Ja sabeu que és una pràctica recorrent a El Cinèfil això de fer viatges nostàlgics al passat. En el meu cas, entre les meves regressions preferides, he de reconèixer que tinc especial debilitat per tota l’obra del desaparegut mestre Akira Toriyama. Així, després fer alguns articles sobre El Doctor Slump, els homes de caramel, els millors moments de Bola de drac i els dolents més dolents de Bola de drac, arriba el moment de parlar dels grans protagonistes de la Z: els Guerrers de l’espai. Tots sabem que els companys amb cua d’en Son Goku són uns extraterrestres perillosos, però repassem la seva història i redescobrim per què són tan importants per la segona part de la sèrie preferida de molts catalans (i de mig món).
Guerrers de l’espai: una colla de salvatges
Els Guerrers de l’espai (Sayajin サイヤ人 en japonès) vivien al planeta Sadala i cohabitaven amb una altra raça, els Tsúfols (Tsufurujin ツフル人). Els primers eren una tribu de salvatges que vivien als afores de les grans ciutats modernes en les quals habitaven els segons. Els Guerrers de l’espai eren més grossos, tenien cua i no eren ni molt menys tan nombrosos com els seus veïns que passaven els seus dies en urbs amb alta tecnologia, armament i tota mena de luxes. És per això que els Tsúfols no temien els seus primitius companys de planeta malgrat que la seva especial predilecció per la guerra i la lluita. Està clar que hi havia una cosa que no van tenir en compte…
La revolta dels Guerrers de l’espai va ser letal. Ni les armes ni la tecnologia van ser suficients i els Tsúfols van ser arrasats per una colla de micos gràcies a la lluna plena, un fenomen que només es donava cada 8 anys en aquell racó de l’univers. Tenien aquesta “arma secreta”: la transformació. La batalla va ser molt desigual malgrat, com dèiem els Guerrers de l’Espai eren inferiors en nombre i en el factor científic. El resultat és que el planeta Sadala va deixar de dir-se així i va passar a ser el planeta Vegeta, en honor a un dels guerrers més cèlebres el futur rei Vegeta (pare del príncep Vegeta que ja coneixem).
L’auge: de les coves a ser els pirates de l’univers
Després de l’aniquilació dels Tsúfols, els Guerrers de l’espai van heretar un planeta fet pols i els lectors d’energia oculars que també coneixem gràcies a la primera visita d’en Raditz a la Terra. La natura d’aquesta raça, però, era la lluita i la guerra i és per això que van necessitar ajuda exterior per esdevenir els més temuts de la galàxia. Aquest cop de mà va venir dels Arcosians. Aquesta ètnia, amb una fesomia similar als Jawas d’Star Wars, tenien diners i tecnologia, però no eren guerrers. És per això que quan el seu planeta va esgotar els recursos van contractar els Guerrers de l’espai per conquerir-ne un de nou per a ells. S’acabaven de convertir en mercenaris.
A canvi de la seva força bruta, els Guerrers de l’espai van rebre els avenços tecnològics i científics que els convertirien en una espècie de pirates del cosmos. El que els va permetre aquest poder van ser les petites naus espacials rodones proveïdes pels Arcosians amb les quals van atemorir mig univers conquerint i venent planetes al millor postor. La metodologia era la següent. Primer es localitzen planetes habitables i preuats al mercat. Després s’enviaven els Guerrers de l’espai per prendre’n possessió i si s’escau a esborrar els seus habitants de la manera més bèstia possible. Per últim, es produeix la venda del planeta al millor postor. És a dir, pirateria galàctica de la bona.
Decadència: la tirania d’en Freezer
Els guerrers de l’espai eren la bomba, però sempre hi ha un peix més gros… En Freezer era molt més poderós que els nostres protagonistes, però sabia que tenia al davant una raça de grans lluitadors. És per això que, en lloc d’exterminar-los, va preferir annexionar el planeta Vegeta al seu imperi i fer-los servir com a soldats en el seu exèrcit galàctic. Però ràpidament va veure que aquest grapat de galifardeus amb cua podien esdevenir un problema si creixien en nombre. A més, hi havia una llegenda d’un Superguerrer dins aquesta raça que no tenia ganes que es fes realitat… És per això que va decidir aniquilar-los. La resistència del rei Vegeta no va ser prou forta per a vèncer el tirà i en Frezeer va aconseguir el seu objectiu d’una manera molt cruel.
Amb el rei Vegeta ja mort, el pare d’en Son Goku, en Bardock, va liderar l’últim atac a la desesperada. Tenia valentia i ganes de salvar el planeta. En Bardock va lluitar contra bona part de l’exèrcit d’en Freezer i de fet al principi semblava que se’n sortiria… És per això que el mateix Freezer va sortir de la seva nau i va acabar amb una sola bola d’energia amb gran part dels seus soldats, en Bardock i tot el planeta Vageta. Pim-pam! En aquest vídeo podeu veure aquesta mítica seqüència clavada a la memòria de molts fans de Bola de Drac. Sí, sí pell de gallina…
Epíleg: La venjança d’en Son Goku
I quin paper hi juga en Son Goku en tot això? Segur que us ho estareu preguntant. Doncs després de la destrucció del planeta Vegeta i de la raça dels Guerrers de l’espai (i si no tenim en compte les pel·lícules) només en van quedar vius 4 membres. Segur que us sonen. En Nappa, general de l’exèrcit dels guerrers n’és un. I en Vegeta (fill) un altre. Tots dos estaven saquejant planetes mentre en Freezer destruïa casa seva. Això els va salvar del genocidi. El tercer en qüestió era en Raditz, germà d’en Goku i fill gran d’en Bardock. Un altre que es va salvar perquè també estava en una missió. En Goku feia anys que havia estat enviat a la Terra per destruir els seus habitants i lliurar el planeta als Guerrers de l’espai per ser venut a qui pagués un preu més alt.
Què va passar doncs? Per què en Son Goku no és despietat i salvatge com els seus? De fet, ho era. Quan el seu avi Son Gohan va trobar la càpsula en què va venir de l’espai va agafar aquell vailet i el va voler educar, però no hi havia manera de calmar-lo. Era, en efecte, un salvatge. Un dia, però, es va caure per un barranc. Del cop al cap que es va donar sembla que es va oblidar de la seva natura de guerrer. Va esdevenir el nen badoc, simpàtic i entranyable que tots coneixem.
Goku, el primer Avenger
El més curiós de tot és que finalment en Goku, sense voler-ho, acaba venjant el genocidi de la seva raça. Tal com va desitjar el seu pare just abans de morir. La llegenda del Superguerrer que tant temia en Freezer es va fer realitat i el nostre heroi no només venç el tirà de l’espai sinó que indirectament acompleix una revenja generacional perfecta en derrotar-lo a Nàmek.
