Suposo que bona part dels lectors, és a dir, la correctora i el director d’El cinèfil JR Armadàs, van jugar a “matar” quan eren criatures, qui no hi ha jugat mai al pati del col·legi? Bé, la gent normal jugava a futbol, alguns “rarets” a bàsquet i les víctimes potencials del bullying jugaven a matar, però qui més qui menys hi deu haver jugat algun cop a la seva infància. Entenc que tindreu la mateixa perspectiva que tinc jo, un joc cutre però divertit on només es necessitava una pilota i un mínim de psicomotricitat.
L’any 2004, es va estrenar un llargmetratge que girava al voltant d’aquest joc, en anglès s’hi refereixen com a “Dodgeball”, la pel·lícula (és important remarcar que m’he vist obligat a buscar un sinònim de pel·lícula pel principi de la frase, per això he colat una descripció tant pedant com llargmetratge, l’altre opció era posar film, però he cregut que seria excessiu) per on anava? Ah sí, el film (PAM) es deia Dodgeball, a true underdog story o com es va traduir al castellà, aquest cop amb certa gràcia, Cuestión de pelotas.
L’argument es simple, però, collons, estem parlant d’una pel·lícula de riures (sí, se m’han acabat els sinònims). El Vince Vaughn és el propietari d’un trist gimnàs de barri que té problemes econòmics i en Ben Stiller, és el propietari del gimnàs rival, un centre així força “pijets” i que intenta enfonsar al gimnàs d’en Vince. Com que el primer està arruïnat només troba com a solució, pels seus problemes econòmics, apuntar-se a un torneig de matar que es jugarà a Las Vegas, els seus rivals liderats pel Ben s’apuntaran al torneig per evitar que guanyin el torneig i, sobretot, guanyin el premi econòmic. Com veieu no és una pel·lícula del David Lynch ni una infumable creació del nou Kurosawa/Kustorica (s’escriu així?)/Albert Serra. És una comèdia entretinguda i efectiva que té la seva gràcia i que tampoc és gaire llarga, perquè ens hem d’enganyar, és un altre punt a favor. A nivell d’actrius (faig una mica d’Anna Gabriel i poso el genèric en femení) a part dels citats Vince Vaugh i Ben Stiller, hi surt la Christine Taylor, que segons la Wikipedia és la dona del Ben Stiller i em sona d’altres comèdies, la resta en prou feines em sonen i us estalviaré el tràngol de parlar-ne.
Per acabar, pensareu: això del torneig és una flipada, no deu pas existir un “tinglado” al voltant d’aquest joc… doncs, us equivoqueu… hi ha una espècie de federació de jugar a matar amb les seves normes. http://www.dodgeballusa.com/rules i tornejos https://www.youtube.com/watch?v=lHhTQ6Tm2Gc , els americans tenen aquestes coses, són capaços de muntar aquests sidrals per un joc de canalla mig marginats. D’aquí poc ho veurem a les olimpíades… temps al temps.
(és important remarcar un fet que no té res a veure amb la pel·lícula però que trobo que haig de destacar, no em sortia el nom d’Albert Serra, així que he buscat al google “director de cine català raro” i m’ha donat la resposta. I LOVE GOOGLE)
