A El cinèfil també parlem del que passa a la televisió i sens dubte l’últim mes i mig ha estat una època d’autèntic vertigen quant a informació i consum de petita pantalla. Normalment a la secció de TV ens fixem en sèries, documentals i TV movies però el que està passant al nostre país és extraordinari i les audiències se’n ressenten. A principis del 2017 analitzèvem en quest article les dades d’espectadors i jo mateix reconec que no les tenia totes respecte que TV3 pogués repetir un any més el lideratge. Però l’actualitat i el moment històric ho han canviat tot.
Anem a veure els números: TV3 porta gairebé dos meses seguits sent líder d’audiència. Dels 31 dies del mes d’octubre, TV3 ha liderat tots els dies, i des del 20 de setembre encadena una ratxa de 50 dies de lideratge, un fet mai assolit per Televisió de Catalunya. A més, TV3 situa 30 programes dins del rànquing dels 40 més vistos. Aquest és un fet inèdit des que es mesuren les audiències al nostre país. Això vol dir, ni més ni menys, que durant tots aquest dies seguits els catalans han tingut la seva televisió pública com a canal de referència. Repeteixo, aquest és un fet que no havia passat mai i les dades diàries ronden el 20% de quota de pantalla, una xifres que feia anys que no es veien (ser líder avui en dia ho pots assolir amb un 10% tenint en compte l’enorme fragmentació del mercat televisiu i les plataformes). El mes d’octubre acaba amb TV3 com a líder d’audiència amb una quota del 17,5%, a 8,4 punts de La Sexta, segon classificat. Aquesta distància ha marcat un nou rècord, des del gener del 1992, quan La1 va assolir una diferència del 8,1% respecte del segon classificat.
Però anem enrere. El 20 de setembre va ser el dia en que podríem dir que tot es va precipitar amb els escorcolls de diversos edificis de la Generalitat per part de la Guàrdia Civil que van culminar amb la manifestació improvisada davant la seu de la Conselleria d’Economia (la mateixa que ara es veu que és una sedició i que ha costat l’empresonament de Jordi Cuixart i Jordi Sánchez).
Des de llavors fins ara (referèndum i declaració d’independència inclosos, TV3 ha liderat el panorama televisiu sobretot gràcies als múltiples informatius de la cadena: Els matins, TN migdia i nit i Més324. En altres paraules podríem dir, a grans trets, que els catalans hem sacrificat part l’entreteniment televisiu per la informació. No és per menys… La cosa està tensa i cada dia és un “dia històric”. Els Telenotícies han estat líders en totes les edicions i el canal 3/24 ha marcat un nou rècord històric, amb una quota del 3,3%. Totes les edicions dels informatius de TV3 són en el rànquing dels 40 programes més vistos del dia i els butlletins informatius han estat l’espai més vist del dia en 24 ocasions.
El dia més bèstia va ser el dia 10 d’octubre. 1.619.000 espectadors van seguir el ple del Parlament en què el president de la Generalitat va presentar els resultats dels referèndum de l’1 d’octubre a través de l’emissió conjunta de TV3 i el 3/24. L’emissió va obtenir una quota de pantalla del 52,3%, és a dir, més de la meitat dels espectadors que en aquell moment estaven mirant la televisió.
Líder del 2016 i camí de liderar el 2017
La televisió líder d’audiència a Catalunya durant el 2016 va ser TV3. Perquè us feu una idea de l’extraordinarietat dels números d’audiència d’aquests dies només cal veure el comunicat i la xifra que va donar TV3 en tancar l’any passat conservant la primera posició. “Amb una quota de l’11,4%, TV3 va tancar el setè any consecutiu com a televisió més vista a casa nostra. De fet, és la primera vegada, a Catalunya, que una televisió manté el lideratge durant tants anys”. Sens dubte, aquestes eren unes dades per a ser celebrades tenint en compte els canvis que està patint el model de consum de televisió i tenint en compte la densitat informativa que ens espera des d’ara fins a final d’any no serà d’estranyar que aquest lideratge s’allargui un any més.
Com a conclusió caldria posar sobre la taula dues reflexions. La primera és que com a servei públic que és TV3, és d’allò més sa que sigui la referència informativa del país ja que (se suposa) que les notícies que dóna en els seus diversos formats no estan “viciades” per cap interès provat i/o polític. La segona reflexió té més a veure en la faceta d’entreteniment i és on Tv3 haurà de fer esforços extra i programar sèries, documentals i TV movies que siguin de l’interès d’un públic que té moltes temptacions a Netflix, Filmin, HBO i les cadenes privades. La televisió catalana ha estat capaç de crear sèries atractives per a diferents franges d’edat i públics. Cites, Merlí, El crac, Nit i dia, Com si fos ahir són productes frescos que han arribat allà on volien i fins i tot més enllà (les sèries han estat venudes a canals estrangers). A més, el nombre de visionats “a la carta” no deixa d’augmentar fet que prova per un costat aquest canvi de paradigma i que els continguts interessen a la població de parla catalana. Quan acabi el procés el repte serà mantenir aquest interès… I no és una empresa fàcil.
