today-is-a-good-day

Pensament zombi

- Advertisement -

He de reconèixer que quan em pregunten quina pel·lícula és la que escolliria com la meva preferida, no sé què respondre, ja que l’únic que tinc clar és el meu gènere preferit; el terror. No sé quin llargmetratge pot sobresortir sobre els altres, ja que molts han quedat gravats a les meves retines, però sempre n’hi ha un del que parlo amb tothom sense excepció per la seva hilarant trama i producció, Zombie-Ass:Toilet of the dead, una comèdia de terror que ningú es pot perdre.

Molts no en sabran res sobre aquest llargmetratge de sèrie B japonès, però això és el millor, perquè així puc recomanar-lo a molta gent i estar segur que no l’hauran vist. Desgraciadament aquest tipus de produccions no arriben al nostre país, perquè tenen un públic molt reduït, així que hem de buscar-la per la xarxa per poder veurela en línia o simplement comprar-la d’importació, que sempre és una opció arriscada si no hem vist la pel·lícula abans. He d’admetre que s’ha d’estar molt obert de ment per entendre el context en què es desenvolupen aquests projectes i quina intenció tenen, i és que hi ha dos tipus de gent que veuen aquestes pel·lícules: els que se les prenen seriosament i els que saben el que van a veure.

- Advertisement -

- Advertisement -

Sense cap mena de dubte els directors de sèrie B (almenys al Japó) pretenen sense cap mena de dubte fer-nos riure i passar grans moments amb els amics a la sala de cinema o allà on puguem veure les seves pel·lícules. Ells mateixos es riuen del mateix gènere i dels tòpics que hi veiem per crear una sèrie d’elements que fan d’aquests llargmetratges unes obres molt especials. Aquesta elements característics que esmentarem a continuació li han atorgat la catalogació de trash, un subgènere únicament reconegut pels fans, però que es pot considerar oficial pel pes tan important que ha adquirit durant els últims anys.

Els elements bàsics que podem veure dins d’aquestes pel·lícules són el gore, el sexe i la violència explícita dins d’uns efectes especials que brillen per ser d’allò més horteres. Però si per alguna cosa és curiós veure tot això és perquè es nota que tenen un pressupost suficient per fer una gran pel·lícula, però que l’utilitzen per crear-ne una caricatura. I si no em creieu, fixeu-vos per exemple en els protagonistes, els quals sempre sobreactuen d’una manera molt exagerada, prenent tot un to tan surrealista com divertidíssim. Amb aquest còctel tan estrany, l’únic que falta és una història a l’alçada d’uns elements tan esbojarrats, i no decep. Les històries d’aquestes pel·lícules solen ser el millor de tot, i és que normalment no tenen cap sentit lògic.

Però centrem-nos en el que ens ocupa, ja que és possible que molts no tingueu ganes d’arriscar-vos a dedicar el temps que duri aquesta pel·lícula, però creieu-me que com a mínim val la pena veure una cinta que no haureu vist ni presenciat mai per la seva originalitat. Zombie-Ass reuneix tots els elements abans esmentats dins d’un gènere, el terror, que a mi m’encanta i exagerant-lo fins l’absurd. La trama ens explicarà com un científic boig crea un virus introduït dins d’uns cucs fastigosos que converteixen a la gent en zombis que surten de la merda, literalment, i que volen devorar qualsevol persona que se’ls posi per davant. Un grup d’amics que passa per la zona afectada intentarà sobreviure i lluitar contra aquesta infecció utilitzant les arts marcials i l’ingeni que tinguin al seu abast. Amb un argument així serà impossible no riure i prendre’ns la pel·lícula com una parodia, pel que no hi ha excusa per no veure-la.

Per tant, i acabant aquesta petita entrada, el que vull avui és recomanar-vos aquesta gran pel·lícula trash japonesa, ja que per poder criticar el que sigui i dir que no ens agrada, primer hem d’haver-ho vist. Zombie-Ass: Toilet of the dead, dirigida pel gran Noboru Iguchi és una obligació a l’agenda de tots aquells que busquin una tarda plena de riures i de pel·lícules innovadores dins d’un país que careix d’originalitat aquests últims anys. Sense cap mena de dubte, en el meu cap ple de pensaments apocalíptics i de morts vivents no puc estar més orgullós d’una pel·lícula així. Llarga vida al trash!

- Advertisement -
Jay Ferhttp://asian-madness.blogspot.com.es/
'Asian Madness' és el nom d’un blog cinèfil que dedica els seus articles a endinsar-se i desgranar tot tipus de cinema asiàtic. Creat per Juanma Fernàndez, de 27 anys i cinèfil des de que té memòria, ha dedicat mitja vida a submergir-se i estudiar tot el que té relació amb el setè art tant de manera autodidacta com a través d’un curs a l’ESCAC. Actualment es dedica al sector de la logística fet que no li fa perdre la passió pel que més estima, el cinema.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents