Quan jo era jove, un home i la seva dona feien el que havien de fer amb la llum tancada i posició horitzontal, i quan acabaven es deien boranit i es posaven a dormir. Ara es veu que amb això no n’hi ha prou, i que les parelles han de destinar un percentatge del seu pressupost en investigació i desenvolupament per descobrir noves postures i tècniques que els permetin mantenir encesa la flama de l’amor i no acabar en un divorci o en un atac de banyes, la qual cosa ara està de moda.
El cinema, evidentment, ha tractat aquest tema en incomptables ocasions, aprofitant la gràcia que ens fa veure com els matrimonis tenen discussions i es creen malentesos per culpa de les ganes d’un o les poques ganes de l’altre, o els somnis eròtics que no es poden materialitzar. Precisament aquest cap de setmana he vist una comèdia d’aquestes, d’enredos matrimonials mai millor dit. Un film titulat Sex tape i protagonitzat per Jason Segel i Cameron Diaz, un matrimoni que després d’una nit de passió desenfrenat, s’enfronta amb un dels reptes més intensos de la seva vida conjunta.
L’Annie i en Jay són una parella d’allò més maca, que s’estimen molt, però molt. És a dir, que es passen les hores fent-se carantoines. Però no carantoines de les innocents, no! De les gruixudes! De les que no s’haurien de fer fins que un noi i una noia no passen primer per l’altar i tenen el permís del mossèn per anar-se’n junts al llit. En fi, que són una parella moderna, ves. Però, ah, amigo! Que un dia decideixen fer bé les coses i se’n van cap a la sagristia a oficialitzar la seva relació. De penalty, això sí, perquè de tant sucar el melindro, ella es queda embarassada. I què els passa, pobrets, a partir d’ampliar la família? Que els nens, la son, la feina i tot en general fan que la seva activitat sexual caigui en picat.
Per motius laborals, ella contacta amb una empresa molt seriosa que li vol comprar el blog. I ell, que és productor musical, rep uns nous ipads que substitueixen els vells. Això que no sembla important, aviat serà el desencadenant d’una tragèdia! Perquè per celebrar l’oferta que ella ha rebut, col·loquen els nens amb la iaia –les iaies sempre hi som quan se’ns necessita–, i aprofiten la solitud de la casa per passar una nit de luxúria. Però per culpa de l’estrès sembla que la cosa no s’acaba d’animar i decideixen fer quelcom per estimular la situació: es gravaran fent marranades! I per fi la nit s’anima…
L’endemà d’haver fet el vídeo verd tot sembla haver tornat a la normalitat, i l’amor es torna a respirar en l’ambient familiar. Els nens es graduen –fan la festa de final de curs, que diem aquí– i tot va bé, fins que… En Jay rep un missatge al mòbil de no sap qui dient-li que el vídeo és molt interessant i els dos membres del matrimoni ja s’escagallonen pensant que algú ha vist el documental. L’Annie li recrimina el fet de no haver esborrat la penícula, però ell assegura que ha estat un error perquè l’arxiu s’ha sincronitzat al núvol i aquestes coses modernes de l’internet. Total, que el molt tòfol ha repartit les tauletes velles a amics i coneguts –i al carter– amb el vídeo d’ell i la seva dona dale que te pego, amb més posicions que les artistes xineses del Cirque du Soleil envejarien.
A partir d’aquell moment comencen una cursa contrarellotge per recuperar tots els ipads que han repartit tan alegrement abans no s’escampin les imatges dels dos tal com Déu els va dur al món, i els primers de la llista són uns bons amics. Altra cop truquen a la mare d’ella per tal que es quedi amb les criatures i visiten la llar de l’altra parella, que els reben sorpresos per la sobtada aparició nocturna del matrimoni. Quan els reclamen la devolució de l’ipad, els responen amb un “Ni que haguéssiu gravat un vídeo porno”. L’Annie i en Jay responen amb un “Déu meu! L’heu vist!” que els delata, i amb la complicitat d’aquesta parella, i la recuperació de la tauleta que els havien donat, segueix la gimcana nocturna.
Cal dir que la relació amb aquests amics es veu sobtada pel coneixement de l’existència del vídeo porno, ja que a partir d’aquell moment l’interès per veure les imatges o la concepció que tenien d’ells modifica la seva relació. La següent parada els porta a casa d’en Hans, l’amo de l’empresa que vol comprar el blog del personatge de Cameron Diaz. I quin paio més estrafolari! Tot i semblar un home calmat i familiar, resulta ser un aficionat al heavy metal consumidor de cocaïna. Així, mentre l’Annie el distreu com pot, consumint fins i tot una mica d’aquesta droga –vosaltres no ho feu mai, per l’amor de Déu–, el seu espòs volta per la mansió a la cerca de la tauleta perduda, fins que es troba un perillós gos amb qui manté una llarga batalla per la supervivència…
Per sort, els amics, que s’esperaven al cotxe, surten al rescat, i amb la seva aparició recuperen la tauleta. Menció especial mereix l’escena següent, en què els protagonistes tornen al cotxe i s’hi troben els seus amics en ple acte, inspirats per l’ímpetu del vídeo que acaben de veure. Quina vergonya! Us imagineu vosaltres en aquesta situació? Però el millor està per arribar, perquè per fi descobrim qui ha enviat el missatge i, per tant, qui ha vist el vídeo: el fill preadolescent dels amics. El marrec, quina barra, i sense que sons pares se n’assabentin, demana a en Jay 25.000 dòlars per desfer-se de l’arxiu de la discòrdia.
No us explicaré gaire cosa més per no aixafar-vos les sorpreses que guarda la penícula, però sí que us diré que el pobre matrimoni ha d’anar fins als servidors d’una pàgina web d’aquestes que borreu de l’historial del vostre cercador per impedir que gent d’arreu del món es toqui mentre se’ls mira. I és que hi ha coses que és millor fer en la intimitat. I estimar la teva parella n’és una!
No us perdeu Sex tape, una comèdia esbojarrada sobre l’amor i el sexe dels matrimonis, amb algun toc de Resacón en las Vegas i que ens demostra novament la química existent entre els seus protagonistes, Cameron Diaz i Jason Segel, que ja van ser parella uns anys abans amb Bad teacher. Per cert, que a l’actriu de San Diego la segueix perseguint el record d’Algo pasa con Mary perquè a Espanya la cinta duia el subtítol de Algo pasa en la nube. En fi, ja coneixem l’originalitat dels traductors de títols de penícules al nostre país…
