El monòlit de 2001: A Space Odyssey serà la icona de la 51a edició del Festival de Sitges. Una imatge que no només fa una pica d’ullet a l’evolució del propi festival sinó que servirà per retre homenatge a una de les obres clau d’Stanley Kubrick que va marcar per sempre el cinema 50 anys enrere. En una presentació a la Fàbrica de Moritz el director del certamen Àngel Sala ha presentat la imatge del festival creada un any més per l’agència China. Segons expliquen “plasma de manera directa i poètica a la vegada aquest element concebut per Kubrick que ha estat subjecte a diverses interpretacions al llarg dels últims 50 anys”. També ha explicat que el fantàstic és el que és gràcies a 2001.
Però a banda d’això s’han revelat les primeres novetats per anar fent bullir l’olla de cara l’octubre. L’any 1968 no només Kubrik va revolucionar el gènere, La noche de los muertos vivientes, de George A. Romero també fa 50 anys fet que no passarà desapercebut. Altres aniversaris sonats seran els 40 anys de l’estrena de La noche de Halloween, el popular film de John Carpenter, i el bicentenari del mite de Frankenstein, destacant especialment el seu origen i mitologia femenina.
I sí, també s’han confirmat noms! Peter Weir, serà homenatjat a Sitges 2018 l’any en que es compleixen 20 anys d’una de les seves pel·lícules més icòniques: The Truman Show. Per Sitges Weir representa la combinació més intel·ligent de cinema comercial i cinema d’autor amb film com que estan a l’imaginari col·lectiu de diversos gèneres com El año que vivimos peligrosamente (1982), Único testigo (1985), El club de los poetas muertos (1989), o Master and Commander (2003). En la línia més fantàstica són especialment destacables els seus primers films –clarament emmarcats dins el fantàstic– Los coches que devoraron París (1974), Picnic en Hanging Rock (1975) o La última ola (1977). A Sitges 2018, Weir serà reconegut amb el Gran Premi Honorífic, en homenatge a una carrera plena d’èxits.
Un altre del noms destacats del Sitges 2018 tindrà serà en de l’actriu nord-americana Pam Grier, estrella del cinema d’acció i exemple de lluita constant, rebrà el premi Màquina del Temps. Habitual en cintes blaxploitation dels anys setanta –com Foxy Brown (1974) o Sheba Baby (1975)– Grier va assolir fama mundial en protagonitzar Jackie Brown (1997), de Quentin Tarantino, després d’algunes aparicions a films com Mars Attacks!, de Tim Burton. També ha participat en sèries com Miami Vice, El príncep de Bel-Air o The L Word.
També Helga Liné, actriu alemanya establerta a Espanya des de l’inici de la dècada dels seixanta i figura essencial en el gènere fantàstic estatal amb títols com Pánico en el Transiberiano (1972) o El espanto surge de la tumba (1973), rebrà el Premi Nosferatu que atorga la secció Brigadoon. La seva extensa carrera inclou treballs en el western, pèplum –durant la seva època a Itàlia– o la comèdia, al costat de realitzadors como Pedro Almodóvar, Umberto Lenzi, Pedro Olea o Amando de Ossorio.
Traci Lords, icona de la cultura pop, trendsetter i referent feminista, rebrà la Maria Honorífica a Sitges 2018. Lords ha treballat amb grans noms del cinema independent i underground americà, com John Waters i Roger Corman, i amb estrelles consagrades de la mida de Johnny Depp. Va destacar en diversos thrillers i films de terror de baix pressupost durant els anys vuitanta i principis dels noranta, abans d’aparèixer en títols com Cry-Baby (1990) o Los asesinatos de mamá (1994), de Waters. Els seus papers secundaris en cintes de gènere fantàstic com Virtuosity (1995) o Blade (1998), les aparicions en sèries de televisió, videojocs i algunes incursions com a cantant tecnopop completen una prolífica trajectòria.
Primer títols confirmats
Entre els primers films confirmats a la 51a edició del Festival, hi destaquen Under the Silver Lake, de David Robert Mitchell, director d’It Follows (Sitges 2014) i que es consolida ara com un cineasta de culte amb un thriller paranoic ambientat a Los Angeles i protagonitzat per Andrew Garfield.
Una altra de les propostes també sorgida de Cannes 2018 és la fascinant Lazzaro felice, de la directora italiana Alice Rohrwacher, mereixedora del premi ex-aequo al millor guió al certamen francès. El relat fantàstic i al·legòric d’una amistat, que compta en el seu repartiment amb l’actor català Sergi López.
Burning, el thriller coreà de Lee Chang-Dong que adapta una història d’Haruki Murakami, també es podrà veure a Sitges. Un elegant triangle amorós envoltat de misteri i existencialisme que posa de manifest les obsessions humanes més amagades. El retorn de Lars Von Trier,The House that Jack Built, no faltarà al Sitges 2018. El sempre provocador director danès va desfermar la polèmica a Cannes amb el recorregut d’un assassí en sèrie, interpretat per Matt Dillon, que no estalvia sadisme ni excessos. Bruno Ganz i Uma Thurman completen un repartiment estel·lar. Un altre esperadíssim retorn és el de Gaspar Noé amb el seu Climax. Un festival visual, sensorial i lisèrgic a ritme d’urban dance i amb la dosi de pertorbació que caracteritza al realitzador francès, que va seduir Sitges anteriorment amb Enter the Void o Love.
Els límits de la bogeria també són explorats a Mandy, de l’italo-canadenc Panos Cosmatos, un impactant film d’acció i venjança estèticament enlluernador i protagonitzat per Nicolas Cage. El jove novaiorquès Nicolas Pesce, que al 2016 va presentar al Festival The Eyes of my Mother, torna a Sitges amb Piercing, un thriller independent amb tocs de comèdia fosca protagonitzat per Mia Wasikowska i amb la participació de la catalana Laia Costa. De Canadà arriben dues produccions de terror amb l’empremta de directors que han passat pel Festival en altres edicions. Pascal Laugier, realitzador francès que va sacsejar Sitges l’any 2008 amb Martyrs, presentarà Ghostland, un film de terror visceral amb psicòpates. Per la seva banda, els directors de Turbo Kid (Sitges 2015), Anouk Whissell, François Simard i Yoann-Karl Whissell firmen Summer of ’84, cinema juvenil amb estil retro sobre la persecució d’un assassí en sèrie.
https://youtu.be/q6wReqrfKJY
Els zombies parisencs protagonitzen La nuit a dévoré le monde, l’òpera prima de Dominique Rocher. Un film de terror i supervivència als carrers solitaris d’un París que ha estat arrasat pels morts vivents. El documental espanyol Sad Hill Unearthed, dirigit per Guillermo de Oliveira, reconstrueix el cementiri ubicat a Espanya l’any 1966 per al rodatge de la seqüència final de la pel·lícula El bueno, el feo y el malo, de Sergio Leone. El terror sobrenatural està garantit amb Aterrados, la proposta de l’argentí Demián Rugna que deixarà els espectadors clavats a la butaca. Un dels títols de l’any pel que fa al gènere fet a Llatinoamèrica que és només una de les moltes i excel·lents mostres de cinema de gènere que enguany seran a Sitges vinguts d’aquest territori.
