‘Musculman’, el guerrer que menjava molta carn

- Advertisement -

Està clar que Bola de drac va ser la sèrie que va canviar-ho tot. Malgrat això no va ser l’únic producte que ens va arribar del Japó adaptant un dels seu populars mangas. Sens dubte Musculman també va marcar, d’una manera diferent, la generació de nens i nenes dels 90 en aquest país. Si vas pel món parlant de Musculman no t’entendran gaire… El personatge, en el seu japonès original, es diu キン肉マン (Kinnikuman) que literalment vol dir home-múscul. La traducció no va del tot desencaminada, doncs. De fet, el caràcter que té “tatuat” al front (肉) és el de carn que, com tots sabeu, és una de les debilitats del nostre heroi. El tema és que el 5 d’abril de 1991 de va arribar a TV3 una sèrie de dibuixos basada en un manga que es va publicar del 1979 al 1987. L’anime, en la seva primera emissió, s’allargaria fins el 15 l’octubre del mateix 1991 segons explica la televisió pública de Catalunya.

- Advertisement -

Els autors del manga Yoshinori Nakai i Takashi Shimada van utilitzar el pseudònim Yudetamago (ou dur en japonès) per publicar aquesta obra que entre 1983 i 1986 es va emetre en forma de sèrie al Japó.  La sèrie consta de 137 capítols d’uns 20 minuts de durada. La història ens explica les aventures d’en Suguru (el seu nom real) que és un peculiar i estrafolari superheroi que en realitat és el príncep del planeta Múscul (Kinniku). La seva arribada a la Terra és tan escatològica com el personatge en general ja que el seu pare el va llançar a les escombraries confonent-ho amb un porc…

- Advertisement -

La cosa no acaba aquí. Un dels principals “superpoders” del Musculman és la seva propulsió en forma de pets, que venen induïts per les quantitats ingents d’all que consumeix. El seu plat referit és el Gyūdon (牛丼) un plat típic japonès què bàsicament és un bol d’arrós amb carn de vedella a sobre.  Està clar que l’humor escatològic serà una de les constants del personatge…

En Musculman és l’hereu al tro del seu planeta i segons les seves tradicions porta una màscara des que va néixer, ja que segons dels costums del seu món si algú veu el seu veritable rostre ha de suïcidar-se per compensar la humiliació. Malgrat tot això, i com passa en tots els shonen, el tema és anar superant obstacles i/o enemics. Com que és un ximple i un talòs no sembla un digne hereu al tron del seu planeta. Per a això entra en diverses competicions de lluita i batalles que culminaran en un torneig entre ell i els cinc pretendents al tron.

L’anime original no va incloure l’última saga del manga. Entre l’octubre de 1991 i setembre de 1992, es va emetre la sèrie de l’última saga on finalment en Musculator aconsegueix heretar el tron del seu pare, després d’un torneig. Tan popular com el propi protagonista són alguns dels seus secundaris. Segurament els mes coneguts són el Menjatallarines (RamenMan), en TerryMan i en Robin de les Estrelles (Robin Mask).

Musculman TV3

De fet, actualment el tandem Yudetamago continua publicant Musculman. Després d’una aturada de 24 anys el manga va tornar-se a publicar l’any 2011 i es continua publicant. També cal destacar Kinnikuman Nisei キン肉マンⅡ世 (Musculman 2a Generació) publicat entre 1998 i 2004 on el protagonista és el fill d’en Musculator, anomenat Mantarō Múscul i on també hi destaquen altres fills de membres de la saga original com els fills d’en Terryman i d’en Robin de les Estrelles.

Potser Mulculman no ha estat un fenomen mundial com Bola de drac, One Piece o Naruto però el personatge té una bona munió de fans tant als Països Catalans (també es va emetre a Canal 9) com a la resta del món. Els seus mangas han venut més de 75 milions d’exemplars només al Japó i caminant per Akihabara i altres barris otakus de Tòquio no és difícil trobar botigues on hi hagi merchandising del personatge i fins i tot botigues pròpies centrades en tot el seu  peculiar i curiós univers.

- Advertisement -

- Advertisement -
JR Armadàs
Nascut als anys 80 (amb tot el que això comporta) Joan Ramon Armadàs és Llicenciat en Dret i Periodisme per la UPF. Ha treballat en premsa local a Sant Cugat i en premsa internacional com a corresponsal al Regne Unit i la Xina. Com a escriptor ha publicat tres novel·les, diversos relats curts i ha estat editor d'Edicions Xandri durant 6 anys. En l'àmbit cinematogràfic ha escrit i dirigit una pel·lícula i sis curtmetratges i és el co-director del Sant Cugat Fantàstic i La setmana del Cinema en Català. També ha fet de cap de premsa d'unes quantes pel·lícules catalanes. Des del 2016 és el capità d'aquest vaixell periodístic i cultural anomenat 'El Cinèfil'.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents