En ple segle XXI ningú no dubta de la influència i la qualitat d’una de les factories de cine amb més personalitat del món. Després de l’èxit de la pel·lícula Nausicaä (風の谷のナウシカ – 1984) Isao Takahata (productor) i Hayao Miyazaki (director) van fundar el avui tothom coneix com Studio Ghibli. El nom prové del model d’avió italià Caproni Ca.309 Ghibli i és una mostra més de la passió de Miyazaki pels avions que vam poder comprovar a films com Porco Rosso (紅の豚 – 1992) o la més recent The wind rises (風立ちぬ – 2013). Però aquest no és un article per explicar la història de l’empresa (ja ho farem en un altre moment) aquest és un reportatge per descobrir el museu dedicat l’estudi que ha creat icones de l’animació com Totoro, o Chihiro.
El Museu Ghibli està situat a la ciutat de Mitaka, als afores de Tòquio a uns 45 minuts en una de les mil línies que té el JR (Japan Railway) a l’àrea metropolitana de la capital japonesa. Va ser construït l’any 2001 i el disseny el va fer el propi Hayao Miyazaki basant-se el l’estètica i l’estil dels films que l’empresa havia produït fins llavors. El primer que hem d’advertir és que és molt difícil aconseguir entrades. S’han de comprar amb mesos d’antelació al seu web i si tens la sort de tenir coneguts al Japó el millor és que comprin ells els l’entrada allà. Val 1.000 yens (uns 9 euros segons el canvi). Les entrades són per un dia concret a una hora concreta així que no es pot improvisar una visita.
Un cop allà un Totoro gegant et dóna la benvinguda en una taquilla com si ell mateix estigués venent els tiquets per entrar. Està clar que aquest animaló creat per Miyazaki l’any 1988 és una de les principals atraccions del centre i tant ell com els altres personatges de la pel·lícula són una constant a l’interior del museu. Una altra de les coses que hem d’advertir és que no està permès fer fotografies dins el museu. Les que veureu en aquest reportatge les hem aconseguit fent tractes que no podem explicar amb uns yakuza de Yokohama… Bé el cas és que l’edifici de tres plantes és un petit paradís pels amants de l’animació i el cinema en general. A banda de vitralls decorats amb personatges de les pel·lícules Ghibli, una de les atraccions més interessants és veure la rèplica dels despatx de Miyazaki i algunes de les il·lustracions que després es convertirien en pel·lícula. Els orígens de molts des seus clàssics dibuixats a llapis i color.
Però moltes més sorpreses s’amaguen en aquest petit parc temàtic. Segurament un dels moments més recordat per qualsevol dels visitats és la doble experiència del Gat-Bus. Tots hem volgut pujar-hi després de veure la pel·lícula i amb Totoro o sense al Museu Ghibli hi ha un Gat-Bus a “escala real”. Els seients són apelfats i peluts tal com ho serien si un gat gegant es convertís en un autobús i per les finestres pots veure el mateix paisatge que veien les nenes protagonistes.
Però això no és tot els més petits tenen la sort de poder ser nens en una rèplica a petita escala on poden saltar, entrar per les finestres i bàsicament fer el que vulguin amb un dels gatets més entranyables del cine.
El curtmetratge i el terrat
El museu Ghibli també té un cine! Una de les parades obligatòries és el Saturn Theater on cada trenta minuts es projecta un curtmetratge de la factoria. En un futur, i com podeu llegir en aquesta notícia s’hi projectarà el proper film de Miyazaki titulat Boro, l’eruga. L’experiència del cine seria plenament satisfactòria si no fos perquè els curts es projecten en japonès i sense subtítols fet que en dificulta la comprensió segons el teu nivell de l’idioma… Però l’entreteniment no acaba aquí. Una escalinata metàl·lica s’enfila per fora l’edifici per portar-no al terrat o ens espera el robot de la pel·lícula Castle in the sky (天空の城ラピュタ – 1986) i on sí deixen fer fotos als visitants.
El Museu també té un petit restaurant amb vaixella inspirada amb dibuixos Ghibli però el que no es pot perdre cap dels visitants és la botiga Mamma Aiuto (en homenatge als pirates aeris de Porco Rosso. Els souvenirs són la perdició de qualsevol fan i van des de els clàssics ninotets de peluix de qualsevol personatge fins a joies de disseny passant per roba i la col·lecció sencera de films Ghibli. Respecte els preus hi ha de tot… Clauers o pins de 4 o 5 euros i Totoros de mig metre per més de 100 euros. Tu decideixes. De totes maneres un dels millors records del museu (a banda de les exposicions permanents i el disseny del mateix) és la pròpia entrada. Cada tiquet és un fotograma d’alguns dels curts o llargs produïts per Studio Ghibli. Sens dubte una peça de col·leccionista pels més cinèfils.
Per últim, i per si no n’heu tingut prou, us regalem aquest collage d’imatges.
