Sbaraglia interpreta de manera extraordinària) que, lluny del què passa a altres ficcions d’aquest gènere, es guanya el cor de l’espectador des de les primeres escenes: innocent, bona persona i a qui li passa de tot sense haver-s’ho buscat. Podríem dir que també és una mica “pringat”, com dèiem de Walter White. Només una persona li dóna suport en les seves aventures i teories sobre on pot ser la Júlia (a qui s’adona que coneix molt menys del què es pensava): el seu cunyat Óscar, interpretat per Pere Arquillué, qui l’acompanyarà en la investigació quan ningú més el vulgui seguir. Amb ells dos en pantalla, l’humor està assegurat.
Personalment, penso que una altra peça clau d’aquesta ficció és la localització. Neu, fred, muntanyes… Andorra es converteix en un personatge més de la sèrie. D’alguna manera, per mi es va convertir en la representació de la personalitat i les emocions per les quals viatge en Fèlix al llarg de la trama: un paisatge que és igual de bonic i simple estèticament que claustrofòbic i solitari. Aquest és el transcurs que segueix el personatge interpretat per Sbaraglia: d’una vida tranquil·la i aparentment quotidiana, canvia per entrar en una recerca que farà gairebé sol i que sovint el porta a camins sense sortida.
Fèlix compleix amb allò que busca l’espectador quan mira una sèrie de suspens: trobar i solucionar interrogants. Tot i que en els primers quatre capítols aquests interrogants semblen entrar en una mena de cercle viciós del qual penses que no sortiràs i que fins i tot pot semblar que es tornen repetitius, Cesc Gay ens porta la clau de l’èxit en els dos últims capítols. Dos episodis trepidants que acabes mirant d’una tirada encara que siguin les quatre de la matinada. En resum, Fèlix és una sèrie de suspens que et roba el cor amb personatges quotidians que viuen aventures sorprenents. Un antiheroi dominat per la passió d’un amor desconegut.
Veredicte
Agradarà a: aquells que busquin una sèrie de suspens amb la qual es vulguin allunyà dels patrons que segueixen els projectes d’aquest gènere.
No agradarà: als que esperin trobar un protagonista típic de les sèries de suspens nord-americanes.
Enganxòmetre: 8,5
Nota: 9
