El maig passat a la costa francesa va passat un fet que podríem titllar d’històric pel cinema català. Un dels actors més reputats i premiats de casa nostra, Eduard Fernández, es va passejar per la catifa vermella del Festival de Cannes ni més ni menys que amb la pel·lícula inaugural. Todos lo saben de l’iranià Asghar Farhadi va ser el film inaugural de la competició i l’actor català hi té un paper destacat al costat d’estrelles espanyoles (i internacionals) com Penélope Cruz i Javier Bardem o l’argentí Ricardo Darín. Entre glamour, sessions de fotos i rodes de premsa Fenández va concedir en exclusiva aquesta breu entrevista a El cinèfil. El film arriba a les nostres pantalles el 14 de setembre.
El que li està passant a Cannes és molt bèstia, no? S’imaginava fa uns anys inaugurant aquest festival?
El que està passant aquí és molt difícil que torni a passar. Inaugurar Cannes amb un pel·lícula a competició oficial… És fantàstic i encara ho és més per l’equip amb qui he compartit l’experiència. Asghar Farhadi és un grandíssim director i tinc al costat Javier Bardem Penélope Cruz, Ricardo Darín… És un pel·lícula coral amb tres protagonistes i no l’havia vist fins ara al festival i t’he de dir que m’ha agradat molt.
Parli’ns del seu paper… Tinc entès que a banda d’actuar s’ha posat les botes!
El meu és un paper curiós. Em va dir el director que m’havia d’engreixar. “We need that” em va dir assenyalant la meva panxa. Llavors el que vaig fer va ser començar a demanar braves i espagueti i he acabat fet una mole. Em vaig haver d’engreixar 11 kg! Ara bé. quan em vaig veure en pantalla em vaig dir a mi mateix “aquest tio és de poble, viu al poble i menja bé”.
Permeti’m que li digui que no el veig pas tan “gros” com diu…
És que la part divertida és que pel meu proper paper el director em vol prim! Ja m’he tret set dels onze quilos de sobre però encara queda patir.
Què més pot aconseguir un actor català després d’obrir el Festival de Cannes? Ha tocat sostre?
El que he fet aquí és un sostre… Tot depèn de com vegis les coses. Hi ha qui diu que és un graó abans dels Oscars. Jo penso que és diferent. Crec que és el cinema, cinema. En lletres grosses. Després estan els Oscars que és aquest negoci americà tan ben fet i que té coses tan bones però no és més que Cannes per mi.
Parlant d’Oscars… Ha compartit moltes anècdotes de Hollywood amb els seu companys de càsting?
N’hem parlat, sí. Fins i tot vaig veure l’Oscar de la Penélope Cruz ja que va coincidir que rodava Biutiful també amb en Javier Bardem. Estàvem a Barcelona rodant i vam veure junts.
Què n’opina de Hollywood?
No és una banda que no… meh… En Javier Bardem i la Penélope Cruz no només són actors de l’hòstia, també són estrelles, sobretot ella. A mi la part d’estella m’interessa menys… M’atrau més la d’actor. Jo faig el meu camí. Cadascú fa el seu. Estic molt content i satisfet dels camins que he fet.
L’obsessiona la idea de fer el salt a aquella banda del cinema?
En absolut.
