Tothom sap que per dur a terme un projecte audiovisual es necessita entre d’altres coses, un director, actors, un guionista i un productor. Però de la mateixa manera que tothom té clara aquesta premissa, no tothom sap exactament quina és la feina d’aquesta última figura, el productor. Per tal d’apotrtar una mica de llum sobre aquesta figura hem decidit indagar una mica i parlar amb alguns productors, tal com hem estat fent des d’El Cinèfil, amb altres peces claus d’una pel·lícula com és el cas dels guionistes o els compositors de bandes sonores.
Els convidats en aquesta trobada són Norbert Llaràs, productor del film Matar a Dios que acaba de passar pel Festival de Sitges i s’ha endut el Gran Premi del Públic; Julio Hallivis, productor de Curvature, també present en aquesta darrere edició de Sitges i Quim Vivas, productor de films com Capa Caída, que va rebre el premi a millor pel·lícula dins la secció Noves Visions Emergents l’any 2013 i que acaba de presentar el seu nou projecte al Coming soon.
D’inici a final
Per aquells poc habituats a l’argot cinematogràfic, el Norbert Llaràs sempre utilitza una comparativa per tal d’explicar quina és la seva feina i quines són les seves funcions. En el món de la construcció hi ha la figura del promotor, que en aquest cas seria la del productor, aquest contacta amb un arquitecte (el director) que li presenta un projecte. O també es pot donar el cas que el promotor trobi un solar (guió) que li interessi i vulgui apostar-hi. En qualsevol cas, el primer pas és, tal com diu Llaràs, “enamorar-se del projecte”.
A partir d’aquí s’inicia el procés i això implica trobar un director, en el cas que el projecte no en tingui un i a la recerca de pressupost, actors, localitzacions, etc. Segons Quim Vivas la figura del productor “és indispensable”, ja que, “s’encarrega d’aixecar el projecte des del minut zero fins a l’últim moment”. Segons Julio Hallivis, el més important és arrancar, “un cop està en marxa, tot va agafant forma” i, en aquest sentit, el productor serveix d’intermediari entre els diferents departaments que intervenen en un rodatge, ja que, sempre s’han de prendre decisions. Hallivis sempre treballa amb el seu germà, Diego i, des de la seva visió com a director explica que “el que busques en un productor és algú que sempre t’estigui protegint dins el set perquè sempre estan passant mil coses. Sempre hi ha errors i coses que no pots controlar i la millor posició que pots tenir com a director és tenir un productor que ho està solucionant tot mentre tu et pots centrar a dirigir”.
Mano a mano
Queda clar que la relació entre productor i director ha de ser fluida perquè el projecte tiri endavant. Per Llaràs, “hauria de ser de màxima comunicació” per tal “d’entendre’s i trobar un punt en comú” a part, de tenir molt clar el que es té entre mans. En molts casos, sobretot en grans produccions de Hollywood és difícil mantenir aquesta relació perquè hi ha molts productors i molts caps pensants que diuen la seva i que volen imposar les seves idees i decisions. Per a Hallivis, “el productor hauria d’entendre la creativitat del director i deixar-lo fer”. Tots tres coincideixen amb aquesta idea, i afirmen que el productor hauria de ser “un suport constant perquè no li arribin tots els problemes al director”.
La història mana
Una de les funcions del productor és la de buscar finançament per tal de poder dur a terme la pel·lícula. De la mateixa manera que no existeix la fórmula màgica de l’èxit, ens expliquen que tampoc hi ha una xifra estàndard o mínima per garantir que un projecte surti amb condicions. En Quim Vivas afirma que el que marca el pressupost al final són els dies i hores de rodatge i de postproducció. Un rodatge de tres setmanes, amb una localització, tres actors i dos mesos de postproducció pot sortir per uns 400 mil euros. “I amb això pots fer una pel·li xula i professional”, afirma Vivas.
Per a tots tres, el que realment importa és el guió, la història que es vol explicar. Segons Hallivis, és més important la creativitat del director i del guionista que els diners, “un cop tens la història ja adaptes el pressupost” diu, perquè “una història simple es pot explicar amb molts diners o pocs”. El productor de Matar a Dios coincideix amb aquesta idea i afegeix que “evidentment com més recursos més a gust pots treballar però no és un sinònim de bona pel·lícula ni molt menys”.
Premi a millor pel·lícula
Sovint la figura del productor està poc reconeguda i queda en un segon pla, sobretot a l’hora de rebre reconeixements. Julio Hallivis és del parer que dins la indústria sí que es valora la seva feina, de totes maneres apunta que, per un productor el millor reconeixement és veure acabat el seu producte. “El productor no busca la fama o aquest tipus de reconeixement, el que busca és acabar i ser responsable d’un producte ben fet i que tingui èxit”, afirma. En aquest sentit, per ells el reconeixement a la seva feina és rebre el premi a millor pel·lícula. Per Quim Vivas, en certàmens com els Goya abans sí que faltava una categoria de millor director de producció, aquesta mancança per ell “era un escàndol” però amb el temps s’ha vist que sense aquesta figura un projecte mai veuria la llum.
Els productors accepten (i la majoria de bon grat) que la visibilitat se l’enduguin altres persones com els actors o directors, que al cap i a la fi són “els que signen i el que es coneix de la pel·lícula”, explica Llaràs i, Vivas li dona la raó, ja que, “la visibilitat l’han de tenir els que donen la cara”.
L’aparador
Fa pocs dies que es va donar per finalitzada la 50a edició del Festival de Sitges, un dels festivals de cinema més importants i rellevants, sobretot dins el gènere del fantàstic i terror, a nivell internacional. Quim Vivas i el seu equip acaben de presentar el seu nou projecte al Coming Soon de Sitges i l’any 2013 van guanyar el premi a millor pel·lícula dins la secció Noves Visions Emergents. Per ell, “els festivals són molt important i crec que els productors petits se’ls han de prendre en serio perquè és l’ajuda que necessites per volar”.
Tots tres afirmen que per un productor és clau saber molt bé quin tipus de projecte tens entre mans per buscar-li un lloc en un festival adequat. “Depenen del tipus de film, s’han d’escollir molt bé les oportunitats perquè has de saber qui és la teva audiència, quin tipus de companyies i premsa hi haurà a aquell festival i has d’estar segur que el teu projecte és una bona elecció per aquell festival”, diu Hallivis. Per ell que van presentar Curvature, com per Matar a Dios, el Festival de Sitges “és un festival magnífic i un gran aparador”.
Els festivals són una oportunitat per conèixer gent del sector, donar-te a conèixer i aprendre com funciona el mercat audiovisual. “Ja no és una qüestió de visibilitat de cara als espectadors sinó dels decisions makers, gent que pren les decisions en el mercat d’aquesta indústria”, explica Vivas. A més, de cara a una projecció internacional és vital, ja que, aquí hi ha més competència, la gent et veu com a un rival, en canvi a “la gent de fora els és igual qui siguis, el que els importa és el teu projecte. És una gran oportunitat”, sentencia.
