L’estranya relació dels tràilers i les bandes sonores (2) L’estranya relació dels tràilers i les bandes sonores (2)
Segona part de les melodies promocionals L’estranya relació dels tràilers i les bandes sonores (2)

Fa uns mesos vaig decidir endinsar-me en el món de dels tràilers, i més concretament de les bandes sonores que sonen durant aquests trajectes promocionals de futures pel·lícules. Però és un tema bastant ampli i no m’hi cabia en un sol article, així que vaig dividir-ho en dues entregues.

Amb una mica de retard, acabaré aquest díptic sobre aquest curiós subgènere musical. Si a l’anterior article vaig fer èmfasi en la música escrita expressament per a tràilers (cas gairebé en desús actualment) i en les biblioteques musicals (companyies de compositors que componen i enregistren músiques “genèriques” per ser usades lliurement), ara és el torn de l’ús de peces ja existents, ja sigui d’altres bandes sonores o fins i tot de cançons comercials. Amb una sorpresa mig còmica al final del reportatge que espero que us agradi. Només diré una paraula com a pista: BRAAAAAM….

Música clàssica als tràilers

És fàcilment deduïble que, com a gènere simfònic en la seva essència, les bandes sonores de cinema s’han inspirat molt en la música clàssica, ja des dels seus inicis. El mateix John Williams, pare de les bandes sonores de més d’una generació amb la musicalització de sagues com Star Wars, Jurassic Park i Indiana Jones, té com a influències clares Dvórak, Strauss (tan Richard com Johann), i fins i tot Wagner, així com els compositors de l’època daurada del cinema, com Miklos Rozsa, Max Steiner i Erich Wolfgang Korngold. I aquests ja bevien al seu temps dels grans mestres de la música de segles anteriors.

No és estrany l’ús de música clàssica com a banda sonora d’una pel·lícula:

  • ja sigui de forma argumental com en el cas de la fixació per Beethoven a The Clockwork Orange (1971),
  • o com a banda sonora pròpiament dit, on un dels exemples més clars, sense desviar-nos de Stanley Kubrick, és 2001: A Space Odyssey (1968);
  • o el famós O Fortuna de Carl Orff que sona a Excalibur (1981).

Per tant, que els tràilers puguin usar música clàssica no és quelcom antinatural. Per exemple, trobem la 9a Simfonia de Beethoven en tràilers de films tan diferents com Die Hard 2 (1990), la seqüela de Jungla de Cristal:

i la primera pel·lícula d’animació 3D de Disney, Chicken Little (2005):

Una altra peça famosíssima com la bèl·lica Obertura 1818 de Tchaikovsky ha estat usada en tràilers de films d’aventures tan diferents com el film de pirates Cutthroat Island (1995):

o la comèdia de Mel Brooks de 1993 Robin Hood: Men in Tight, protagonitzada per Cary Elwes, el servent de Buttercup a The Princess Bride:

I com a tercer i últim cas posaré la peça Aquarium del Carnaval dels animals de Camille Saint-Saëns, que pel seu to misteriós i màgic ha estat usat en pel·lícules tan màgiques i animalistes com Babe (1995), el film del porquet que volia ser gos de tura:

o la faula misteriosa de David Fincher anomenada The Curious Case of Benjamin Button (2005):

Música actual als tràilers

No només de música simfònica en viuen les pel·lícules. Hi ha una gran multitud de films que gaudeixen de bandes sonores que consisteixen majoritàriament de cançons normalment de pop/rock, de diverses èpoques. És el cas, per exemple, de moltes comèdies romàntiques, el recent film Baby Driver (2017) o la majoria de pel·lícules de Woody Allen i Quentin Tarantino.

I els tràilers tampoc es salven d’aquesta modalitat de música. Per posar-ne un petit tast, començarem amb els Rolling Stones i el seu tema Gimme Shelter, que es pot escoltar clarament als tràilers de Casino (1995), el flamant estudi cinematogràfic sobre les màfies del joc de Martin Scorsese.

i Flight (2012), el biopic sobre un pilot d’avió que va salvar tot el passatge en un accident aeri i que es va veure involucrat en un judici sobre el seu alcoholisme:

Seguim amb el rock i anem als The Who, llur cançó Baba O’Riley ha estat objecte musical de tràilers tan diferents com els de Jobs (2013), el biopic d’Steve Jobs protagonitzat per Ashton Kutcher:

o el film d’animació de Pixar, A Bug’s Life (1998), conegut aquí com a Bichos:

Però no només tenim rock en aquesta secció. El raper Kanye West ha vist diverses de les seves cançons endinsades al món de les pel·lícules; i en concret el seu hit anomenat Power s’ha usat en multitud de tràilers com els de The Social Network (2010) sobre la creació de Facebook:

o el film de caires fantàstics Limitless (2011):

Música d’altres bandes sonores als tràilers

Fins ara hem repassat la música existent en els tràilers que podríem denominar música comercial, o música que pots trobar en CD de forma comuna, sigui pop/rock o sigui música clàssica. Però no podem oblidar que els tràilers són com minipelículas d’uns 3 minuts, amb un cert arc argumental, i que de vegades es necessita música que sembli de pel·lícula. Què millor doncs, que usar música d’altres pel·lícules per publicitar-ne una altra?

Hi ha bandes sonores existents per pel·lícules de tots els gèneres possibles i totes les situacions imaginables, però a diferència del que passa amb la música comercial de tràilers que hem repassat fins ara, on es pugui reconèixer la cançó té cert interès, aquí passa a l’inrevés. El més natural és usar fragments de bandes sonores on no sonin temes principals ni siguin d’escenes molt mítiques de pel·lícules famoses. A ningú se li acudiria publicitar una pel·lícula de l’espai usant el tema principal de Star Wars de John Williams, o un film de l’oest usant el tema de The Magnificient Seven d’Elmer Bernstein, oi?

No obstant això, fins i tot en un món tan peculiar com és el de la música per tràilers tot pot acabar sent una moda, i certs fragments de música s’han vist inexplicablement usats en desenes de tràilers, conformant certs hits per a escenes per les quals aquella música no estava escrita.

Hi ha casos molt famosos, que intentaré mostrar aquí. Un dels més sonats és la peça Fire in a Brooklyn Theatre del film Come See the Paradise (1990), on la música de Randy Edelman acompanyava les conseqüències socials de l’atac a Pearl Harbor durant la Segona Guerra Mundial. Doncs bé, aquesta característica peça d’Edelman s’ha pogut sentir en gairebé 30 tràilers diferents, entre els quals es trobarien Instinct (1999):

o el drama judicial amb rerefons politico-militar A Few Good Men (1992) protagonitzat per Tom Cruise i Jack Nicholson:

o la pel·lícula sobre el fugitiu més conegut de l’Austràlia britànica, Ned Kelly (2003):

Un altre gran hit seria la peça d’acció Bishop’s Countdown, provinent de Aliens (1986) i composta per un James Horner en indubtable estat de gràcia. I que casualment ha estat usada en tràilers de tota mena; des del de Misery (1990), l’angoixant film basat en la novel·la homònima d’Stephen King:

al del film de catàstrofes Volcano (1997):

o, fins i tot, al tràiler de la seqüela de la pel·lícula on “vivia”, Alien 3 (1992):

Una música tenebrosa com la que va compondre el polonès Wojciech Kilar per al Dracula de Francis Ford Coppola (1992) també ha estat un caramel melòdic per multitud de tràilers, com podem sentir al de la primera entrega de la franquícia Pirates of the Caribbean: Curse of the Black Pearl (2003):

o al del film sci-fi del 1994 Stargate sobre uns extraterrestres que envaeixen móns personificats en Déus Egipcis:

o fins i tot al film Deep Rising (1998), intent de barreja de pel·lícula de catàstrofes i Jaws:

De fet, ni Hans Zimmer s’escapa de veure la seva música usada en tràilers. En aquest cas és curiós perquè és una de les seves peces més èpiques i famoses, però funciona tan bé que a ningú sembla importar-li. Estic parlant de Journey to the Line, peça mítica del film antibel·licista Thin Red Line (1998) de Terrence Malick. Aquesta grandiloqüent peça de Zimmer, a més, acaba sent usada per tràilers de pel·lícules que solen ser musicalitzades per ell mateix, fet que no deixa de ser curiós… És el cas de Pearl Harbor (2001):

o de 12 Years A Slave (2012):

però s’usa en infinitat de tràilers de tota mena, com al de X-Men: Days of the Future Past (2014):

El cas concret dels tràilers “tipus inception

Per acabar el reportatge, no em podia deixar d’esmentar una perillosa moda dels tràilers de la darrera dècada, i que va ser marcada pel famós tràiler del film Inception (2010) de Christopher Nolan, i que va musicalitzar Hans Zimmer. Parlo, és clar, del conegut popularment com a “tràilers amb efecte BRAAAAAAM” (de debò, no faig broma, podeu buscar-ho a internet). Vegem el tràiler original del film:

Suposo que us sonarà el clàssic fons negre, amb lletres que van sortint a cop dels metalls de l’orquestra: BRAAAAAM. De fet, la banda sonora de la pel·lícula té el mateix esperit, i és per això que molta gent atribueix l’efecte del BRAAAAM a Hans Zimmer, però el fet és que la música del tràiler és d’un compositor “en nòmina” del mateix Zimmer anomenat Zack Hemsey. El nom de la peça: Mind Heist.

La veritat, no és que Mind Heist hagi estat massa prolífica al món dels tràilers, però sí que la fórmula dels BRAAAAMS ha estat usada i abusada fins a la sacietat, fins i tot provocant vídeos de muntatges de multitud de tràilers “clònics” realment bons, com el següent que us mostro i que marcarà el punt final al reportatge sobre la música de tràilers.

Marc Musquera

Marc Musquera BSOnoritzat

Informàtic de professió, guionista de formació, cinèfil per afició, i melòman per obsessió. Quan no està inventant històries per possibles pel·lícules, sèries o videojocs, gaudeix tant com pot de les què altres amb més empenta duen a terme, sobretot si provenen del continent asiàtic. La seva passió per les bandes sonores ve de quan feia primària i, amb cintes de cassette, grabava les cançons dels videojocs als quals jugava o els títols de crèdit de les pel·lícules que més l’impactaven. Des que es va graduar consumeix festivals de cinema de tot Catalunya (en especial el de Sitges) i intenta forjar-se un camí en el món multimèdia independent intentant escriure i desenvolupar els seus propis projectes. I tot això sent pèl-roig.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*